dimarts, 29 de desembre del 2020

De Gurb al turó de la Creu de Gurb

I avui hem marxat cap a Osona per pujar un turó situat a Gurb i anomenat la Creu de Gurb. El Turó de la Creu de Gurb té una altitud de 842m i és un esplèndid mirador de tota la Plana de Vic. Per pujar-lo hem anat a l'església de Sant Andreu de Gurb, des d'on hem fet una preciosa caminada de 12km per aquests boscos i turons que envolten la plana. Ha estat un fred però assolellat matí d'hivern en una terra fantàstica on sempre ve de gust d'anar-hi. 


Una ruta amb la plana de Vic als peus


Agafem l'autovia de Ripoll i sortim per Gurb, des d'on agafem una petita carretera que ens porta a l'església de Sant Andreu de Gurb.


Som a Sant Andreu de Gurb. Temperatura: -1º. Tens fred?

Apa, caminem i entrarem en calor. De moment entrem al bosc encantat.

Una cigonya?

El pare Tió té un pesat a sobre...

Un niu d'ocells en forma de temple romà. Quines idees!

Cavalcant a sobre d'un drac

Vet aquí! Tot està dedicat al gran Antoni Gaudí!

Aquest faisà sembla que s'hagi de posar a volar...

Igual que l'àguila reial. 

Vinga, deixem de jugar al bosc encantat. Arribem a la font del Puig 

Gran vistes del Matagalls

Som a l'ermita de Sant Roc, del segle XIX

El Montseny, i aquests núvols que no deixen que ens escalfi el sol

St. Roc és una ermita que combina diversos estils del passat.

Anem a seguir caminant, que aquests boscos són fantàstics.

Això és l'abandonada Can Serra de l'Oro

Seguim per aquest bonic corriol

I aquí esmorzarem. Menjador amb vistes.

Estàs còmode? Almenys et dóna el sol!

Aquell és el cim d'avui: la Creu de Gurb

Exacte! És aquell d'allà dalt. Vinga! Ataquem el cim!

Abans, però, haurem de trepitjar una mica de fang...

Magnífiques vistes de la plana. Al fons, Vic, l'esplèndida capital d'Osona

Som-hi cap amunt!

Anem pujant

Ja gairebé hi som! Allò són les restes del castell de Gurb, situat al cim

Hem fet el cim! Som a la Creu de Gurb, a 842m

Des d'aquí podem veure tota la plana de Vic sencera

Hi han posat una estrella de Nadal il·luminada per l'ocasió.

Una estelada presideix el cim


Cabrera, Bellmunt, Milany, Puig de l'Àliga... Veiem un munt de muntanyes que ja hem pujat

Aquí encara fa més fred, però ja ens aguantem. Paga la pena ser aquí.

Però haurem de marxar. I ho farem per un paratge força enigmàtic...

I de mica en mica anirem arribant a Sant Andreu de Gurb, on tenim el cotxe. Ha estat un matí formidable per un indret preciós. Arreveure!








dissabte, 28 de novembre del 2020

De Vallvidrera al Puig d'Olorda

Seguint les normes de confinament per aquesta maleïda pandèmia que es fa eterna, i tenint en compte que no podíem sortir de Barcelona, o dels municipis limítrofs, hem anat a Collserola a pujar el Puig d'Olorda, un turó de 436 metres situat entre Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. Per fer-ho hem pujat amb cotxe fins l'estació del Baixador de Vallvidrera, i des d'allà hem iniciat una ruta absolutament passada per aigua, ja que ens ha plogut, de vegades intensament, gairebé tot el temps. Només ha parat per fer el cim i menjar-nos l'entrepà, cosa que hem agraït força. Avui no hem estat sols, ja que hem tingut l'agradable companyia del Jaume. Tot i la pluja, hem gaudit d'una esplèndida caminada al costat de la metròpoli.


Una excursió per Collserola


Agafem la carretera de Vallvidrera i, quan arribem al baixador de Vallvidrera, aparquem el cotxe.


Hem aparcat al camí del Pantà. I no para de ploure...

Però l'aigua no ens impedirà gaudir 

Només serà diferent... Aquest pont passa per sobre del pantà.

El pantà de Vallvidrera, que actualment està força buit.

Efectivament, a aquest pantà ja li va bé tota aquesta aigua...

Vinga, seguim... I no perdem el somriure.

La pluja li dóna als boscos uns colors especials.

Són els reflexos de l'aigua, que donen un to relaxant a la natura.

No patineu amb el fang eh?

A mal temps bona cara

I vinga aigua!

Un selfie?

Estem ben remullats eh?

Per passar-nos-ho bé no necessitem més que voler fer-ho

Un pou, símbol d'un altre temps, que avui s'hagués omplert bé. 

Vés, que para de ploure! I ara ve la boira...

La pluja ens dóna un respir per gaudir bé dels seus efectes lluminosos

Ara, sense aigua, ens podem fer millor les fotos. Al darrera, la Mola.

Bonics boscos mulladets de Collserola.

Hem arribat a l'església de Santa Creu d'Olorda, a peu del cim d'avui.

Adossat a l'església, el castell d'Olorda, del segle IX. O el que en queda...

I, des d'aquí, ja veiem el Puig d'Olorda. Vinga, doncs...ataquem el cim!

Vinga, no rellisqueu amb el fang i amunt!

Un bona pujadeta final per assolir l'objectiu d'avui.

En plena pujada, i envoltada de boira, albirem Montserrat.

Aneu bé? Som-hi que ja ho tenim!

Hem fet el cim! Som al Puig d'Olorda, a 436m d'altitud

Per aquest cim passa la línia que separa Barcelona de St. Feliu de Llobregat

A part de la creu també hi ha un torre de vigilància

L'aturada de la pluja ens porta a fer fotos de postal del cim

Apa, ja hem baixat. Tornem a ser a l'àrea de lleure de l'església i aquí hem esmorzat. Fantàstic!

I ara que hem fet el cim i hem menjat, torna la pluja, i amb molta intensitat. 

Sota un bon xàfec tornem al pantà i, d'aquí, al cotxe. Ha estat un remullada però divertida excursió per Collserola. Fins aviat!