Aquest cop vam anar a la Plana de Vic, concretament al poble de Taradell, per pujar al turó de l'Enclusa. Aquest turó deu el seu nom a la curiosa forma que té la roca que hi ha a uns metres del cim, que recorda una enclusa, aquest bloc d'acer que fan servir els que treballen en la forja dels metalls. Com que la Plana de Vic s'eleva tota ella per sobre dels 500 metres, i l'Enclusa té 867m d'altitud, l'ascensió ha estat força suau, més encara si tenim en compte que vam començar a 626m, a les afores de Taradell. 10 kilòmetres de plàcida caminada on vam intentar veure, sense aconseguir-ho, les Cuines d'en Rocaguinarda, on s'amagava aquest famós bandoler, i on vam visitar el castell de Taradell i el pantà de Taradell. Tot plegat als peus del Montseny. Aquesta és la crònica.
 |
| La ruta. |
|
|
|
Prenem l'autovia de Vic i, poc després de passar Tona, agafem la carretera que ens porta a Taradell, on deixem el cotxe al carrer dels Avets. La boira fa acte de presència, encara en l'autovia, però sortosament desapareix quan comencem a pujar, quedant-se a baix.
 |
| Efectivament, la boira s'ha quedat a baix. Però de fred, en fa força. |
 |
| Aquest estava tan sol que hem decidit fer-li companyia un moment i immortalitzar-lo. |
 |
| Tres capes de roba, guants, malles per sota els pantalons... i apa! A caminar! |
 |
| Aquest arbre és l'alzina del Pujol, un dels arbres monumentals de Catalunya, que compte amb centenars d'anys d'edat. |
 |
| El vell arbre... i la jove humana. |
 |
| Aquella del fons és la serra de la Vallmitjana, on està situat el castell de Taradell. Després hi anirem. |
 |
| El Xup del Bou. |
 |
| Aigua fresqueta al costat de la masia anomenada El Bou. |
 |
| Des d'aquí es pot contemplar la Plana de Vic fins a les serres que la delimiten per l'altra banda. S'observa com està tota emboirada. Nosaltres, aquí dalt, només tenim un bon sol. |
 |
| Cap al nord, els Pirineus. La inversió tèrmica fa que aquí dalt faci un dia esplèndid. |
 |
| Les Planes del Bou plenes de vaques. Fem la "foto-ritual". |
 |
| Hem sortit de la pista i hem baixat a les fascinants roques on es troben les Cuines d'en Rocaguinarda, però no hi hagut manera de trobar les coves. Sí que s'amagava bé aquest bandoler del segle XVII, sí... Qualsevol el trobava! |
 |
| Seguim l'ascensió cap a l'Enclusa amb les Guilleries de fons. |
 |
| Ja arribem al cim del turó de l'Enclusa. Doncs vinga! Ataquem el cim! |
 |
| Hem fet el cim! Ara som a 867 metres d'altitud. |
 |
| El cim del turó de l'Enclusa està amagat entre la vegetació. La roca que li dóna nom, uns metres més endavant. |
 |
| L'Enclusa a la vista. Realment és fascinant la forma que adquireixen les roques d'aquesta zona. |
 |
| L'Enclusa. Senzillament espectacular. |
 |
| Per baixar de l'Enclusa i continuar el camí hem hagut de desgrimpar això. No era difícil baixar, però s'havia de mirar bé on ficaves mans i peus... |
 |
| L'Enclusa, des de baix. Definitivament, el nom li està d'allò més escaient. T'imagines un gegant donant cops de martell per fer una immensa espasa... |
 |
| Seguim el camí cap al castell amb el Montseny d'escenari. Aquella punxeta que treu el nas allà al mig és Les Agudes. Allà dalt, el Matagalls. |
 |
| L'espectacle s'obre als nostres ulls amb les nevats Pirineus. A l'esquerra, i presidint la majestuosa reunió de muntanyes blanques, el Puigmal. |
 |
| Aquest d'aquí darrera és el turó de l'Enclusa, la muntanya que acabem de pujar i baixar. És que no parem, eh?! |
 |
| Al centre de la imatge ja podem veure el castell de Taradell. Cap allà hi anem! |
 |
| El camí ens porta per totes aquestes apassionants roques, que te les pots imaginar plenes de bandolers amagats. |
 |
| Ja arribem al castell. Ens espera un altre espectacle. |
 |
| L'entrada al castell. Actualment es troba en estat ruïnós, però bé estar de dir-ho que ja estava documentat l'any 893, fa... 1.120 anys! Té tot el dret ha estar ruïnós... |
 |
| Des de dins observem el Puigmal, el Moixeró... Des d'aquestes muralles podien defensar-se bé... |
 |
| Foto anterior amb zoom. Al fons es veu molt bé el Puigmal, i en primer terme no es veu gens bé la plana de Vic, ja que se l'ha engolit la boira. Sort que nosaltres estem aquí dalt... |
 |
| Girant la vista més cap a l'est contemplem el Canigó. |
 |
| I girant-la cap a l'oest, el Cadí i, com no podia ser menys, el Pedraforca. |
 |
| Baixant del castell s'observa on estava construït. A sobre d'una roca immensa! Impressionant! |
 |
| No hi ha paraules per descriure aquesta imatge. És com si la natura hagués posat la plataforma expressament perquè l'home pogués erigir el seu fortí. Van trobar la roca i van dir... Aquí! |
 |
| Bé. Baixem i, al cap d'una estona, ens trobem amb el pantà de Taradell. |
 |
| Aigües tranquil·les... Tranquil·les? No! El que passa és que està gelat! |
 |
| Una bona capa de gel cobreix tot el pantà. Hem llançat una pedra i... Màgia! La pedra s'ha quedat al bell mig del pantà sense enfonsar-se! Peixos? Ni idea... pobrets... |
 |
| Imatge idíl·lica del glaçat pantà de Taradell. Ja ens semblava que l'aigua estava molt quieta, ja... Banyar-nos? mmm... un altre dia, potser... |
 |
| Acabem plàcidament aquesta agradable caminada pel camí que ressegueix l'aigua que corre pel torrent de Mansa. |
