dissabte, 13 d’octubre de 2018

Del Coll de Pradell al Cap de la Gallina Pelada

Aquesta ha estat una muntanya molt especial. Diverses entitats van organitzar l'ascensió conjunta a 18 cims catalans, escollits cadascú d'ells pels 18 presoners i exiliats polítics represaliats pels espanyols per lluitar per la llibertat del nostre país. Més de 16.000 persones vam pujar al mateix temps aquests divuit cims. Nosaltres ens vam inscriure al cim proposat pel l'Anna Gabriel: el Cap de la Gallina Pelada. El Gallina Pelada és un cim de 2321 m del Berguedà, a la serra d'Ensija, a tocar dels Rasos de Peguera. Té unes espectaculars vistes del proper massís del Pedraforca i de tota la serra del Cadí. Però el més emotiu va ser pujar aquest cim al costat de centenars de catalans amb una causa comuna. Fins i tot una orquestra ens esperava al cim! Sabeu perquè guanyarem? Perquè no podem perdre.

L'ascensió per la vessant nord de la serra d'Ensija


Agafem l'autopista de Manresa, l'autovia de Berga, i prenem la carretera de Gósol per quedar-nos al Coll de Pradell.

Coll de Pradell. Deixem el cotxe per aquí i anem a recollir les samarretes a Font Freda. 

Des d'aquí ja veiem el Pedraforca. Ens farem un fart de fotografiar-lo avui...

I és que el Pedraforca és realment impressionant.

I amb aquests núvols... Té un aire misteriós... 

Ja estem guarnits! 

La Font Freda. Hem quedat guapos, oi? 

Molta i molta gent de totes les edats. 

Estem en plena ascensió, pujant la serra d'Ensija pel vessant nord. 

I sense perdre de vista el Pedraforca, no fos cas... 

Què? Puja això, eh? Vinga, amunt! Per la llibertat! 

Dues muntanyes que ja hem conquistat: el Pedraforca (al mig) i el Comabona (el de la dreta). 

Som-hi! Pugem allà dalt i ens aturem a menjar. 

Avui no ens perdrem... Només hem de seguir a la gent! 

Au! Aturada per entrepà! 

Menjar amb aquestes vistes fa que aprofiti bé! La serra del Cadí, en tot el seu esplendor. 

Menja, menja... que ens hem llevat molt d'hora.

Ja el veiem! Aquella muntanya d'allà al darrera és el Cap de la Gallina Pelada. Ja està a vessar de gent! 

Aquestes vaques no deuen entendre res. D'on surten tants humans? 

El Gallina Pelada. També es veu la teulada del refugi d'Ensija. 

Ens hi acostem i... Ben decorat! 

Free Anna Gabriel. Ella ha escollit aquesta muntanya i per això som aquí.

Au, va! Deixem el refugi i pugem! 

El cim, cada cop més a prop... 

Portem hores caminant eh?  

Es veu un munt de gent a dalt! És fantàstic, això! 

Mirant al sud, s'hauria de veure Montserrat. Però un mar de núvols baixos ho tapa tot. 

Ei! El Gallina Pelada! Vinga! Ataquem el cim! 

Hem fet el cim! Som al Gallina Pelada, a 2321 metres d'altitud.
I una gentada de por! No havíem vist mai un cim amb tanta gent!


El problema ha estat per fer-nos la foto. Tothom volia fer-la al mateix lloc. El millor de que hi hagi gent és que podem sortir junts!


Entre els caps de la gent tornem a veure el Pedraforca. 

I, al costat del Pedraforca, el Comabona i la resta de la part occidental de la serra del Cadí. Tot plegat una meravella! 

La part oriental de la serra del Cadí... i més gent. 

A l'oest la serra del Verd. 

I al sud... un oceà de núvols baixos que semblen cotó fluix. Espectacular!

És per quedar-se encisat. 

La serra d'Ensija. Nosaltres som al seu punt més alt: el Gallina Pelada.

Allà baix hi ha el cotxe. Déu-n'hi-do! 

Algú ha carregat fins aquí amb aquesta gallina... pelada. D'humor que no en falti! 

I uns altres han carregat amb els instruments i han pujat al cim per muntar l'orquestra i tocar rumba catalana. Som imparables!

Aquí ens hem de posar per la foto oficial de les 12h. A tots els cims faran el mateix.

 Un cop feta la foto, toca desfer el camí fins el cotxe. Vinga! Tothom avall!

Tornem a passar pel refugi d'Ensija. Les vaques segueixen pasturant sense gaire problemes.

I acabem com hem començat, amb una altra foto del Pedraforca. Ha estat un dia memorable, on la determinació dels catalans per aconseguir la llibertat no sembla tenir ja cap mena d'aturador. Salut i república!