dissabte, 27 de setembre del 2014

De Pardines al Taga

Avui hem pujat al Taga. El massís del Taga està situat just al costat de la serra Cavallera, com un perllongament d'aquesta, que ja la vam carenar en el seu dia per pujar el Puig Estela. El Taga té una altitud de 2040 metres i es troba a la comarca del Ripollès, prop de Ribes de Freser. El fet que sigui una muntanya molt accessible, sense cap requeriment tècnic, ni perill de cap mena, fa que molta gent s'animi contínuament a pujar fins el cim del Taga, que a més a més constitueix un mirador fantàstic on es poden veure emblemàtiques muntanyes com el proper Puigmal, el Pedraforca, el Canigó o el Montseny. Nosaltres l'hem feta per la vessant nord, des de Pardines (1291m), amb una dura ascensió de 768 metres, per bé que una curta distància de 4,78km.

Des de la masia de Can Roca fins al cim del Taga.
Agafem l'autovia de Ripoll, continuem cap a Ribes de Freser, i ens desviem per anar a Pardines, on travessem el poble i agafem una estreta carretera que ens portarà a la masia de Can Roca, on deixarem el cotxe.

Deixem el cotxe a Can Roca... i apa! A caminar! Des d'aquí ja podem veure el nostre objectiu: al centre de la imatge, el Taga.

La bonica població de Pardines. Al fons, el gegantí Puigmal, vell conegut.

Seguim la pista. Al final acabarem anant camp a través...

La senyora vaca ens vigila...

El dia, fantàstic.

El nostre amic Puigmal ens contemplarà tot el dia.

Més vaques...aquestes també seran una constant a tota la ruta. Els seus mugits ens acompanyaran tot el dia formant una escandalosa orquestra.

Ens les trobem pel camí i per tot arreu. Per sort sempre ens donen preferència...

Vinga, amunt! Al darrera veiem el Costabona i altres muntanyes pirinenques.

Un cop passat aquest congost ja podrem contemplar el Taga.

Aquí el tenim! Des d'aquí podem veure fins i tot la creu instal·lada al seu cim.

Anirem pel mig del prat caminant plàcidament. Bé...si oblidem que fa pujada clar...

Tanta placidesa dóna alegria... Tirarem pel dret sense perdre de vista el Taga.

Cap a l'est, la serra Cavallera.

El Torreneules, el Fontnegra, el Balandrau...muntanyes que rodegen Núria, conegut popularment com "l'Olla de Núria".

El Taga. El tenim a tocar. Doncs ataquem el cim!

Haurem d'anar serpentejant entre tots aquests "bonics" cards procurant no punxar-nos...

Vinga, amunt! Mirant enrere, en plena pujada, apreciem a la dreta el Puig Estela, punt culminant de la serra Cavallera, i a l'esquerra, a la llunyania, el simbòlic Canigó.





Mentre seguim pujant veiem, a la dreta, el Puigmal, que sembla que ens vigili tot el dia.

La formidable serra Cavallera, amb el seu Puig Estela (2013m).

Nosaltres seguim pujant cap el cim del Taga. La creu col·locada a dalt cada cop es veu més gran.

El Taga, a tocar...

Hem fet el cim! Som al Taga, a 2040 metres d'altitud. I hi ha una gentada de por...

Des del cim del Taga podem albirar, a l'esquerra, la mítica muntanya doble del Pedraforca.

Dos metres més a munt de la creu hi ha l'autèntic cim del Taga, absolutament envaït d'éssers humans... Al fons, l'omnipresent i colossal Puigmal (2913m).

Aquí sí que som a 2040m. Al fons s'aprecia clarament el Pedraforca.

El senyor Puigmal acompanyat per altres muntanyes pirinenques. Un gran espectacle!

Des del Taga fins i tot la serra Cavallera queda per sota nostre.

Fem zoom al magnífic Pedraforca per veure'l millor...

El cim del Taga és un bon lloc per un bon entrepà de truita...

Bé...deixarem de fer fotos i baixarem del Taga, que no ens hi quedarem a viure...

Baixem de cop... Tant que ha costat pujar!

Al centre esquerra de la foto, a la llunyania, podem veure el Canigó. Seguim baixant...

Les dues muntanyes de la dreta són la Coma del Clot i el Torreneules. Al centre el Puigmal. Totes elles formen part de l'Olla de Núria. Les vistes, avui, han estat de pel·lícula.

Acabem amb uns quants cavalls. Ha estat un esplèndid dia sense núvols, amb una gran visibilitat, que ens ha fet gaudir i ha convertit la costeruda ruta en una caminada plàcida i agradable.