divendres, 26 de juny del 2020

De Llessui al Tuc de la Cometa

Arriba l'estiu i ens comencem a enfilar més amunt. De moment, per començar, hem anat al Pallars i hem pujat el Tuc de la Cometa, una muntanya de 2445m que es troba al límit comarcal entre el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, als Pirineus propers a Sort, la bonica capital del Pallars Sobirà. Per fer-ho hem pujat amb el cotxe per una pista forestal -amb no gaire bon estat- fins l'antiga estació d'esquí de Llessui, avui abandonada. Des d'allà hem iniciat una ruta amb grans panoràmiques pirinenques en un clar i gran dia de muntanya.

La ruta d'avui


Agafem l'autopista de Manresa, l'autovia de Berga i el túnel del Cadí per, després, encaminar-nos a Sort, des d'on tirem cap a Llessui i, per una pista forestal malmesa de 6km, a l'antiga estació d'esquí.

A punt d'arribar ens trobem que ens han bloquejat la carretera

Com ho fem, això? Arranquem i ja s'apartaran?

Efectivament. Mansament i lentament ens han deixat passar i ja som a lloc.

I ens quedem encantats amb la vista del cim de Catalunya: la Pica d'Estats.

Fantàstic!

Les instal·lacions abandonades del telecadira ens parlen d'una altra època millor per l'esquí.

Aquesta és l'antiga estació superior d'esquí de Llessui

I aquests baixaven fins l'estació inferior

I, ja des d'aquí, veiem el cim del dia: el Tuc de la Cometa.

S'hi està bé? A veure si arrancarà...

Vinga, jo també! Sembla un balancí amb vistes.

Apa, vinga, anem a caminar! Aquell d'allà és el Montsent de Pallars.

I aquell el Tuc de la Cometa. Ens passarem el dia veient el cim d'avui.

Som-hi! Amunt! Al darrere, el Comapedrosa, el cim d'Andorra.

Haurem de pujar pel dret

Pel mig del prat s'hi va bé

Espectacular imatge amb els cims més alts de Catalunya i Andorra

El Montsent de Pallars, que el pujarem el mes que ve.

La pujada és intensa

Amunt, amunt!

Darrere el Montsent de Pallars treu el nas el Pic de Peguera, tot plegat al parc d'Aigüestortes.

Ja hem fet la pujada forta. El cim ens espera.

Abans, però, menjarem una mica. Hem trobat un menjador amb vistes i arrecerat del fred vent. 

Ja una mica més abrigadets ens espera l'objectiu. Ataquem el cim!

Hem fet el cim! Som al Tuc de la Cometa,a 2445m

La Pica d'Estats, el Comapedrosa, el Salòria... Quins trossos de muntanyes...

És un plaer ser aquí dalt. Som al límit de les dues comarques pallareses.

El parc d'Aigüestortes, amb les seves immenses muntanyes, és ben a prop.

Estem veient uns quants 3000's

Pirineus aragonesos gegantins. Un autèntic espectacle

I ara, baixarem seguint el cable del telecadira. Directes al cotxe.

I així, amb aquesta estampa de cavalls i vaques compartint l'espai, ens acomiadem. Fins la propera!

dimecres, 17 de juny del 2020

De Matadepera al Montcau

Ara que comença a baixar l'alarma sanitària que ha convulsat el planeta, nosaltres hem anat a pujar un cim del massís de Sant Llorenç del Munt: el Montcau, de 1056m. De passada, també hem tornat a pujar la muntanya més emblemàtica del Vallès: la Mola, amb el seu monestir i restaurant, proveït per rucs que pugen les provisions carregades als seus lloms. Una completa jornada muntanyenca que ens ha portat a fer tres cims, ja que hem hagut de pujar la Mola dues vegades per arribar al Montcau. Cansats, però contents d'aquesta gran tornada a la muntanya.

Una completa ruta per Sant Llorenç del Munt

Prenem l'autopista fins a Terrassa i ens dirigim cap a la urbanització Cavall Bernat de Matadepera.

Deixem el cotxe a una urbanització de Matadepera, al Vallès Occidental.

I de seguida comencem ja a pujar 

Som-hi! Que tenim una llarga jornada per endavant 

La Roca de les Onze Hores. Haurem de pujar allà dalt per seguir la ruta... 

Ens espera un bon pedregar 

Espectacular muntanya 

Cap amunt 

Grans panoràmiques del Vallès 

Allà al darrere, els Plecs del Llibre 

La civilització, abaix 

Els cingles dels Cavalls...i el monestir 

Terrassa. Al fons, Collserola i el Garraf.  Quines vistes!

Au, vinga! Que ja arribem a la Mola! 

Fixa't! El monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, situat al cim de la Mola. 

Quina sort poder ser aquí 

Vinga, que ja hi som! 

Abans, però, fotos amb els burros. Faltaria més...

Hem fet el cim! El primer del dia. Som a la Mola (1103m).

Aquella muntanya piramidal de la dreta és el nostre objectiu: el Montcau. Queda un tros...

El monestir de Sant Llorenç del Munt ja ha complert els 1000 anys. Tota una història! 

Nosaltres seguim, que volem pujar-ne una altra.

Caminar per aquí és fantàstic.

Al darrere hem deixat la Mola. Hi tornarem...

I al davant ens espera el Montcau, que ja treu el nas per allà...

El camí entre la Mola i el Montcau planeja entre bonics boscos

El Montcau. Som-hi, doncs! Ataquem el cim!

Som al coll d'Eres, a 942m. Ara toca enfilar-se per fer el cim.

Anem pujant...

La vegetació desapareix. I els camins, també...

Hem de pujar pel dret.

Vinga, que ja la tenim!

Semblem mosques caminant per les parets...

Al fons ens contempla la Mola. Amunt, amunt!

Hem fet el cim! Som al Montcau, a 1056m.

Objectiu assolit. Som a la segona muntanya del massís de Sant Llorenç del Munt.

La Mola ha quedat ben lluny. Hi haurem de tornar, per això...

Montserrat. A l'esquerra, l'espectacular Castellsapera.

Què fem? Baixem?

Sí, millor. Que ens queda una llarga tornada...

Tornem a acostar-nos a la Mola. L'haurem de tornar a pujar.

Pel camí, l'imponent Morral del Drac

Seguim el nostre camí de tornada.

Una cova? Bé...més aviat seria un aixopluc

Què bé, oi? Vinga, que no plou!

Grandiós

El monestir! Som-hi!

Hem tornat a fer el cim! Tornem a ser a la Mola.

Allà al fons queda el Montcau. Ara, només queda baixar fins a Matadepera.

Abans, però, una sorpresa. Ens hem hagut d'apartar una estona per deixar passar els burros carregats que pugen al restaurant.

I així, un cop hagin passat aquests nobles animals, seguirem baixat fins el cotxe. Arreveure!