dilluns, 18 de desembre del 2023

De l'Estany al Puig de la Caritat

Aquest cop hem anat al Moianès, una comarca que va ser creada el 2015 i va suposar la 42a comarca de Catalunya. Aquí, a la vora del bonic poble de l'Estany, s'enfila un turó anomenat Puig de la Caritat, de 1010m d'altitud, que representa un gran mirador on es poden contemplar bones panoràmiques dels Pirineus, del Cadí, de Montserrat o del Montseny. Aquest entrada del blog l'he fet el 27 de desembre, i la muntanya la vam pujar el 18 de desembre. Entremig, el 24 de desembre, vigília de Nadal, ens va deixar la nostra mare i àvia, després de 97 anys donant amor a tothom. Ella era molt aficionada a aquest blog i volem dedicar-li aquesta muntanya, que segur que se'l mirarà des del cel. Adeu mama, adeu àvia, va per tu! 


Una ruta per la nova comarca del Moianès

Agafem l'Eix Transversal i sortim per l'Estany, on aparquem


Som a l'Estany, un bonic poble del Moianès

Abans de sortir del poble contemplem el monestir de Santa Maria de l'Estany

Aquest monestir va ser construït el segle XII

Nosaltres sortim del poble que hem vingut a pujar muntanyes

Aprofitem una clariana per albirar el Puigmal

Avui farà un dia esplèndid

I serà un dia plàcid entre boscos

L'entorn només ens fa somriure

Els colors de la tardor, a punt d'entrar a l'hivern

Allà s'endevina una construcció. És l'església de Sant Feliu de Terrassola.

Au, seguim!

Ara hem arribat a un salt d'aigua i un gorg, però només cauen unes gotetes per aquella paret, i el gorg, ben eixut. Aquella era la casa d'un moliner.

I això havia de ser un riuet que venia del gorg

Abans hom devia banyar-se, aquí. Aquesta sequera és terrible...

I ara hem arribat a un riuet que haurem de creuar

Vinga, que d'aigua no n'hi ha gaire

Ja ho tenim, sembla que haguem creuat el Mississipí

Ens endinsem entre boscos

Sembla que anem arribant

Efectivament, allà dalt hi ha el Puig de la Caritat. Ataquem el cim!

Hem fet el cim! Som al Puig de la Caritat, a 1010m

El Puigmal, el Carlit, el Balandrau...grans vistes de grans muntanyes

El Montseny, Montserrat...

Aquesta bona gent del Moianès té un bon mirador aquí dalt

Muntanyes més properes com el Puigsacalm i el Bellmunt

I, és clar, Montserrat, la que més agradava a la nostra mare/àvia. Aquest és el nostre petit homenatge.

I tornem a arribar a l'Estany. La mama/àvia ens veu des del cel i segur que ha exclamat: Molt bé! I s'ha posat a aplaudir. Et trobarem a faltar.


dimecres, 1 de novembre del 2023

Del Coll de Canes a Santa Magdalena de Cambrils

Santa Magdalena de Cambrils és una ermita situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena, a 1.547 m d'alçada, al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès i al nord de Vidrà, a Osona. Un cop passat Vallfogona, hem deixat el cotxe al Coll de Canes i hem fet una boscosa ruta circular, sovint sense camins marcats, envoltats de faigs i amb una sorprenent petita grimpada final, per arribar a dalt de tot d'aquesta serra i poder admirar aquesta ermita de 700 anys, arranjada recentment. Ha estat un dia de Tots Sants molt ventós però també molt assolellat.


Una ruta pel Ripollès a tocar d'Osona

Anem cap a Ripoll i agafem la carretera de Vallfogona de Ripollès, on deixem el cotxe al coll de Canes, uns kilòmetres més enllà del poble. 


Som al coll de Canes, al Ripollès

I de seguida veurem que, de camins, pocs

Entre faigs que han anat deixant caure les seves fulles

Convertint els camins en catifes de fulles

De tant en tant entrem en clarianes i veiem la resta del món

Han deixat caure tantes fulles que els camins no es veuen

Ves, és que m'he fet amic d'aquest faig!

Entre la fageda surt un follet, o és una fada?

No res, que em poso poètic

Això és molt relaxant

Som al Pla de Falgars

Des d'aquí albirem el Canigó

I a dalt d'aquella muntanya hi ha l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils

Doncs vinga...ataquem el cim! Aquí mateix tenim un refugi lliure.

I per aquí unes amigues que pasturen

El vent cada cop bufa més fort! Aquesta vaca no té fred?

El Canigó des del Pla dels Comtes 

Què hem de fer ara? Grimpar?

Bé...una petita grimpadeta perquè no manqui de res

Un últim impuls i arribem a dalt

Hem fet el cim! Som a Santa Magdalena de Cambrils, a 1547m

D'estil romànic, té més de 700 anys i ha estat restaurada recentment

Fa 400 anys fou una hostatgeria. Ara ja no tenen habitacions lliures...

Envoltada d'un bosc de faig, queda molt bonica aquí dalt de la muntanya

A dins hi ha una antiga imatge gòtica d'alabastre de Santa Magdalena

Certament, aquest és un bon lloc per menjar-se un bon entrepà...

Au, baixem i... Fixa't! La imatge inconfusible del Pedraforca!

La baixada per l'altra banda és tan bonica com la pujada

Què grans són els faigs, o què petits som nosaltres

El millor de tot són els colors de la tardor, no hi ha una estació més acolorida

I acabem amb una imatge d'un torrent. Ha estat un magnífic dia per la serra de Santa Magdalena. Arreveure!