Avui, per primera vegada, hem pujat una muntanya de la Catalunya Nord, territori on es va iniciar la nissaga dels comtes i reis de Barcelona, i que fou cedit a França el 1659 per part d'Espanya pel tractat dels Pirineus, partint el país en dos trossos. Nosaltres hem anat a Vilafranca de Conflent i, des d'allà, al coll de Mentet, des d'on hem iniciat una ruta que ens ha portat al cim del Puig de les Tres Esteles, una muntanya de 2099 metres que constitueix un mirador impressionant del proper massís del Canigó, un símbol important per als catalans. En un dia esplèndid hem pogut gaudir d'un panorama espectacular.
 |
| Una passejada pels Pirineus nord-catalans. |
|
Agafem l'autopista i no sortim fins a Perpinyà, des d'on agafem la carretera que ens portarà a Vilafranca de Conflent. Des d'allà, una llarga i sinuosa carretera de muntanya fins el coll de Mentet. Un llarg viatge!
 |
| Ja hi som! Hem trigat però hem arribat al coll de Mentet. Som molt lluny de casa... |
 |
| Un rètol en francès ens convida a portar el gos ben lligat per no espantar les bèsties. Va! Que no portem gos! |
 |
| El puig del Senyor i el serrat de la Menta. Quan els passem trobarem el nostre objectiu. |
 |
| Aquí el tenim! El Canigó. Ens acompanyarà tot el dia. |
 |
| Un bonic corriol. No té pèrdua! |
 |
| Impressionant! A l'esquerra podem veure el punt més alt del massís: la Pica del Canigó. |
 |
| Vinga, seguim! Haurem de salvar aquelles roques d'allà dalt. |
 |
| No ens cansem de veure'l, eh? Encara s'aprecia neu... |
 |
| Passem les roques...i endavant. |
 |
| Torna el corriolet... |
 |
| Com més pugem més bonic és el Canigó. |
 |
| Quina pau que hi ha aquí dalt! |
 |
| Mirant enrere el serpentejant corriol que hem passat. |
 |
| I, endavant, encara més... |
 |
| Vés! A qui tenim aquí? |
 |
| Ja has fet amics? |
 |
| Només faltava aquest! |
 |
| Sembla que agrades a les bèsties, noia! |
 |
| Au! Deixem els cavalls que hem de pujar una muntanya! |
 |
| Aquí diu...mmm...aquesta porta ha d'estar sempre tancada. Entesos! |
 |
| Ja ho tenim això! Aquest d'aquí al darrere és el Puig de les Tres Esteles. Ataquem el cim! |
 |
| Fixa't! El massís del Carlit! A l'esquerra, la Pica del Carlit. A la dreta, el Puig Peric. Al darrere hi hauria Andorra i, després, la Pica d'Estats. Quanta neu! |
 |
| Vinga, va! Un darrer impuls! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Puig de les Tres Esteles, muntanya nord-catalana de 2099 metres d'altitud. |
 |
| El fons de l'escenari no pot ser més espectacular: el Canigó! |
 |
| Tres Estels com el nom de la muntanya. |
 |
| És difícil deixar de mirar cap a l'est. El Canigó, amb tot el seu esplendor, ens deixa bocabadats. |
 |
| Ho intentarem... Cap al sud-oest, a la dreta de la imatge, el Bastiments, muntanya de l'olla de Núria. |
 |
| Aquí tenim el Bastiments al centre. Al darrere hi hauria Núria. A l'esquerra el cim de les Borregues. |
 |
| A l'oest, el nevat Carlit, la muntanya més alta de la Catalunya Nord. |
 |
| Què petits que ens veiem davant de tanta grandiositat! |
 |
| Mirant cap al nord-est podem veure la vila de Prada de Conflent. |
 |
| El cim del Puig de les Tres Esteles és un bon lloc per menjar una mica... |
 |
| Una mirada més al Carlit. Força neu pel mes de juny! |
 |
| Au! Tornem! Aquí dalt s'hi està molt bé, però ens queda un llarg viatge. |
 |
| De baixada. Una última mirada al Canigó. El mes que ve el pujarem... |
 |
| Ja arribem al coll de Mentet i ja veiem el cotxe. Ha estat una gran caminada per la nostra primera muntanya de l'altra banda dels Pirineus. |
