Avui hem pujat al santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, a la comarca d'Osona, en una ruta iniciada des del bonic poble de Vidrà. Una preciosa caminada per uns paratges fantàstics, amb un gaudi total de la natura. Fagedes, rierols, verd i més verd... La boira no ens ha deixat veure les bones vistes que normalment s'albiren des del cim, però si que ens ha donat per veure uns Pirineus ben nevats, presidits pel monumental Puigmal. De fet, també hem trobat gel durant el camí, senyal de les baixes temperatures amb les que caminàvem. Tot plegat rematat pel Salt del Molí, una idíl·lica cascada entre boscos digna de contemplar.
 |
| De Vidrà al Santuari de Bellmunt i tornada pel Salt del Molí |
Agafem l'autovia de Ripoll, sortim per Sant Quirze de Besora, i cap a Vidrà.
 |
| Som a Vidrà. En aquest bonic poble hem deixat el vehicle i ens disposem a caminar |
 |
| Ens sembla que ens farà un bon dia |
 |
| Un trosset per l'asfalt i enfilem aquesta pista de terra. |
 |
| Som-hi, va! |
 |
| Quins verds més encisadors... |
 |
| Ep! Allà el tenim! El santuari de Bellmunt ens espera allà dalt. Au, doncs... Ataquem el cim! |
 |
| Què? Puja això eh? Vinga, vinga! |
 |
| Bucòlica ascensió... |
 |
| Què és allò? Gel? |
 |
| Doncs sí, oi? Fixa't quant de gel! I a finals d'abril! Per això ens hem abrigat! |
 |
| Ens sortirà un follet o una fada per aquí? |
 |
| Au! Que ja hi som! Aquesta és la font de Sant Marc, al peu del santuari. |
 |
| I aquestes escales ens porten al cim. Vingaaaaa! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Bellmunt, a 1248 metres d'altitud. |
 |
| Aquesta roca marca el punt més alt del Bellmunt. Per això estem pujats aquí... |
 |
| El santuari de Bellmunt, situat al cim de la muntanya. |
 |
| Entre la boirina s'endevinen les formes del majestuós i colosal Puigmal, encara nevat. |
 |
| Baixem al santuari i veiem el cim des de baix |
 |
| Contemplem els nevats Pirineus i les verdes valls d'aquesta meravellosa terra. |
 |
| La capella del santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, de la que es tenen notícies ja a l'any 1219 |
 |
| Al segle XI ja s'hi va edificar un castell, d'on encara queden restes. Fa només... 1000 anys |
 |
| Au! Baixem! Ets una fada? |
 |
| Travessem un rierol... i seguim |
 |
| Som a la Tosca del Degollats. Una escultura feta per la natura que et deixa bocabadat |
 |
| Vés! Paisatges de conte. Això del Degollats de què deu vindre? |
 |
| Veritablement impressionant |
 |
| Vinga! Desviem-nos una mica del camí que hem de contemplar una altra meravella |
 |
| Aquí la tenim. El Salt del Molí. Una preciosa cascada amagada dins el bosc. |
 |
| És tan bonic i hi ha tanta pau aquí... |
 |
| ...que donaria per quedar-s'hi... |
 |
| Però hem de marxar que es fa tard. Està freda l'aigua? Si oi? |
 |
| Vaques! Amb la foto tradicional amb aquestes immenses bèsties acabem la crònica d'avui. Fins una altra! |
