Aprofitant que ha arribat l'estiu, hem anat a la Molina, concretament a la collada del Pedró, a 1827 metres d'altitud, on hi ha una pista d'esquí amb una estació de telecadira anomenada "els Alabaus". Remuntant la molt empinada pista, que en aquesta època es una catifa verda i groga de les margarides, hem arribat al Cap de les Costes de l'Huguet, on hi ha l'estació superior del telecadira (2157m). Una "pujadeta" de més de 300 metres en una curta distància desafiant la llei de la gravetat... Des d'aquí hem seguit pujant, ara ja amb ascensió més suau, fins arribar al cim del Puigllançada, una muntanya de la serra del Cadí de 2409 metres d'altitud, i que és un mirador sensacional del seus voltants. Llàstima dels núvols baixos que ens van visitar. Entre que els núvols eren baixos i nosaltres érem alts, ens vam trobar al cim i ens van fastiguejar les vistes... Però bé... ha estat una plàcida excursió per les pistes de la Molina, amb fortes pujades, caminant pels prats... i pujant fins els núvols.
 |
| Una passejada cap amunt per les pistes de la Molina |
|
Prenem l'autovia de Vic i Ripoll, seguim per la carretera de la Collada de Tosses, i ens desviem cap a la Molina.
 |
| Deixem el cotxe a l'estació del telecadira dels Alabaus, a la collada del Pedró. |
 |
| Seguirem el telecadira... sense pujar-nos-hi! Total... només funciona a l'hivern... |
 |
| Aquí a baix es queda el cotxe. Nosaltres, amunt! A l'esquerra apreciem la muntanya més alta de la Catalunya Nord: el mític Carlit. |
 |
| A la dreta, el Carlit. A l'esquerra, les muntanyes andorranes. |
 |
| Anem pujant sense perdre mai de vista el Carlit. |
 |
| La pujadeta és considerable... |
 |
| Va, vinga! Amunt, amunt! |
 |
| Una catifa de margarides per una "passejada" amb un desnivell que fa fredor. |
 |
| En qüestió de moments hem salvat un increïble desnivell. Al fons, el majestuós Puigmal. |
 |
| Au, va! No ens aturem! El gegantí Puigmal ens contempla mentre nosaltres no parem de pujar amb una inclinació esgarrifadora. |
 |
| Finalment hem aconseguit fer la pujada grossa. Ens aturarem aquí mateix i menjarem... Després seguirem aquesta pista fins el cim del Puigllançada. |
 |
| L'estació superior del telecadira al Cap de les Costes de l'Huguet. Som a 2157 metres. Hem salvat mes de 300 metres de desnivell en una hora. Bufa! Això sí que és pujar! |
 |
| Aquell turó és la Geperuda. Ara seguirem per pista molt més suau fins al final. Començaven, però, a venir uns núvols amenaçadors... |
 |
| Amb el Carlit de fons, seguim pista amunt. Vinga! Que això és més suau! |
 |
| La Geperuda |
 |
| Això mateix... 2272 metres. Déu-n'hi-do! |
 |
| De sobte, el nostre objectiu a la vista! Mentre el cel es va posant cada cop més negre, albirem el cim del Puigllançada. |
 |
| El Puigllançada. El tenim a tocar! Ataquem el cim! |
 |
| Mentre ataquem el cim, mirem enrere. On hauria d'haver el Puigmal cada cop es veuen més núvols. |
 |
| El Puigllançada. Una empenteta més i el conquerirem. |
 |
| Mentre pugem mirem cap al nord-oest i veiem la veïna Tosa d'Alp, una altra muntanya d'aquesta serra del Cadí. |
 |
| I cap a l'oest, d'esquerra a dreta, la serra del Verd, el mític Pedraforca, el Comabona (una altra muntanya del Cadí) i les Penyes Altes del Moixeró. Un espectacle. |
 |
| Hem fet el cim! Som al Puigllançada, a 2409 metres d'altitud. |
 |
| A aquesta altura i amb la visita dels núvols, ens hem tingut que abrigar en ple mes de juliol... |
 |
| Un pessebre al cim amb les Penyes Altes del Moixeró al fons. |
 |
| Grans panoràmiques des de dalt d'aquesta muntanya de la serra del Cadí. |
 |
| La serra del Montgrony ha quedat a baix. Al darrera, el Taga. |
 |
| Hem pujat literalment fins els núvols... Ara ja no veiem res. El món ha desaparegut. |
 |
| Estirant quàdriceps amb el Pedraforca i el Comabona al fons. |
 |
| Cap al sud, la serra del Catllaràs. |
 |
| Bé. Comencem a baixar. Al final no ha caigut ni una gota, però aquests núvols eren molt amenaçadors... |
 |
| Arribem on arriba el telecadira... |
 |
| La serra del Montgrony i el Taga al fons. |
 |
| Bé... Ja tornem a ser a la pista... Ara tocarà baixar el que hem pujat. Com de fàcil deu ser baixar amb uns esquís! |
 |
| Vinga! Que allà baix ens espera el vehicle! |
 |
| Baixadeta vertiginosa... |
 |
| Doncs ja gairebé hi som. Hem pujat una bona muntanya! Ara anirem a Ripoll a dinar, que ens ho hem guanyat. |