El refugi de Malniu, a 2127 metres d'altitud, es troba molt proper a un dels llacs més bonics de Catalunya: l'estany de Malniu, situat a 2252 metres. Al refugi, situat al costat de l'estany sec, s'hi pot arribar en cotxe després d'una pista forestal de 4 kilòmetres amb força bon estat. Des d'allà hem iniciat una ascensió força vertical que ens ha portat al cim de la muntanya més alta de les comarques gironines: el Puigpedrós, de 2915 metres. Fent honor al seu nom, el Puigpedrós és una muntanya molt pedregosa on hem hagut d'utilitzar les mans per acabar-la de pujar. També és un mirador espectacular on s'albira perfectament la Pica d'Estats i l'Aneto. Muntanya en estat pur...
|
Des del refugi, forta pujada al cim. De tornada passarem pel l'estany de Malniu. |
|
|
Agafem l'autopista de Manresa i, via túnel del Cadí, arribarem a Meranges, des d'on pujarem per una petita carretera, on els últims 4 kilòmetres estant sense asfaltar, fins el refugi de Malniu.
|
El refugi de Malniu, on hem deixat el cotxe a 2127 metres d'altitud. |
|
Aquest és l'estany Sec, al costat del refugi. No sabem perquè li diuen sec, però en fi... |
|
Perquè d'aigua, n'hi ha... |
|
Per allà al darrere haurem d'iniciar la ruta. Camins? Cap ni un... |
|
La bella i les bèsties... |
|
Au, vinga! Que hem de pujar. |
|
El que deia...pel mig del prat. Ni un sol corriolet en tota la ruta. |
|
Allò d'allà al fons és la serra del Cadí, en la seva part occidental, amb la Torreta del Cadí com a cim destacat. |
|
Seguim pujant... |
|
L'estany Sec comença a quedar petit. Aquesta amiga sembla que vol conversa... |
|
Mirant enrere i... el Puigmal! Comencen a obrir-se vistes. |
|
Uns que mengen i altres que caminen...trepitjant el menjar dels demés. |
|
Fixa't quin espectacle! A l'esquerra, el Puigmal. A la dreta, la part oriental del Cadí, amb el Puigllançada sobresortint. |
|
Au, vinga! Amunt! |
|
Més gent a la que trepitjar-li el menjar! Si és que anem ben bé pel mig dels prats... |
|
No em miris així, que tampoc n'hi ha per tant... T'ho menjaràs igual, oi? |
|
Pugem una mica més i... aquí el tenim! El Puigpedrós. Doncs vinga! Ataquem el cim! |
|
Ens anem acostant...i anem veient cada cop més pedres. |
|
Quin pedregam! |
|
Mans, peus i....aaaaamuuuunt! |
|
En plena muntanya de pedres, altrament dit el Puigpedrós... |
|
Va! Som-hi! |
|
Divertit, eh? |
|
Vés! Que ja arribem! Hi ha gent que ha matinat més...o viu més a prop... |
|
Hem fet el cim! Som al Puigpedrós, a 2915 metres d'altitud. Al darrere, la serra del Cadí. |
|
Per allà es veu la Tossa Plana de Lles. |
|
L'espectacle des del cim més alt de la província de Girona és per recrear-s'hi. |
|
A dalt de la muntanya de pedres. |
|
I, quan mirem cap al nord-oest, sorpresa! La muntanya més alta de Catalunya s'aixeca davant nostre. La Pica d'Estats, en tot el seu esplendor. |
|
Zoom a la Pica d'Estats. Grandiós! |
|
Mirant cap a l'est, a la dreta el Puigmal i, a l'esquerra, el Canigó. Quina meravella! |
|
I, si mirem a l'oest, més enllà de terres catalanes, albirem la muntanya més alta dels Pirineus: l'aragonès Aneto. Sensacional! |
|
Au! Deixem de mirar muntanyes i baixem, que aquests nuvolots no presagien res de bo... |
|
Arribem a l'estany de Malniu. |
|
Ja hi som! L'estany de Malniu, a 2252 metres, és una de les coses més boniques que ens podem trobar. |
|
Està freda l'aigua, eh? |
|
Quina pau! |
|
I quin relax! |
|
La sireneta... |
|
I aquí ho deixem per avui. Amb la visita a aquest preciós llac donem per acabada l'expedició al Puigpedrós. Fins aviat! |