Ho hem tornat a fer! Exactament quatre anys després de pujar la Pica d'Estats, hem conquistat el nostre segon 3000: la Punta Alta de Comalesbienes. La Punta Alta és una muntanya situada al meravellós parc d'Aigüestortes, amb una altitud de 3014 metres, molt a prop de la cresta dels Besiberris, on s'hi compten tres muntanyes més que superen els 3000 metres: el Besiberri Nord, el Besiberri Sud i el Comaloforno. Per fer-ho vam decidir dormir al refugi Joan Ventosa, i iniciar de bon matí una ascensió curta però molt vertical que ens portaria moltes hores. Després d'estar saltant i grimpant per roques immenses, caminant per una relliscosa i vertical tartera i acabant fent una llarga, encara que fàcil, grimpada des de 50 metres per sota del cim, vam aconseguir el nostre objectiu.
 |
| Una rocallosa ruta per Aigüestortes per superar els 3000 metres d'altitud |
Agafem l'autovia fins a Lleida, des d'on tirem cap al nord per la Franja de Ponent fins tornar a entrar a Catalunya. Després de Pont de Suert ens endinsem a la Vall de Boí i ens enfilem fins la presa de Cavallers, on deixem el cotxe.
Dia 1
 |
| Després d'un llarg viatge, deixem el cotxe a l'aparcament de la presa de Cavallers, a 1700m |
 |
| I caminem per la carretera que ens portarà a la presa. |
 |
| La presa de Cavallers |
 |
| Sembla que es nuvola... Difícil venir aquí i que no plogui... |
 |
| La vall formada pel riu la Noguera de Tor, per on passa la carretera que arriba fins aquí. |
 |
| El cotxe comença a quedar petit. Ja ens estem enfilant només de començar! Som incorregibles... |
 |
| Haurem d'arribar a dalt de la presa |
 |
| Ja hi som. El pantà de Cavallers ens dóna la benvinguda. L'haurem de rodejar tot sencer. |
 |
| A l'altra banda del pantà s'albira el planell de Riumalo, per on continuarà la nostra ruta. Podríem haver portat una barca... |
 |
| Des de la presa |
 |
| Au, seguim... Comencen a haver-hi pedres... Allà dalt hi ha la Punta d'Harlé (2884m) |
 |
| És que és per quedar-se embadalit... |
 |
| I no és d'estranyar... |
 |
| Certament seria per quedar-s'hi tot el dia contemplant això... |
 |
| Però no tenim tot el dia. Au! Som-hi! |
 |
| Qualsevol no es queda hipnotitzat... |
 |
| Ja li hem donat la volta al pantà. Seguim... |
 |
| Rocs i més rocs |
 |
| Nuvolots negres s'acosten per la rereguarda... |
 |
| De pedra en pedra anem pujant |
 |
| Plou! Ja hi som tots. |
 |
| Uns bons ponts de fusta per salvar aquesta teranyina de riuets que són molt d'agrair |
 |
| Seguim pel planell de Riumalo. Haurem de pujar fins allà dalt. |
 |
| D'aigua no farem curt avui... |
 |
| L'aigua baixa pels barrancs sense aturador. |
 |
| I nosaltres pugem. Això són els Llastres de la Morta. Haurem de pujar-hi. Només hem de saltar de pedrota en pedrota... |
 |
| Vingaaaa!!! |
 |
| No caminem dues passes sense haver de pujar a sobre d'una pedra. Cames!!! |
 |
| T'ho passes bé, eh? |
 |
| No em treguis la llengua, no... Ui! Torna a ploure! |
 |
| Caminant sota la pluja |
 |
| A les vaques no sembla importar-lis gaire... |
 |
| L'estany Negre! Estem arribant al refugi. Menys mal perquè ara ja no pararà de ploure fins a la nit... |
 |
| L'estany Negre és preciós. Però amb la que està caient no ens podem parar gaire a contemplar-ho. |
 |
| Refugi a la vista! Salvats! |
 |
| El magnífic refugi de Joan Ventosa i Calvell, construït als 50's i reformat als 70's, està situat a 2200m. |
 |
| Primer, un últim esforç per salvar un altre riuet. Saltant per les pedres, per suposat! |
 |
| I ja hi som. Amb aquesta bonica imatge nocturna des del refugi, provarem de dormir amb 70 persones més en la mateixa habitació i demà farem el cim. Bona nit! |
Dia 2
 |
| Bon dia! Ens llevem amb un dia esplèndid i amb una vista espectacular. A l'esquerra, el Comaloforno (3029m) i al mig, el Besiberri Nord (3008m). Al costat dret del Comaloforno encara podem veure com treu el nas el Besiberri Sud (3023m). Gairebé la meitat dels 3000's catalans estan apilonats en aquesta zona. |
 |
| Vinga! Lliguem-nos bé la motxilla i anem a per la Punta Alta. |
 |
| La Creu de Colomers (2895m). Som-hi! Comença el gran dia. |
 |
| Quina terra més rocallosa! |
 |
| Primers haurem de baixar fins els estanys de Colieto. Després. pujarem. I molt... |
 |
| Si no hi haguessin tantes pedres hauríem de nedar... |
 |
| Allà dalt hi ha el Besiberri Nord. Aquí baix, l'Estany Gran de Colieto. |
 |
| I aquí hi ha un pont fet pels humans perquè hi passin altres humans. Gràcies! |
 |
| Aquest l'haurem de passar com poguem... |
 |
| La bella i la bèstia |
 |
| Què bonic és viure! |
 |
| Sí, sí... Per allà és... Dret i amunt. |
 |
| La Punta d'Harlé es reflexa a l'Estany Gran de Colieto. Això és art fet per la natura. |
 |
| No fem més que travessar rius. Sort que hi ha tantes pedres... |
 |
| Bé... S'ha acabat la festa. Haurem de pujar per allà i deixar de planejar. Aquell d'allà dalt és el Pic de Contraix (2958m). |
 |
| De pujada. Hem d'arribar fins a l'estany de la Roca, en una pujada relativament suau. Relativament, comparat amb el que ve després... |
 |
| Perquè això de saltar de roca en roca no seria exactament suau, però bé... |
 |
| Idíl·lic |
 |
| Ja hi som. Això és l'estany de la Roca, a 2400m |
 |
| L'estany de la Roca és dit així per aquella immensa roca que hi ha al mig de l'estany. No podia dir-se d'una altra manera... |
 |
| Au, vinga! Que comença el festival. Fins aquí la part fàcil de l'excursió. Ara toca enfilar-se fins els núvols. |
 |
| Guanyant altura a poc a poc... |
 |
| Rocs i més rocs... Pugem del dret! |
 |
| Per aquí hem pujat? Millor mirar amunt... |
 |
| Au, vinga! Amunt, amunt! |
 |
| Posant mans i peus on calgui. |
 |
| Que no falti un bon somriure! |
 |
| Ja la veiem! La Punta Alta de Comalesbienes ens saluda. Vinga, va! Ataquem el cim! |
 |
| Cansat, eh? |
 |
| De roc en roc |
 |
| Això és un veritable trenca-cames |
 |
| Una gelera. Som a l'alçada del Coll Arenós, a 2800m. Una pujada ben vertical. I encara ens queda! |
 |
| A l'esquerra el Besiberri Nord, aquí davant la Punta d'Harlé. |
 |
| Allà al mig el Tuc de Lluçà. L'estany de la Roca ha quedat mooolt avall. |
 |
| Ara toca pujar per aquesta relliscosa tartera de pedra molt descomposta. Bé... com totes les tarteres. El Coll Arenós està quedant ben avall. |
 |
| De grimpada en grimpada ens acostem a la lluna. |
 |
| Déu-n'hi-do la tartera dels nassos! Després l'haurem de baixar, eh? Millor no pensar-hi... |
 |
| Som a uns 2950m. Els últims 50 metres els haurem de salvar amb una fàcil però llarga grimpada. |
 |
| Sí, sí... Per aquí és... Però es pot saber què fem aquí dalt? |
 |
| Som-hi! Que ja la tenim! Una empenteta més i és nostra! |
 |
| Hem fet el cim! Som a la Punta Alta de Comalesbienes, ni més ni menys que a 3014 metres d'altitud. |
 |
| Impressiona està aquí. Hem aconseguit el nostre segon 3000 després que fa quatre anys vam pujar la Pica d'Estats. |
 |
| Feliços i contents. Allà a l'esquerra albirem el sostre dels Pirineus, l'aragonès Aneto (3404m) |
 |
| És un plaer ser aquí dalt. Això sí, ens sentim tan petits... Allí a la dreta veiem el Montardo (2833m). |
 |
| El estanys de Comalesbienes. A l'esquerra la Pala Alta de Sarradé (2983m). És espectacular. |
 |
| Al fons i al mig, el Pico de Aneto. En primer pla, la cresta dels Besiberris. Entre l'un i els altres, l'aranès Tuc de Molières (3010m). Estem veient un bon grapat de muntanyes que superen els 3000m. Això és absolutament grandiós. |
 |
| I, per si no en teníem prou, a la llunyania albirem el sostre de Catalunya: la Pica d'Estats (3143m). La Punta Alta és una talaia de 360º on pots anar donant voltes sobre tu mateix mentre quedes embadalit amb l'espectacle que la natura li regala als teus ulls. No marxaríem mai d'aquí. |
 |
| Però... hem de baixar. No ens queda una altra. Hem de desgrimpar el que hem grimpat, hem de baixar relliscant per la tartera, i hem de tornar a saltar per milers de roques fins arribar al refugi. |
 |
| Som-hi, doncs! Només és qüestió d'anar motivats. |
 |
| Tanta feinada a pujar... |
 |
| Això sí... baixem contents després de conquistar la Punta Alta. |
 |
| Mirant amunt? Vols tornar a pujar? Vinga! Avall! |
 |
| Aquesta nit somiarem amb roques... D'aquí baixem directes al refugi sense forces ni per fer més fotos, dormim com socs, i a l'endemà, més descansats, fem els 5 km que ens queden fins el cotxe i els 300 km fins a casa. |
Dia 3
 |
| Ja hem descansat, esmorzat, sortim del refugi i tornem a saltar per les pedres. |
 |
| El pantà de Cavallers a la vista! Anem arribant! |
 |
| De roc en roc ho aconseguirem. |
 |
| L'esplèndida cascada de Riumalo. La creuem, no podia ser d'una altra manera, saltant com cabres per les roques. |
 |
| I acabem. Amb el pantà de Cavallers, la presa, i el cotxe que ens espera a l'altra banda, donem per acabada aquesta grandiosa aventura. |
