Turó de l'Home i les Agudes

I ara toca el Montseny! El Montseny, aquest massís català tan simbòlic i popular, sobretot per la seva riquesa paisatgística, però també històrica. Vam anar a Santa Fe del Montseny, a 1206 metres d'altitud, i vam pujar al Turó de l'Home, que amb els seus 1705,8 metres és el punt culminant del Montseny. Després, resseguint la carena que els separa a curta distància, vam pujar a les Agudes, la segona muntanya més alta del Montseny amb 1705,4 metres. És una aventura formidable i de gran bellesa. Llàstima que ens va visitar la boira just quan ens disposàvem a atacar el cim del Turó de l'Home, ja que ens vam quedar sense veure el panorama, per no parlar de l'angúnia que feia, tot i que també tenia un aire màgic. Però bé... al final vam fer els dos cims. Potser hi tornarem algun dia per veure les vistes. Fos com fos, aquesta és la crònica.

Aquí es pot veure la carena que uneix els dos cims.

Travessant Sant Celoni, agafem la carretera de Campins. Al cap de poc de passar per Santa Fe del Montseny, deixem el cotxe en un aparcament al costat de la carretera que es troba a prop de la font de Passavets. Allà comença la ruta.

Passada la font de Passavets, comencem a caminar per una esplèndida fageda.

El camí va pujant fent ziga-zagues per la fageda donant un aire de bosc encantat.

Un obstacle al mig de la pista no pas insalvable.

Una mirada cap a baix, amb tota la fageda recorreguda fins ara. La pujada és forta.

Hem acabat de pujar, sortim de la fageda i... el Turó de l'Home a la vista! Ara encara es veu...

El Puig Sacarbassa i, a la dreta, les Agudes. On? Dintre d'aquell núvol! Ai, ai, ai...

En primer pla, els Rocs Cremats. Al fons, el Puig Sacarbassa i, ara sí, les Agudes a la vista!

El Turó de l'Home comença a desaparèixer. Màgia? No. Només és boira.

Mirant enrere cap els Rocs Cremats acabats de passar. Al fons a l'esquerra, l'Aveteda.

La màgia continua. Potser és una bruixa que ens vol amagar el Turó de l'Home? Doncs no ens aturarà!

Allà dalt hi ha el cim del Turó de l'Home! Doncs... Ataquem el cim!

Hem fet el cim! Però amb tant de vent i de boira no ens hi estarem gaire, no...

Més enllà de l'estelada el món ha desaparegut. La bruixa del Montseny es diverteix...

Bé. Ara toca agafar aquest corriol que va carenant per una bona cresta fins a les Agudes.

Doncs som-hi! La boira? Ara n'hi ha, ara n'hi ha menys... És un tira i arronsa...

A l'esquerra, el Turó de l'Home Mort. Al mig, el Puig Sacarbassa.

Arribant al Puig Sacarbassa caminant entre els núvols.

Aquí s'ha obert prou per contemplar, a l'esquerra, el Matagalls.

El cim de les Agudes. Al fons, la vertiginosa cresta de Castellets per pujar per l'altra banda.

Doncs bé, encara que la bruixa no ens el deixi veure, allà al darrera hi ha les Agudes. Ataquem el cim!

Vinga, amunt! Que ja hi som! La pujada, pedregosa i molt divertida.

Hem fet el cim! Però on és la resta del món?

El cim de les Agudes. Quina vista! Se Suposa...

Un rellotge de sol al cim! De fons se senten les rialles de la bruixa mentre pregunta: quina hora marca?

1706 m. sobre el nivell del mar. A partir d'ara tot és baixada.

Ja hem baixat de les Agudes. Una última "no" mirada al segon cim del Montseny.

Tornem a caminar entre faigs. Aquí no hi ha boira. Potser les fades que hi viuen han aturat la bruixa.

Després dels cims emboirats, caminar per aquí és com fer-ho pel paradís.

Ens hem guanyat l'entrepà. I la font de Briançó és el millor lloc que podíem trobar per menjar-lo.