dissabte, 21 de maig del 2016

Del santuari de Corbera al Cogulló d'Estela

Avui hem marxat cap a les serres prepirinenques conegudes com els Rasos de Peguera, prop de la ciutat de Berga. Ens hem enfilat cap al santuari de la Mare de Déu de Corbera i, des d'allí, hem iniciat una caminada que ens ha portat al cim d'Estela: el Cogulló d'Estela, de 1870 metres d'altitud. Ha estat una plàcida caminada fins que hem encarat el cim, on ens hem hagut d'ajudar d'un cable instal·lat expressament per aquest menester, hem passat per una estreta escletxa i, després d'un parell de suaus grimpades, hem culminat aquesta magnífica muntanya, des d'on hem pogut veure bones vistes en un esplèndid i assolellat dia.

La ruta cap al Cogulló d'Estela és força planera. A l'hora d'encarar aquest cim comença l'emoció...  
Anem cap a Manresa, agafem l'autovia cap a Berga, i ens desviem per enfilar-nos fins al santuari de corbera, on deixem el cotxe.

Deixem el cotxe al santuari de la Mare de Déu de Corbera i iniciem la ruta amb un bon sol.

Des d'aquí podem veure la Roca d'Auró i la Torreta d'Enginyers, muntanyes veïnes del nostre objectiu.

Agafem aquest corriol... i som-hi!

Allà al darrere la tenim: el Cogulló d'Estela. Un bon tros de roca!

Ai carai! Mira què es veu! Montserrat! Maco el dia!

Uns bons cingles. Allò d'allà dalt és la serra de Corbera.

I aquest rierol és el torrent de Tagast. Què hi fas al mig del torrent? Vigila no t'enfonsis!

Ca les Planes. Una masia... o el queda d'ella...

Vés que ens anem apropant! El Cogulló d'Estela treu el nas entre els arbres. Espera't que ara hi anem!

Aquí es veu millor. Amb tot el seu esplendor. Fins a dalt d'aquella roca hem de pujar? Bufa!

Au que s'ha acabat planejar...toca pujar!

El que planeja és aquell parapentista que està just a sobre del Cogulló d'Estela. Tira'ns una corda!

Terra de grans i precioses roques

Arribem al coll d'Estela. Omplirem el bidó a la font d'Estela i apa! Cap amunt!

El Cogulló d'Estela. Ens queda la pujada final a la roqueta. Doncs vinga! Ataquem el cim!

Aquest rètol s'ha torçat o és que el que l'ha col·locat ja ens volia avisar que la cosa fa... pujada?

Entre els arbres, i més enllà dels Rasos de Peguera, podem albirar l'encara nevat Puigmal.

Vet aquí! Un cable instal·lat per grimpar més fàcilment. El que faltava!

Doncs vinga! Aaaaamuuuunt!

Ho veus clar? Només hi ha un camí. Agafar-se del cable i pujar!

Bé. Tram en cable acabat. Ara toca passar per aquesta escletxa... Divertit eh?

Grans vistes del Port del Compte i la serra de Querol.

La Roca d'Auró i la Torreta d'Enginyers, muntanyes veïnes.

Som-hi! Només queda una petita grimpada i ja el tindrem!

Hem fet el cim! Som al Cogulló d'Estela, a 1870 metres d'altitud. La serra del Cadí ens contempla.

Aixequem una Senyera que ens farà més triomfants.. La pobra s'està desfent. Aquest cim és una autèntica i grandíssima...roca! Però un espectacular mirador!

Farem servir el pal per fer-nos una auto-foto, que per això el portem!

Des d'aquesta gran roca veiem perfectament el Puigmal amb les seves últimes neus de primavera.

El magnífic pantà de la Baells, el Taga, els volcans de la Garrotxa... Quin espectacle!

Més enllà d'aquesta creu col·locada al cim albirem el Montseny.

I, mirant cap al sud, el pla de Bages... i Montserrat.

El pantà de la Baells i al fons el Puigsacalm. Déu-n'hi-do si paga la pena pujar a aquesta espectacular roca anomenada Cogulló d'Estela! Quantes meravelles!

Bé...no ens hi podem quedar a viure...així que baixem. Agafa't del cable i... cap avall!

T'ho passes bé, eh? Bé...de baixada tot córrer...

Vinga, doncs! Ja hem baixat, hem desfet el camí i hem arribat al santuari de Corbera, punt final d'aquesta preciosa excursió on hem passat d'una plàcida caminada a una costeruda pujada al Cogulló d'Estela, una rocosa i fantàstica muntanya. Déuuuu!