Cròniques muntanyenques d'un pare i una filla: de juliol 2013

Cap el juny de 2013, la meva filla de 16 anys, la Meritxell, i jo, el Lluís, ens vam aficionar a fer llargues caminades per la serra de Collserola, tan propera a casa, i alhora tan desconeguda. Un mes després, cansats de passar calor per Collserola, decidim buscar un lloc més fresc per una afició que ens començava a enganxar. Així, el 28 de juliol, no se'ns va ocórrer una altra cosa que pujar... a gairebé 3000 metres d'altitud! Ben fresquets, sí... el problema és que no sabíem gairebé res de muntanyes...

Però bé... vam pujar... i vam baixar. Sans i estalvis. El baptisme de muntanya fou una mica bèstia, però després d'allò ja no hi ha qui ens aturi!

Aquesta és la crònica del que serà, per sempre, el nostre primer cim: el gegantí Puigmal.

Un cop arribats en cotxe a Queralbs, agafem el cremallera que ens portarà al Santuari de Núria, situat a 1960 metres d'altitud. Aquesta ruta no és especialment llarga en distància, però té un gran desnivell, ja que el Puigmal es troba a 2913 metres d'altitud, cosa que fa que no deixis mai de pujar i pujar...

La ruta sencera en relleu.

Arribem a Núria cap a les 10 del matí, cosa que ens fa decidir que, a la pròxima, ens hem de llevar més d'hora. Després de perdre una mica de temps per trobar el començament de la ruta, conseqüència de la nostra inexperiència, finalment iniciem l'aventura pel camí de Finestrelles, travessem el pont sobre el torrent de Finestrelles (2012m) i girem cap al sud-oest.

Petit salt d'aigua. El dia era esplèndid.

La Meritxell, encantada.

A 2200m. Ja es veu el torrent de la Coma de l'Embut.

Mirant enrere. Roc de l'Ortigar a la dreta i La Llebrada al fons.

Més inexperiència. Una mala interpretació dels mapes, les guies, les explicacions d'altres, o al que sigui, ens porta pel camí equivocat i ens fiquem pel torrent de la Coma de l'Embut. Quan portem un quart d'hora saltant de pedra en pedra ens trobem amb una paret i ens n'adonem que no anem bé. Vinga! Cap enrere!

El torrent de la Coma de l'Embut.

El turó de l'Ortigar.

Paral·lels al torrent de la Coma de l'Embut, però no per dintre.

El torrent, abaix. Nosaltres, a dalt i abrigadets.

Vista enrere. Un tros de l'Olla de Núria.

Idíl·lic.

La Roca del Sarronar.

Vinga, va! No ens aturem!

Quina meravella!

Omplint la cantimplora a 2360m.

I ara hem de creuar el riu. Cansats, però divertits.

Bé. Seguim.

El Puigmal a la vista! Ja es veuen els camins que fan ziga-zaga cap amunt.

A 2400m i encara ens queden 500 metres per pujar!

Sí, sí. Cap amunt. El colossal Puigmal ens mira desafiant.

Ens apropem. Aviat perdrem el somriure...

Hem de travessar aquest riu.

Plaques de gel al juliol. Som a 2540m.

I l'aigua, ben fresqueta...

En aquest punt, els bonics corriols, els rius, els salts d'aigua i els prats verds queden enrere. Des d'aquí ja només ens queda superar gairebé 400 metres de desnivell consistent en una costeruda tartera. Molt àrida, molt vertical i molt, molt relliscosa. Una hora de terra, sorra, pedres petites... Llàstima que encara no ens havíem comprat els bastons! La nostra primera tartera i no sabíem ni el que era una tartera! Però bé... respirem fons, i cap amunt!