dissabte, 2 d’abril del 2016

De Cantonigròs al Cabrera

Avui hem anat al Collsacabra, comarca natural situada entre Osona i la Garrotxa. Ens hem dirigit al petit poble de Cantonigròs per pujar fins a les restes del castell de Cabrera, documentat ja a l'any 952, situat al cim del Cabrera, una muntanya de 1307 metres on també hi ha situat el santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Hem fet un rodeig per pujar primer als imponents cingles d'Aiats, enfilant-nos de manera vertical per l'espectacular Grau de l'Escaleta. Llàstima que l'espesa boira no ens ha deixat gaudir bé de les vistes, perquè aquests paratges són preciosos. Sigui com sigui, hem gaudit d'un magnífic dia de muntanya. 

 
Pugem de cop als cingles d'Aiats i després planegem per enfilar-nos al Cabrera.
Agafem l'autovia de Vic i tirem cap a Rupit, quedant-nos a Cantonigròs.


Au! Som-hi! La muntanya d'allà al darrere és el Montcau. Bé... la muntanya que se suposa que hi ha allà al darrere. Quina boira!

I aquella tan curiosa és el Morral de Caselles

I aquí ja no es veuen ni muntanyes.. Això sí! Veiem els bens!

Ens dirigirem cap al Grau de l'Escaleta... si veiem per on anem.

Aquest és el mas Aiats. Li donarem la volta i seguirem.

Sense molestar gaire a les gallinetes...

El puig de Caselles. També emboirat...

Va! Comencem a pujar!

Això s'enfila a base de bé!

Un moment de relax... Aquí faltaria el sol per gaudir plenament d'un indret tan tranquil.

Què bonic!

Aaaaamuuuuunt!!!

Vinga! Que això és com pujar escales!

Pugem i pugem...

La pujada al Grau de l'Escaleta és realment espectacular.

Roques i més roques. Com cabres...

No pararem mai de pujar?

És fantàstic això! La boira li dóna un aspecte fantasmagòric.

Quina ruta! Tot això del Grau de l'Escaleta impressiona!

Ja anem arribant als cingles d'Aiats...

Bé...ja hem deixat de pujar...de moment. Una cabana abandonada per si cau una tempesta...

Si que podríem refugiar-nos, sí!

Fins i tot fer una foguera i cantar! Au! Seguim! Ja cantarem un altre dia...

Hem arribat als cingles d'Aiats! Aquí la vista és grandiosa! Bé...se suposa...perquè més enllà de l'estelada sembla que el món hagi desaparegut.

Res! No veiem res que no estigui a tocar. En teoria aquí hi ha una paret immensa que cau vertical cap avall (una cinglera). Ens l'haurem de pintar a l'oli...

Acostant-me al barranc he pogut fer una foto dels cingles d'Aiats, on som ara.

Bé doncs, marxem d'aquí i anem cap al Cabrera.

Ups! Quin pas! Doncs res... A agafar-se bé de la corda i no deixar-se intimidar.

Aaaahhh! Oi que és divertit?

Mira-te'l! El Cabrera! Ja arribem! Vinga, va! Ataquem el cim!

Vés! En un moment donat, es dissipa la boira i podem veure més enllà del nas! Allà baix, Cantonigròs. Al fons, emboirat i gairebé com una ombra, el Montseny.

Esglaons i més esglaons per pujar al santuari. Sembla Sant Jeroni!

Una bona i vertical pujada. La boira ens permet veure els cingles d'Aiats, on acabem d'estar. També veiem el Montcau... o gairebé.

Ja hi som! Aquest és el santuari de la Mare de Déu de Cabrera, del 1641.

Una gentada de por! Això és perquè s'hi pot arribar en cotxe fins al peu de la muntanya, i després només queden les escales que acabem de pujar. Nosaltres portem hores caminant...

Un detall del santuari

Deixem el santuari i anem a les restes del castell situat al cim. Realment el santuari té un aspecte místic amb tota aquesta boira...

Va! Anem! Això mateix, corda't bé la bota.

Hem fet el cim! Som al Cabrera, a 1307 metres d'altitud. Aquí hi va haver un dia un castell...

Les vistes des d'aquí han de ser grandioses. Ens les haurem d'imaginar...

Hi ha documentació de l'any 952 que ja parla del castell de Cabrera. Ara només queden unes escasses restes. Déu-n'hi-do si s'enfilaven per construir castells. Al bell mig del cim del Cabrera!

Au! Baixem! Que pel que ens deixa veure la boira no cal estar-s'hi gaire... Quina placidesa eh? Tant enfilar-se per les roques aquest caminet dóna gust...

Amb una última mirada als cingles d'Aiats donem per acabada la ruta d'avui. Una ruta que ens ha portat per uns paratges meravellosos immersos, això sí, en una penetrant boira. Fins una altra!