dissabte, 28 de setembre del 2013

Turons propers de Collserola

Ja feia un temps que ens miràvem un turó de Collserola, des del balcó de casa, pensant que algun dia l'havíem de pujar, tan proper que el teníem. El primer que vam fer és posar-li nom i, gràcies al mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, vam saber que era el Turó de Santa Maria, de 446m. Vam programar una ruta per pujar-lo. Per fer-la més completa, vam programar la ruta per ascendir, també, als turons propers de Sant Cebrià (437m), de Magarola (430m) i de Valldaura (421m). Un matí distret deixant, per una vegada, aparcat el cotxe a casa, i contemplant grans vistes de la nostra ciutat, Barcelona. Val a dir que l'únic turó amb bones vistes és el Turó de Magarola. Precisament el de Santa Maria està tan ple d'arbres que és l'únic en que no es veu res de res. Però bé, vam complir el nostre objectiu de que deixés de ser un estrany.

La ruta dels turons propers.

Sortim de casa, travessem l'Hospital de la Vall d'Hebron, i pugem el carrer d'Arquitectura fins el final, girem per una pista a la dreta, cap el nord,, i al cap de poc tombem cap a l'oest per un estret i empinat corriol que s'aboca directament a la Rabassasa, al revolt de la Paella, d'on agafem una pista que passa per la gossera municipal.

Des del barri ja es veu el nostre objectiu, el Turó de Santa Maria. Dia ennuvolat, però què hi farem...

Ja estem pujant. Ens contemplen el Turó de la Rovira i el petit Turó de la Peira.

Seguim pujant. Al fons, el Turó d'en Fotja.


Barcelona als nostres peus.


El nostre Turó de Santa Maria, cada cop més a prop.

Els tres turons: el de la Rovira, el del Carmel i el de la Creueta del Coll.

El corriol puja del dret. La major part de l'ascensió d'avui ja l'hem feta.

El revolt de la Paella de la carretera de la Rabassada.

El Centre d'Acollida d'Animals de Companyia als peus del Turó de Santa Maria.
Ja hi som! El Turó de Santa Maria! Primer cim del dia, però l'únic que podem veure per un forat és el Tibidabo.

Segon cim! Som al Turó de Sant Cebrià. Els turons de Valldaura, de Fotja, de Segarra... i torres elèctriques.

Tercer cim! El turó de Magarola. Al fons, la Mola i la ciutat de Sabadell.

El mirador del Turó del Maltall de Magarola, nom complet.

Des del mirador: els tres turons, els gratacels del Front Marítim del Poblenou, les 3 xemeneies, el port...

El Pas del Rei ens porta al Turó de Valldaura.

Quart cim! El Turó de Valldaura amb la seva torre de vigilància.

Tornem per un corriol que ens porta directament al barri de Sant Genís dels Agudells, amb Montjuïc de fons.

dimecres, 18 de setembre del 2013

Turó de l'Home i les Agudes

I ara toca el Montseny! El Montseny, aquest massís català tan simbòlic i popular, sobretot per la seva riquesa paisatgística, però també històrica. Vam anar a Santa Fe del Montseny, a 1206 metres d'altitud, i vam pujar al Turó de l'Home, que amb els seus 1705,8 metres és el punt culminant del Montseny. Després, resseguint la carena que els separa a curta distància, vam pujar a les Agudes, la segona muntanya més alta del Montseny amb 1705,4 metres. És una aventura formidable i de gran bellesa. Llàstima que ens va visitar la boira just quan ens disposàvem a atacar el cim del Turó de l'Home, ja que ens vam quedar sense veure el panorama, per no parlar de l'angúnia que feia, tot i que també tenia un aire màgic. Però bé... al final vam fer els dos cims. Potser hi tornarem algun dia per veure les vistes. Fos com fos, aquesta és la crònica.

Aquí es pot veure la carena que uneix els dos cims.
Travessant Sant Celoni, agafem la carretera de Campins. Al cap de poc de passar per Santa Fe del Montseny, deixem el cotxe en un aparcament al costat de la carretera que es troba a prop de la font de Passavets. Allà comença la ruta.


Passada la font de Passavets, comencem a caminar per una esplèndida fageda.

El camí va pujant fent ziga-zagues per la fageda donant un aire de bosc encantat.

Un obstacle al mig de la pista no pas insalvable.

Una mirada cap a baix, amb tota la fageda recorreguda fins ara. La pujada és forta.

Hem acabat de pujar, sortim de la fageda i... el Turó de l'Home a la vista! Ara encara es veu...

El Puig Sacarbassa i, a la dreta, les Agudes. On? Dintre d'aquell núvol! Ai, ai, ai...

En primer pla, els Rocs Cremats. Al fons, el Puig Sacarbassa i, ara sí, les Agudes a la vista!

El Turó de l'Home comença a desaparèixer. Màgia? No. Només és boira.

Mirant enrere cap els Rocs Cremats acabats de passar. Al fons a l'esquerra, l'Aveteda.
La màgia continua. Potser és una bruixa que ens vol amagar el Turó de l'Home? Doncs no ens aturarà!
Allà dalt hi ha el cim del Turó de l'Home! Doncs... Ataquem el cim!

Hem fet el cim! Però amb tant de vent i de boira no ens hi estarem gaire, no...

Més enllà de l'estelada el món ha desaparegut. La bruixa del Montseny es diverteix...

Bé. Ara toca agafar aquest corriol que va carenant per una bona cresta fins a les Agudes.

Doncs som-hi! La boira? Ara n'hi ha, ara n'hi ha menys... És un tira i arronsa...

A l'esquerra, el Turó de l'Home Mort. Al mig, el Puig Sacarbassa.

Arribant al Puig Sacarbassa caminant entre els núvols.

Aquí s'ha obert prou per contemplar, a l'esquerra, el Matagalls.

El cim de les Agudes. Al fons, la vertiginosa cresta de Castellets per pujar per l'altra banda.

Doncs bé, encara que la bruixa no ens el deixi veure, allà al darrera hi ha les Agudes. Ataquem el cim!
Vinga, amunt! Que ja hi som! La pujada, pedregosa i molt divertida.

Hem fet el cim! Però on és la resta del món?

El cim de les Agudes. Quina vista! Se Suposa...

Un rellotge de sol al cim! De fons se senten les rialles de la bruixa mentre pregunta: quina hora marca?

1706 m. sobre el nivell del mar. A partir d'ara tot és baixada.

Ja hem baixat de les Agudes. Una última "no" mirada al segon cim del Montseny.

Tornem a caminar entre faigs. Aquí no hi ha boira. Potser les fades que hi viuen han aturat la bruixa.

Després dels cims emboirats, caminar per aquí és com fer-ho pel paradís.

Ens hem guanyat l'entrepà. I la font de Briançó és el millor lloc que podíem trobar per menjar-lo.