La Pica d'Estats

Objectiu aconseguit! Ens vam proposar ja fa un temps pujar fins a dalt de tot de la muntanya més alta de Catalunya... i ho hem fet. La Pica d’Estats, amb els seus 3143 metres d’altitud, constitueix el cim del nostre país, i per qualsevol muntanyenc català assolir aquesta muntanya té un significat especial. Ser-hi allà dalt... i contemplar el teu país fins on t’arribi la vista, sabent que ja no pots pujar més alt sense sortir de Catalunya, és realment emocionant. Per tot això, l’esforç veritablement paga la pena. I és que no és pas fàcil pujar allà dalt. Una ruta lenta i complicada, amb molts corriols pedregosos, on sovint has d’anar fent petites grimpades per salvar roques de tres o quatre metres... una fatigosa, relliscosa i empinada tartera per pujar al port de Sotllo... i el fort ascens final fins al cim, amb un desnivell total de 1336 metres, i amb una pujada acumulada de 1729 metres fan d’aquesta excursió un autèntic repte per les cames. Nosaltres vam carregar amb tenda i sacs i vam partir-la amb dos trossos, dormint a l’estany d’Estats, a 2464 m., on el termòmetre va arribar a 0º... Una bona aventura on no hi va faltar ni la neu!

El camí que porta al sostre de Catalunya

Agafem l'autovia de Lleida, i a Cervera tirem cap al nord, i després de passar per Artesa de Segre, Tremp, la Pobla de Segur i Sort, arribem al petit poble d'Àreu, a la comarca del Pallars Sobirà, des d'on prenem una pista forestal amb força bon estat que ens remunta fins l'aparcament de la Molinassa, a 1807m, inici de l'aventura. 

 DIA 0 (12 d'agost)

Després de 4 hores de cotxe, ens relaxem bé a l'hotel Vallferrera d'Àreu, on passarem la nit, ens llevarem ben d'hora, esmorzarem i sortirem a trenc d'alba per iniciar l'aventura.

Tenim temps de fer un passeig per Àreu. Aquest pont creua el riu Noguera de Vallferrera. Al fons, l'hotel Vallferrera.

Àreu, a la comarca pirinenca del Pallars Sobirà, situat a més de 1200 metres d'altitud.

DIA 1 (13 d'agost)

Hem sortit amb el sol i ja som a la pista forestal que ens remuntarà 500 metres més amunt. El riu Noguera de Vallferrera ens acompanya ben ple.

I és que a l'hotel ja hem sentit la tempesta que ha caigut per la nit. Ja no ens plourà més en tota l'excursió. La pista, però, ben plena d'aigua, però en bon estat.

Arribem feliçment a l'aparcament de la Molinassa. Doncs apa! Deixem el cotxe i cap amunt!

Carreguem la tenda de campanya, els sacs de dormir, les esterilles, menjar per dos dies i... a caminar!

Aquest pont permet passar per sobre el barranc d'Arcalís, un dels cursos d'aigua que nodreixen el Noguera de Vallferrera.

Un altre pont, aquest per sobre del barranc d'Areste, un altre afluent del Noguera de Vallferrera.

El barranc d'Areste... preciós..

Arribem al refugi de Vallferrera. Som a 1903m

El serrat del Clot de l'Olla amb el pic de Gerri (2858m). Anem pujant...

Picasenyal

Bé...els núvols que hi ha s'estan quedant a baix... A això si que se li pot dir pujar fins els núvols...

Un altre indicador. La Pica d'Estats? Cap allà! Últim senyal...

Els corriols a estones desapareixen i ens hem de guiar per l'instint, les fites, les marques... i el GPS!

Allà baix, a la llunyania es veuen uns objectes que brillen... Mira! El cotxe! La pujada inicial ha estat força costeruda...

Vaques... Aquestes sempre estan relaxades...

La ruta es torna una mica planera i ens aturem al bell mig del camí a menjar...

Des d'aquí s'aprecia la vall que forma el Noguera de Vallferrera, que també és per on passa la pista forestal que ens ha portat d'Àreu a l'aparcament de la Molinassa.

El barranc de Sotllo, que porta l'aigua de l'estany de Sotllo que hi ha més amunt. Haurem de baixar-hi...

Seguim les marques... Ara, a saltar per sobre les pedres...

Al fons, envoltat de núvols, el pic de Sotllo (3073m). El dia es va obrint...

Passem el pont per sobre el barranc de Sotllo i continuem...

Un descans. Anem molt carregats...

Anem seguint el curs del barranc de Sotllo amb el pic de Sotllo de decorat de l'escenari.

I anem gaudint del que la natura ha fet per alegrar-nos la vista.

Seguim pels plans de Sotllo. Ara haurem de pujar fortament fins l'estany de Sotllo, amb moltes petites grimpades per salvar grans roques que es posaran en el nostre camí.

En plena pujada cap a l'estany de Sotllo albirem per primer cop el nostre objectiu: la Pica d'Estats, que treu el nas allà dalt.

Vinga! Pugem! Una bona vista dels plans de Sotllo.

Gran panoràmica aquesta! Fins a cinc 3000's es veuen des aquí! A l'esquerra, el pic de Sotllo (3073m), a la dreta, el Pic Rodó de Canalbona (3004m), i al mig, les tres muntanyes més altes de Catalunya, una al costat de l'altra: la de l'esquerra, el Pic Verdaguer (3129m), la de la dreta, la Punta de Gabarró (3115m), i al centre, presidint l'espectacle, la Pica d'Estats (3143m).

Hem arribat a l'estany de Sotllo! Sí, sí...aquell d'allà és el nostre destí: la Pica d'Estats.

L'estany de Sotllo és un bon lloc per relaxar-se un estoneta...

Voregem l'estany de Sotllo i seguim..que encara queda un tros...

Quina meravella!

Deixem enrere l'estany de Sotllo i seguim pujant cap a l'estany d'Estats. Al fons, el Monteixo (2905m).

Un curs d'aigua que baixa de l'estany d'Estats fins l'estany de Sotllo.

La bella i la bèstia...

Hem arribat a l'estany d'Estats! Una llauna de llenties per recuperar energies...

L'estany d'Estats (2464m). Aquí acamparem fins demà, que per avui ja en tenim prou de pujar...

La Pica d'Estats, amb els seus inseparables Pic Verdaguer i Punta de Gabarró. Ho tenim a tocar!

El nostre campament. Meritxell! Ja dorms?

Doncs bé...aquí dormirem. Bucòlica estampa de la tenda i l'estany d'Estats...

Vinga doncs! Tanquem bé i abriguem-nos.. que arribarem a tenir la confortable temperatura de...0º! Bona nit i tapa't!

DIA 2 (14 d'agost)

Bon dia! Són les 7 del matí i ens llevem amb un dia radiant! La Pica d'Estats sembla somriure'ns i desitjar-nos una bona travessa.

Amaguem tenda, sacs i esterilles rere una roca per alleugerir pes, que avui és el gran dia. Hem de pujar fins allà dalt!

Vinga! Deixa les vaques en pau que allà al darrera ens espera una de bona: la tartera de la coma d'Estats. Bufa! Quina pujadeta!

Aquesta tartera s'enfila verticalment fins el port de Sotllo. Cames! Aguanteu!

Au va! No t'ho miris més i cap amunt!

Pedres soltes, terra relliscosa... tot en una pujada molt empinada que posa a prova la resistència de les nostres cames...

Desafiant la llei de la gravetat...

Amunt, amunt! L'estany d'Estats, on hem acampat, comença  quedar molt i molt avall..

Va! No ens aturem! Ja queda menys!

Comencem a trobar neu. La vorejarem...

Tot i que a vegades no tenim més remei que trepitjar-la...

Una paradeta per beure aigua en plena tartera...

Ja hi som! Hem arribat al port de Sotllo (2885m), final de la tartera. L'estany d'Estats ha quedat ben empetitit...

Baixem 100 metres i tornem a a creuar per la neu. Sort que hem vingut a l'agost...

Vinga! Hem de seguir pujant! Pedres i més pedres bellugadisses...

La neu sembla que no ens deixarà fer el camí normal...

Som a gairebé 3000m d'altitud. Va! Que estem arribant!

Una altra grimpadeta, i a seguir...

Per esquivar la relliscosa neu tirarem per dret... Som-hi! Muntanya amunt!

La Pica d'Estats! La tenim a tocar! Au, vinga! Ataquem el cim!

Som-hi, va! Que no ens queda res! Una empenteta final i ja la tenim!

Hem fet el cim! Som a la Pica d'Estats, que amb els seus 3143 metres representa el sostre de Catalunya.

Imatge per la nostra història. Som al cim dels cims!

L'emoció d'estar aquí dalt no es pot comparar amb res. No es pot anar més amunt dins del nostre país! És una sensació fantàstica!

Des d'aquí la vista no s'acaba mai! En primer pla veiem el pic de Sotllo, però a la llunyania podem albirar l'Aneto, el cim dels Pirineus, ja en terres aragoneses.

Mirant cap a França només es veuen núvols que no ens deixen veure els Pirineus francesos. Això sí..els núvols..abaix. Com tot!

Cap a l'est més Pirineus, tots més baixos que aquest on estem pujats. També veiem el Cadí.

Cap al sud la ruta que hem seguit per arribar aquí dalt... Els estanys d'Estats i de Sotllo han quedat ben lluny. Haurem de tornar a passar-hi...

Abans de baixar tornem a veure l'Aneto i tot l'espectacle pirinenc que s'obre als nostres ulls, deixant-nos un record visual que no oblidarem.

Bé.. Ara toca baixar. Deixem la Pica que tenim un llarguíssim descens fins l'aparcament de la Molinassa. Hem de desfer tot el camí, desgrimpar tot el que hem grimpat, i arribar abans que es faci de nit.

Això, encara que ho sembli, no és esquí, és senderisme d'agost a 3000 metres d'altitud. Uns quants equilibris, clavem bé els bastons a la neu i... cap a baix!

Hem pujat fins el port de Sotllo. Ara tartera cap a baix... Vinga! Que és baixada!

Ara anem una mica més depresa. Aquest cop la llei de la gravetat juga al nostre favor...

Vinga, va! Sortim ja d'aquesta fatigosa tartera!

S'ha acabat la tartera. Però ens queda molta baixada encara.

L'estany d'Estats, on hem plantat el nostre campament. Agafarem tenda i sacs que els havíem deixat rere una roca a l'altra banda de l'estany...i seguirem baixant.

Arribem a l'estany de Sotllo. Ens queda un tros per arribar al cotxe, fins on arribarem feliçment, i amb la feina feta. La Pica d'Estats sembla dir-nos adéu. Aquesta ha estat una gran aventura que no oblidarem mai, i que ens ha portat a assolir el cim del nostre país.