dissabte, 28 de novembre del 2015

De Badalona al Puig Castellar

Després d'un temps, finalment hem tornat a la muntanya. Per fer una cosa suau, hem programat una ruta per la propera serralada de Marina, separada de la serra de Collserola per la vall del riu Besòs, on es va aprofitar per construir l'autopista de Terrassa. Nosaltres ens hem dirigit cap a Badalona, on hem pujat el Montigalà, un turó de 152 metres on hi ha instal·lada una creu centenària. Després hem continuat la ruta per entrar dins el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, on ens hem enfilat al Puig Castellar, muntanya de 303 metres d'altitud on, fa 2600 anys, els ibers van construir un poblat, del que encara es poden veure moltes restes. Una plàcida passejada en un assolellat matí de novembre.


Un passeig matinal per la serralada de Marina

Agafem la ronda de Dalt i sortim a Badalona. Deixarem el cotxe al peu del turó de Montigalà.

Des d'on hem deixat el cotxe podem veure ja la creu del Montigalà. Doncs vinga...ataquem el cim!

Pujant al Montigalà ja comencem a entendre que la vista de Barcelona ens acompanyarà tot el matí. Al fons, Montjuïc.

Hem fet el cim! Bé...no ha costat gaire oi? Anirem a fer un altre...

La creu del Montigalà es va col·locar el 1913

Des del Montigalà veiem la serra veïna: Collserola. I el seu cim: el Tibidabo.

Al fons, en forma de con, el nostre següent objectiu: el Puig Castellar. A la dreta l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

I, a l'esquerra, la serra de Collserola.

Au! Continuem caminant per la serralada de Marina. Ara som a ca n'Alemany, les restes d'una antiga masia construïda al segle XV. 

Ja només queden ruïnes, però s'aprecia com de gran devia ser.

Ens passegem per la masia. Bé...tot és quëstió d'imaginació...

Una porta? Carai si en devia ser-ho, de gran!

Una galeria d'arcs de mig punt. Aquesta masia devia ser impressionant!

Un passat esplendorós...

Vinga! Seguim la ruta. Al fons l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a la vall de Betlem, avui convertit en un àmbit de repòs religiós i cultural. Fa sol, eh?

Un hort amb espantaocells... Va, vinga! Que ens entretenim amb qualsevol cosa!

La porta d'entrada de l'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell, que permet visites guiades.

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra va ser fundat el 1416.

Nosaltres seguirem pujant... Curiosa imatge: Montjuïc i el Tibidabo en la mateixa foto.

Les xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, tot un símbol.

Dalt d'aquest turó hi ha l'ermita de Sant Climent.

Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs ens segueixen acompanyant...

Allà al darrera el tenim! El Puig Castellar, objectiu del dia.

Les restes del poblat ibèric del Puig Castellar es poden albirar ja des d'aquí. Aquests ibers eren uns fanàtics de la muntanya!

A l'entrada del poblat ibèric, una placa-homenatge als senderistes. Preciós! Gràcies!

Cartell de benvinguda.

Comencem a pujar el turó del Puig Castellar, i ja comencem a veure els murs ibers.

La porta d'entrada del poblat.

Caminant per un carrer del poblat ibèric... com ho feien ells fa 2300 anys. Bufa! Al fons, fantàstica vista de Montserrat.

Una habitació ibèrica.

Més vistes des del poblat. A la dreta, el Montseny.

Això són (eren) cases. Ens estem submergint en la nit dels temps... Aquest poblat va ser fundat al segle VI a.c., i perdurà fins al segle III a.c., quan van venir els romans.

Hem fet el cim! Som a la zona més alta del poblat i, evidentment, al cim del Puig Castellar.

Des del Puig Castellar, de 303 metres d'altitud, veiem bé el Tibidabo i els tres turons.

Montjuïc, els tres turons (turó de la Rovira, turó del Carmel i la Creueta del Coll) i la serra de Collserola, amb el seu cim, el Tibidabo.

Aquí sota, Santa Coloma de Gramenet. Cap al mar, Sant Adrià de Besòs. Del riu Besòs cap allà, la capital de Catalunya: Barcelona.

Des del Puig Castellar hi ha una magnífica vista de Montserrat. Contemplat el panorama, i havent fet l'entrepà, baixarem d'aquesta muntanya colonitzada pels ibers fa 2600 anys, i farem el camí de tornada.

Després de caminar una estona, tornem a veure la creu del Montigalà. El tornarem a pujar, ja que hem deixat el cotxe a l'altra banda. Aquesta ha estat una entretinguda passejada per la serralada de Marina en un fred, però assolellat matí de novembre. Fins aviat!