diumenge, 18 de juny del 2017

De Dorve a lo Calbo


Ara hem anat al Pallars Sobirà, una comarca plenament pirinenca, amb una despoblació preocupant. Com a mostra d'això últim, nosaltres hem començat la ruta a Dorve, un poble mig fantasma on sembla que queda un habitant permanent i 10 persones empadronades. Això sí, és una comarca meravellosa. Muntanya en estat pur. Nosaltres hem deixat el cotxe a les afores de Dorve (no hi ha carrers per entrar-hi amb vehicle) amb l'objectiu de pujar lo Calbo, una muntanya de 2290 metres que constitueix un mirador formidable de la Pica d'Estats i altres cims catalans que sobrepassen els 3000 metres d'altitud. Un gran dia de muntanya en una preciosa comarca.



De Dorve a lo Calbo, amb la Pica d'Estats al fons com a escenari.


Agafem l'autovia de Lleida fins a Cervera, d'on pugem per la carretera de la Seu d'Urgell i, a Adrall, enfilem cap a Sort. Des d'allí seguim cap a Llavorsí i fins a la Guingueta d'Àneu, d'on agafem una petita carretera que ens porta a Dorve.



Ja hi som! Ha estat un llarg viatge, però finalment hem arribat. Deixem el cotxe fora del poble abandonat perquè no hi podem entrar.

La imatge típica de l'actual Dorve: una casa abandonada.

Ha tingut moments millors...

L'església de Sant Bartomeu, també abandonada.

Au! Deixem el poble i pugem lo Calbo, que és lo nostre.

Espectacular pujada

Al fons, els  nevats Tuc de Saburó i Pic de Peguera i, més a la dreta, els Encantats

Al fons, els Encantats. Encantats estem nosaltres també d'estar aquí...

Al darrere d'aquestes muntanyes, el parc d'Aigüestortes

Fiquem-nos entre boscos. No veurem muntanyes però estarem més fresquets...

Quina pau...

Lo Calbo! A dalt de tot d'aquesta piràmide d'arbres es troba el nostre objectiu. Vinga doncs! Ataquem el cim!

Ja ho tenim! Les antenes del cim ens espatllen una mica la vista, però què hi farem...

Hem fet el cim! Som a lo Calbo, a 2290 metres. Al fons, entre els arbres, la Pica d'Estats.

El Pic de Ventolao. Quin mirador!

El cim de lo Calbo és una atalaia formidable des d'on es veuen grans cims del país. 

Al mig, el Gran encantat, seguidament mirant cap a la dreta, molt llunyanes, quatre 3000's:  la Punta Alta de Comalesbienes, el Pic de Comaloforno, el Bessiberri Sud i el Bessiberri Nord. Espectacular!

Quatre muntanyes més de més de 3000 metres: Al centre, el cim de Catalunya: la Pica d'Estats. A banda i banda, el Pic Verdaguer i la Punta de Gabarró. També veiem el Pic Rodó de Canalbona. Qui ens dóna més? Estem veient tota la teulada del país.

L'antena del cim de lo Calbo. No queda gaire bé, però és el que tenim...

La Torreta de l'Orri. La pujarem aviat...

Això és tan grandiós que quedem empetitits...

Aquell poble és Berrós Sobirà. Certament aquests pobles viuen ben aïllats. Els pocs que hi viuen... 

Tornem a Dorve. Aquí ja no hi viuen...

Acabem amb aquesta magnífica casa que en un temps no molt llunyà acollia una família. Marxem després d'una esplèndida jornada pirinenca que ens ha pujat l'esperit.



dissabte, 3 de juny del 2017

De Beget al Comanegra


Aquest cop hem anat al bonic poble de Beget per pujar al Comanegra, una muntanya de 1557 metres situada al nord de la Garrotxa, a tocar de la frontera. La ruta, llarga i costeruda, ja que hem hagut de salvar 1000 de desnivell, ha estat força exigent. Hem anat amb una petita colla amb la que ens ho hem passat molt bé, tot i les inclemències meteorològiques, ja que a poc d'arribar al cim ens ha visitat una espesa boira que ens ha impedit veure la panoràmica. Quan estàvem arribant ens ha caigut un bon xàfec. Sort que ja caminàvem pels carrers de Beget! Tot plegat un gran dia de muntanya...


Una llarga i exigent ruta des de Beget

Agafem l'autovia de Ripoll i, des d'allà, anem cap a Camprodon, des d'on agafem la carretera que ens porta a Beget.

Beget. Un poble preciós des d'on començarem l'excursió 

Bonica imatge de Beget 

Au, vinga! Comencem a caminar. Al mig d'aquesta foto podem veure el Puigsacalm. 

Beget comença a quedar ben lluny... 

Espectacular caminada entre muntanyes garrotxines

Tot plegat és un plaer pels sentits

El grupet d'excursionistes hem fet la primera pujadeta. Ara planejarem una bona estona per aquesta pista 

El Comanegra. El nostre objectiu. Encara queda un bon tros... 

Xino-xano...

Vaqueees! Ens deixeu passar?

Heu fet amigues noves? 

Em sembla que no volen venir... 

Foto de família...

Apa! Deixem les bèsties que ens queda molt. Sembla que tenim el cim emboirat... 

Aquesta pista sembla inacabable... 

Molt plàcid... 

Vinga! Anem a esmorzar!

Pícnic improvisat... 

Bon profit! 

Entre margarides 

Vinga! Que ens queda la gran pujada! 

Amunt! Ataquem el cim!

Hem fet el cim! Som al Comanegra (1557m) 

I ben emboirat. La pujada fins aquí...de trenca-cames. 

Espectacle muntanyenc

Foto de postal... 

Foto de... cames?

I és clar! La foto de grup completa! Més enllà dels nostres nassos no veiem ni el camí de baixada!  

Però baixem igualment. Amb la imatge del Comanegra acabat de conquerir ens acomiadem per avui. Arreveure!