Aquest cop hem marxat cap al sud del país, cap a les Terres de l'Ebre. Hem anat a trobar-nos amb el majestuós riu Ebre, i hem fet via fins a Rasquera, a la comarca de la Ribera d'Ebre. Allà ens hem enfilat cap al balneari de Cardó, ara tancat i ruïnós, a 502m d'altitud, i hem començat una ruta circular per la serra de Cardó que ens ha portat cap al Portell de Cosp, hem passat per la Font del Teix i la Cova Llòbrega, hem pujat del dret cap al Portell del Bou i, des d'allí, hem atacat el cim de la Creu de Santos, que amb els seus 942m constitueix el punt més alt de la serra de Cardó, a tocar del Parc Natural dels Ports i del Delta de l'Ebre. Ha estat una fantàstica jornada, només espatllada a estones per un fenomen natural molt propi d'aquestes contrades: el Mestral. Fortes ratxes d'aquest sec i violent vent del nord-oest, només comparable a la Tramuntana empordanesa, feien especialment dificultosos alguns trajectes de la ruta. Però bé... tampoc hem sortit volant, i en general ens ho hem passat molt bé, que és el que compte. Aquesta és la crònica d'aquesta ventilada ruta.
 |
| Tota la ruta són estrets corriols. |
|
|
Agafem l'autopista de Tarragona i a Vila-seca prenem l'autovia fins l'Hospitalet de l'Infant, on seguim per la carretera de Vandellòs i, a continuació, cap a Rasquera, des d'on agafem una estreta carretera que puja fins el balneari de Cardó, inici de l'excursió.
 |
| Abans d'arribar a Rasquera hem fet una paradeta per contemplar de ben aprop aquesta quantitat bestial d'aigua corrent cap al mar que se'n diu Ebre. |
 |
| Això és exactament el pas de la barca que porta a Miravet. Des de l'altra banda el barquer ens feia gestos per preguntar-nos si volíem passar el cotxe. No, no... ens quedem ens aquesta banda, gràcies! |
 |
| Des d'aquí, a banda d'aquest fantàstic i immens riu, es podia contemplar el magnífic castell de Miravet. |
 |
| Bé, anem al que anàvem... a pujar muntanyes. Al poc de sortir del balneari ens trobem que el camí passa pel mig de l'ermita de la Trinitat. |
 |
| Menjadores amb nom? Hi havien exactament tretze ermites, ara totes en estat ruïnós. |
 |
| Seguim el camí. Aquella d'allà dalt és la Roca Foradada. |
 |
| I si mirem enrere veiem el lloc on hem deixat el cotxe: el balneari de Cardó. Es troba abandonat i si no fan res un dia d'aquests començaran a caure's les parets. I no sóc malastruc! És que és una evidència... |
 |
| Aquesta és l'ermita de Sant Àngel. Al fons, contemplem el final del massís dels Ports de Tortosa-Beseit. |
 |
| És curiós, això. El camí torna a passar pel mig d'una ermita, en aquest cas la de Sant Àngel. |
 |
| En aquest tram la pujada és considerable. Es tracta d'arribar a dalt de tot del Portell de Cosp. Després haurem de tornar a baixar una mica. Una mica, eh? No em miris així que no hi havia un altre camí! |
 |
| Ja hi som a dalt de tot del Portell de Cosp (635m). |
 |
| Aquella és la Roca de la Barca. Començava a bufar el Mestral. |
 |
| Vinga, que hem de baixar un xic... |
 |
| Aquest teix està una mica crescudet... |
 |
| Què és això? Una corda? Hem de baixar per aquí? En fi... doncs posem-nos-hi... |
 |
| Vinga, va! Cap avall! Si és que aquí fem de tot, eh?! |
 |
| Res! Que això és més divertit del que sembla! Després d'això ja ens veurem capaços de fer qualsevol cosa... |
 |
| Sans i estalvis! Ara ens hem de dirigir a la font del Teix. |
 |
| Aquest és el refugi de la Font del Teix. El vent bufa de valent i ja ens hi quedaríem, ja... |
 |
| Entre teixos. |
 |
| A la llunyania veiem als Pirineus nevats, tot i que a la foto no es veu gaire. |
 |
| La font del Teix. El Mestral bufa violentament i despentina força, però això no és excusa per no omplir el bidó... |
 |
| Arribem a la Cova Llòbrega. Allà dins s'hi deu estar bé... sense vent! |
 |
| Doncs sí! Ens hi quedem? |
 |
| Un cadàver? Bé... suposo que hi devia estar a gust, aquí dintre... |
 |
| Trenta metres de fondària donen per quedar-s'hi... Però no ens hi podem quedar, no! Vinga, seguim! |
 |
| Una bona caputxa per guardar els cabells perquè sinó no hi ha manera de veure res. Caminarem entre argilagues. Al fons, les muntanyes de Tivissa-Vandellòs i el Mediterrani. |
 |
| Seguim entre argilagues. A la llunyania, el massís del Montsant. El Mestral bufa tan fort que la càmera no deixa de bellugar-se. Hem hagut de llançar moltes fotos... |
 |
| Malgrat tota aquesta ventada, no ens podem aturar i hem de pujar fins el Portell del Bou. |
 |
| Vinga, va! Amunt! |
 |
| Hem arribat al Portell del Bou (770m). Les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs ens contemplen. |
 |
| I, mirant cap a l'oest, la Punta de l'Esterrossall a la part final dels Ports. El Mestral ve d'allà i aquí no s'hi pot estar... |
 |
| El mar es fa cada cop més visible... si és que es pot veure res amb aquest huracà... La cara d'angúnia ho diu tot... |
 |
| Bé... Això ja és una altra cosa. La ruta segueix per aquests boscos, i els arbres aturen el vent considerablement. |
 |
| Des d'aquí ja veiem el nostre objectiu. Al centre de la imatge podem veure el cim de la Creu de Santos. Doncs va! Ataquem el cim! |
 |
| Després de pujar... i baixar... arribem al Portell de Cardó (803m). |
 |
| Ens aturem al bell mig del camí per menjar alguna cosa, aprofitant que aquí no bufa gaire el vent. |
 |
| Vinga, amunt! Ja només ens queda la pujada final per un bonic corriol entre boscos que serpenteja contínuament. Dreta, esquerra, dreta, esquerra... |
 |
| Ja gairebé hi som. Per primer cop veiem el Caro, o Montcaro, la muntanya més alta dels Ports de Tortosa-Beseit, i també la més alta de Tarragona (al centre de la imatge). També apreciem el gran riu Ebre. |
 |
| El cim a la vista! Vinga, deixem estar el vent i arribem-s'hi d'una vegada. |
 |
| Uns metres més i deixarem de pujar. Si és que Déu n'hi do quina mania que ens ha agafat de pujar i pujar! |
 |
| Hem fet el cim! Som a la Creu de Santos (942m), la muntanya més alta de la serra de Cardó. Quina alegria! |
 |
| Una cinta pel cabell no aniria malament, eh? Al fons, els Ports, amb els seu cim, el Caro (a l'esquerra). A baix, el Senyor Ebre. Aquí dalt, una excursionista barallant-se amb el vent de mestral. |
 |
| Bé... El pessebre metàl·lic. Aquest no volarà, no... |
 |
| Des del cim de la Creu de Santos podem apreciar l'Ebre, la serra del Montsià i, a la llunyania, la serra d'Irta, ja a la comarca del Baix Maestrat... pertanyent al País Valencià! El que ens faltava... |
 |
| Tornem a veure el llarg i cabalós Ebre, i tornem a veure el Caro i la resta del massís dels Ports de Tortosa-Beseit. |
 |
| Mirant cap al nord, a la llunyania s'aprecia el perfil dels Pirineus de Lleida. |
 |
| I, cap al sud-est, la serra del Boix i com no podia ser d'una altra manera, l'esplèndid i formidable Delta de l'Ebre. Quina meravella! |
 |
| Doncs ara ja només ens queda baixar cap al balneari ruïnós entre boscos... i sense vent, doncs ara sembla que s'ha aturat. |
 |
| Una mirada a l'ermita de la Columna. Imponent. |
 |
| La vista del balneari de Cardó ens informa que s'ha acabat l'excursió. Una espectacular jornada de senderisme per la serra de Cardó. |