dimarts, 16 d’agost del 2016

Del refugi de Malniu al Puigpedrós


El refugi de Malniu, a 2127 metres d'altitud, es troba molt proper a un dels llacs més bonics de Catalunya: l'estany de Malniu, situat a 2252 metres. Al refugi, situat al costat de l'estany sec, s'hi pot arribar en cotxe després d'una pista forestal de 4 kilòmetres amb força bon estat. Des d'allà hem iniciat una ascensió força vertical que ens ha portat al cim de la muntanya més alta de les comarques gironines: el Puigpedrós, de 2915 metres. Fent honor al seu nom, el Puigpedrós és una muntanya molt pedregosa on hem hagut d'utilitzar les mans per acabar-la de pujar. També és un mirador espectacular on s'albira perfectament la Pica d'Estats i l'Aneto. Muntanya en estat pur...

Des del refugi, forta pujada al cim. De tornada passarem pel l'estany de Malniu.


Agafem l'autopista de Manresa i, via túnel del Cadí, arribarem a Meranges, des d'on pujarem per una petita carretera, on els últims 4 kilòmetres estant sense asfaltar, fins el refugi de Malniu.

El refugi de Malniu, on hem deixat el cotxe a 2127 metres d'altitud.

Aquest és l'estany Sec, al costat del refugi. No sabem perquè li diuen sec, però en fi...

Perquè d'aigua, n'hi ha...

Per allà al darrere haurem d'iniciar la ruta. Camins? Cap ni un...

La bella i les bèsties...

Au, vinga! Que hem de pujar.

El que deia...pel mig del prat. Ni un sol corriolet en tota la ruta.

Allò d'allà al fons és la serra del Cadí, en la seva part occidental, amb la Torreta del Cadí com a cim destacat.

Seguim pujant...

L'estany Sec comença a quedar petit. Aquesta amiga sembla que vol conversa...

Mirant enrere i... el Puigmal! Comencen a obrir-se vistes.

Uns que mengen i altres que caminen...trepitjant el menjar dels demés.

Fixa't quin espectacle! A l'esquerra, el Puigmal. A la dreta, la part oriental del Cadí, amb el Puigllançada sobresortint.

Au, vinga! Amunt!

Més gent a la que trepitjar-li el menjar! Si és que anem ben bé pel mig dels prats...

No em miris així, que tampoc n'hi ha per tant... T'ho menjaràs igual, oi?

Pugem una mica més i... aquí el tenim! El Puigpedrós. Doncs vinga! Ataquem el cim!

Ens anem acostant...i anem veient cada cop més pedres.

Quin pedregam!

Mans, peus i....aaaaamuuuunt!

En plena muntanya de pedres, altrament dit el Puigpedrós...

Va! Som-hi!

Divertit, eh?

Vés! Que ja arribem! Hi ha gent que ha matinat més...o viu més a prop...

Hem fet el cim! Som al Puigpedrós, a 2915 metres d'altitud. Al darrere, la serra del Cadí.

Per allà es veu la Tossa Plana de Lles.

L'espectacle des del cim més alt de la província de Girona és per recrear-s'hi.

A dalt de la muntanya de pedres.

I, quan mirem cap al nord-oest, sorpresa! La muntanya més alta de Catalunya s'aixeca davant nostre. La Pica d'Estats, en tot el seu esplendor.

Zoom a la Pica d'Estats. Grandiós!

Mirant cap a l'est, a la dreta el Puigmal i, a l'esquerra, el Canigó. Quina meravella!

I, si mirem a l'oest, més enllà de terres catalanes, albirem la muntanya més alta dels Pirineus: l'aragonès Aneto. Sensacional!

Au! Deixem de mirar muntanyes i baixem, que aquests nuvolots no presagien res de bo...

Arribem a l'estany de Malniu.

Ja hi som! L'estany de Malniu, a 2252 metres, és una de les coses més boniques que ens podem trobar.

Està freda l'aigua, eh?

Quina pau!

I quin relax!

La sireneta...

I aquí ho deixem per avui. Amb la visita a aquest preciós llac donem per acabada l'expedició al Puigpedrós. Fins aviat!