dissabte, 5 d’abril del 2014

Del Santuari de les Salines al Roc del Comptador



Aquest cop ens hem dirigit cap al nord, amb l’objectiu de pujar a la muntanya més alta de l’Empordà: el Roc del Comptador (1451m). Aquesta muntanya és, estranyament, poc coneguda pels empordanesos, que identifiquen més el seu sostre amb els veïns Roc de Frausa (1421m) o el Moixer (1444m), muntanya aquesta última on hi ha instal·lades unes antenes de comunicacions, la qual cosa fa que sigui més coneguda. No hi ha cap dubte que el sostre empordanès és el Roc del Comptador, el cim del qual l’hem assolit després d’una divertida grimpadeta, ja que és del tot rocós. Nosaltres hem pujat tots tres cims, ja que anaven un darrera de l’altre. Hem començat al santuari de les Salines, on hem arribat per una pista forestal de 12km amb força mal estat que sortia de Maçanet de Cabrenys, i hem fet mitja ruta per terres franceses, ja que totes aquestes muntanyes són just a la frontera. Aquesta és la crònica d'aquesta bonica excursió pel massís de les Salines, on els Pirineus estan gairebé arribant al mar, mentre davallen les seves altituds.

Una ruta pel pirinenc massís de les Salines


Agafem l'autopista fins a Figueres, i després agafem la carretera que ens porta a Maçanet de Cabrenys, on prenem una pista forestal malmesa de 12 km que ens porta al santuari de la Mare de Déu de les Salines. 

Després de gairebé una hora de patiment entre forats i pedres, el cotxe, com un campió, ens ha portat al Santuari de la Mare de Déu de les Salines.

L'inici de la ruta ja promet paratges fantàstics.

Resseguirem una estona la riera de les Salines, per enfilar-nos seguidament per un corriol de forta pujada.

Amunt, vinga, sempre amunt!

Una catifa de fulles ens engalana el camí.

Seguim pujant cap al coll dels Pous.

Som al coll dels Pous, just a la frontera amb França. Al fons, el Roc del Pou.

La foto graciosa amb un peu a cada país.


El graciós també se l'havia de fer, és clar. En realitat hi ha un peu a cada estat, però tots dos són a la mateixa nació.

Seguim la ruta pel costat francès.

La caminada és fantàstica pel mig d'una espectacular fageda. Aviat hauran de començar a sortir les fulles.

I, en mig de la fageda, fabriquem un petit campament per menjar. Quina delícia!

Entre els arbres es deixa veure per primera vegada el Canigó.

Sense arbres molt millor... El nevat Canigó el tenim a tocar. Fantàstica muntanya!

Continuem entre aquesta encisadora fageda...

Per un forat, cap al sud, podem veure el nostre objectiu: el Roc del Comptador. Farem una volta i l'atacarem per l'oest.

Un pou de glaç

El primer roc abans del Roc de Frausa. Comencen les roques...

La ciutat de Girona i, a la llunyania, el massís de les Gavarres

Som al Roc de Frausa (1421m). Primer cim del dia...

L'espectacular Canigó des del Roc de Frausa.

Des del Roc de Frausa ja veiem la muntanya més alta de l'Empordà i la raó per la que som aquí: el Roc del Comptador. Només caldrà grimpar una mica per la gran quantitat de roques i fer el cim. Doncs vinga, a divertir-se! Ataquem el cim!

Abans de grimpar, una vista de la capital de la Catalunya Nord: Perpinyà.

I una altra del pantà de Boadella. Al fons, el golf de Roses. Vinga! A grimpar!

Hem fet el cim! Després d'una estona de diversió saltant de roca en roca ho hem aconseguit. Som al sostre de l'Empordà: el Roc del Comptador (1451m). Ens contemplen el Canigó i altres cims pirinencs nevats fins al Puigmal.

Al darrera, el Moixer amb les seves antenes... i 7 metres més baix que el Roc del Comptador, on ens trobem ara. Molts empordanesos pensen erròniament que la més alta és la famosa.

Des de dalt de tot de l'Empordà podem veure una espectacular filera de muntanyes. A l'esquerra veiem el Puigsacalm, cap al mig el Comanegra, a la dreta el Puigmal...

Mirant cap al sud, a la llunyania, al centre de la imatge, veiem el Montseny: a l'esquerra el Turó de l'Home i a la dreta el Matagalls. A la dreta, recordant un pit femení, veiem el Bassegoda.

Cap a l'est, més enllà del Moixer i les seves antenes, apreciem el fantàstic golf de Roses, amb Roses, la serra de Rodes i el cap de Creus a una banda i l'Escala i la muntanya de Montgrí a l'altra.

Mirant cap abaix podem veure el bonic poble de Maçanet de Cabrenys.

A la dreta de les antenes del Moixer podem veure la serra de Rodes. Al seu darrera, el cap de Creus.

Tornem a veure la ciutat nord-catalana de Perpinyà.

Hem baixat del Roc del Comptador i hem assolit el tercer cim del dia: el Moixer (1444m). A l'esquerra, el Puigsacalm, a la dreta el Puigmal.

Les antenes de comunicacions fan una mica de lleig, però podem suportar-ho...

Tornem a veure el Montseny, aquest cop des del Moixer. Entre nosaltres i el Turó de l'Home, un autèntic mar de muntanyes... A la dreta, en forma de mugró, el curiós Bassegoda.

Una vista del golf de Roses i el cap de Creus.

I aquí una vista de la serra de l'Albera, on els Pirineus arriben al mar. Des d'aquesta serra, passant pel massís de les Salines on ens trobem, la serralada pirinenca anirà guanyant altitud fins culminar a l'Aneto, a l'Aragó.

Abans d'acabar, tornem a contemplar el grandiós i majestuós Canigó, la simbòlica i emblemàtica muntanya nord-catalana