dimarts, 7 de febrer del 2017

Del coll de Banyuls al Pic de Sallafort

Hem anat a la serra de l'Albera, l'ultima serra dels Pirineus. On la llarga serralada pirinenca ja ha perdut altura i toca el mar. Hem estat transitant per la línia que separa la comarca catalana de l'Alt Empordà de la comarca nord-catalana del Rosselló, línia que marca també la frontera entre els dos estats que es van repartir el nostre país en el tractat dels Pirineus de 1659. Aquesta ruta la feren també els exiliats republicans que fugien a França, tot creuant els Pirineus. Una ruta curta, però molt vertical. La pujada era continua i pronunciada. I l'espectacle que se'ns obria als ulls era formidable. Caminant per la carena dels Pirineus, per la mateixa línia fronterera, hem arribat al Pic de Sallafort (993m). És un cim amb una gran esplanada, gairebé tota dins del Rosselló francès, però amb el pic mateix a dins de l'Empordà.

Pirineus i mar, tot barrejat   

Agafem l'autopista de Girona i a Figueres agafem la carretera que ens porta a Espolla i, d'allà, ens enfilem fins el coll de Banyuls.


Deixem el cotxe al rossellonenc coll de Banyuls

Memorial pels exiliats republicans

Una altra placa


I una més... Aquesta, però, té la particularitat d'homenatjar els francesos que fugien dels nazis. És a dir... uns anys després el camí era a la inversa.

Vinga! Deixem-nos d'història que hem de pujar!

El corriol puja tan fort que en 10 minuts hem deixat la carretera ben petita...

Que tal? Puja això eh?

Allà al fons el Puig Neulós. Algun dia el pujarem també. Ara encara està nevat.

Pujar els Pirineus acompanyats pel mar Mediterrani. Una combinació meravellosa.

Què bonic oi?

El Puig Neulós (1257m) encara té una mica de neu. Nosaltres no anem tan amunt.

Tot i que no parem de pujar i pujar...

I més amunt!

Comencen a veure's roques molt curioses.

Hem de passar per aquesta cresta i arribar allà dalt. Divertidíssim!

I per alguna escletxa... T'ho passes bé eh?

I algun bosquet...

Les roques...fantasmagòriques.

La típica foto amb la vaca...

Au! Seguim pujant!

Hem de pujar allà dalt i seguir pujant. Sembla la lluna això.

Ja hi som! Aquesta és l'esplanada del Pic de Sallafort. Les roques del darrera són el veritable cim. Així que... ataquem el cim!

El cim del Pic de Sallafort! Vinga, amunt!

Hem fet el cim! Som al Pic de Sallafort, a 993 metres d'altitud.

Allà al darrera, el Rosselló francès. S'arriba a veure Perpinyà.

El Pic de Sallafort, per uns metres, es troba dintre de Catalunya.

Contemplant el nevat Canigó. Espectacular.

El Puig Neulós. A la llunyania, Pirineus i més Pirineus nevats que s'endinsen terra endins. Nosaltres estem on comencen... o on acaben.

La torre de Madeloc. Abaix, Portvendres, a la Catalunya Nord.

Quina pau!

El golf de Roses. Gran vistes dels dos costats de la frontera.

L'esplanada del cim, gairebé tota a dintre de França. Realment, aquest cim, amb aquestes estranyes roques, sembla la lluna. És fantàstic.

Banyuls de la Marenda, població costanera de la Catalunya Nord.

Bé doncs! Protegits del vent per aquestes roques, esmorzarem i baixarem per on hem pujat. Fins una altra!