dissabte, 9 de juny del 2018

De l'Obaga dels Cóms al Cap de Boumort

Aquest cop hem anat al Pallars Jussà, concretament a la serra de Boumort, per pujar al punt més alt d'aquesta serra: el Cap de Boumort. Tot i que ens ha acabat plovent, com ja ve essent habitual, ha estat, en general, una agradable excursió per una zona fantàstica de Catalunya. El Cap de Boumort, amb els seus 2077 metres d'altitud, constitueix un magnífic mirador al Pirineu i Prepirineu català. La pujada no té cap camí, tot pel mig de encisadors prats plens d'herba... i amb el GPS i la brúixola a la mà per no desviar-se de l'objectiu.


Una bonica ruta per la serra de Boumort

Agafem l'autovia de Lleida fins a Cervera, d'on tirem cap a Coll de Nargó, on agafem la carretera d'Isona. Abans d'arribar a Bòixols prenem una pista forestal de 7km que ens porta a l'Obaga dels Cóms.

Ja hi som! Després de 7km d'una pista forestal amb força bon estat, deixem el cotxe aquí mateix 

I ens posem a caminar. Vinga! Que només són 13 km!

Una font. Encara no hem agafat set... 

Haurem de pujar allà dalt. Al darrere la muntanya queda segada per una cinglera. 

Mentrestant, gaudirem de l'herba. La Karime s'ho passa molt bé fent rebolcades.

No hi ha absolutament cap camí. Hem d'anar pel mig de l'herba entre els arbres. Una delícia! 

Agafen ganes de quedar-s'hi a dormir, eh? 

Però haurem de pujar

Arribem al caire de la cinglera. A l'esquerra, la Pica d'Estats nevada, al centre les grans muntanyes de la Cerdanya, a la dreta el Cadí i el Pedraforca... Tot un espectacle! 

Foto amb el Pedraforca 

Som al Plandellet. Una plana on seguim sense camins... però torna la verdor! 

Vinga! Pots tornar a rebolcar-te! Quin gaudi 

Ep! Al costat d'aquell arbre veiem el nostre objectiu: el Cap de Boumort.

La serra de Boumort i el seu Cap. Cap allà hi anem! 

Primer menjarem una mica i ens relaxarem 

Ara venen pedres. De camins encara no, per això... 

Herba ben verda barrejada amb pedres. Aquest és el "caminet". Sort del GPS...

Hem arribat a una antena... i se'ns ha posat a ploure! Altre cop!

L'antena. Algun dia deixarà de ploure? 

No sóc un fantasma, no! Estic mirant el GPS de la ruta per no perdre'ns. És que està plovent molt i no vull que se'n mulli el mòbil!

Tercera muntanya consecutiva que ens plou. Potser podríem deixar de cantar... 

Sembla que ha parat de ploure. I allà tenim el nostre cim d'avui: el Cap de Boumort. Doncs vinga! Ataquem el cim! 

Som-hi! Que ja no plou i ja gairebé hi som. 

El tenim a tocar! 

Ja arribo, ja! 

Hem fet el cim! Som al Cap de Boumort, a 2077 metres d'altitud 

Una mica més enllà hi ha el senyal geodèsic. Sembla més amunt. El cim deu ser allò. 

Doncs aquí estem. Al fons, la serra del Cadí i l'omnipresent Pedraforca 

Sembla que tornen a caure gotetes. Ens convertirem en granotes. 

Allà al darrere hi ha la Torreta de l'Orri. Sembla que en aquest senyal geodèsic hi havia escrita la paraula Boumort, però ja només queden quatre lletres.

Altra vegada el Pedraforca? Vinga, doncs! 

Allò tan fosc i esborronat és l'inici del Parc d'Aigüestortes. Deu està està caient de valent allà.

Aquí sembla que no plou ara. Per si de cas, baixem ja d'aquest cim que és tard, fa fred i vol ploure 

De baixada. Arribem al refugi de Boumort i... Per fi! Una esplèndida pista constitueix el primer camí des que hem començat a caminar aquest matí. La pista ens portarà directes al cotxe. 

Seguim la pista i no la perdem. Amb una esplèndida vista sobre el pantà de Sant Antoni, prop de Tremp, ens acomiadem.