Aquest cop ens hem anat a Andorra, el petit país dels Pirineus. I ho hem fet fet per per pujar al seu cim més alt. El Pic de Comapedrosa, amb els seus 2942 metres d'altitud, s'eleva per sobre de tot el país i representa el sostre d'Andorra. Per conquistar-lo hem agut d'anar a Arinsal i fer una llarga ascensió de 1400 metres de desnivell. Això sí, no l'hem feta tota en un dia, ja que vam decidir pujar en dos dies i dormir al refugi de Comapedrosa, just a meitat de camí. El segon dia sí que vam baixar directes. Una fantàstica i impressionant ruta amb grans panoràmiques on no va faltar alguna grimpada i algun trànsit per plaques de gel en ple mes de juliol. Tot plegat per assolir la muntanya més alta d'Andorra, el cim del país dels Pirineus.
 |
| La ruta fins el sostre d'Andorra |
Agafem l'autopista de Manresa, l'autovia de Berga, ens dirigim cap a la Seu d'Urgell, entrem a Andorra i tirem cap a Arinsal, on deixem el cotxe.
DIA 1
 |
| Arinsal. Aquí es quedarà dos dies el cotxe. |
 |
| Agafem aquesta pista i comencem a caminar. |
 |
| Un salt d'aigua en un dia magnífic |
 |
| Anem seguint la pista |
 |
| Muntanyes andorranes. Això és una delícia... |
 |
| Quin relax, eh? |
 |
| Anem pel camí o pel mig d'un riu? |
 |
| Doncs res...a fer saltets de pedra en pedra. Divertit, eh? |
 |
| No serà per aigua, no... |
 |
| Què bonic! |
 |
| Fotografiant meravelles |
 |
| I aquest és el resultat |
 |
| Embadalits ens quedem... |
 |
| Eiiii sóc aquí! |
 |
| Comapedrosa cap allà... |
 |
| Amunt, amunt! |
 |
| Ja som a més de 2000 metres |
 |
| I seguim pujant... |
 |
| Més aigua |
 |
| I més... No passarem set no... |
 |
| Mira! El refugi! Ja hi som! |
 |
| El refugi de Comapedrosa es troba situat a 2260m |
 |
| Aquí dormirem confortablement aquesta nit. |
 |
| Ara el que farem és dinar. Hi ha algú que ha ensumat menjar... |
 |
| Un bon àpat a les altures |
 |
| I una tarda de relax |
 |
| Magnífic refugi |
 |
| I amb bones vistes... |
 |
| Què hem de fer? Anem de passeig? |
 |
| A 5 minuts del refugi ens trobem amb l'estany de les Truites |
 |
| Si haguéssim portat banyador i tovallola ja seríem dintre l'aigua... |
 |
| Quina placidesa... |
 |
| L'estany de les Truites està ben ple de... truites |
 |
Au que ens criden per anar a sopar... I haurem d'anar a dormir d'hora que demà ens espera una esgotadora jornada. Bona nit!
|
DIA 2
 |
| Bon dia! Els primers raigs de sol il·luminen el bonic refugi |
 |
| I les muntanyes que el rodegen |
 |
| Aquí et quedes noi! Porta't bé! |
 |
| Reprenem la ruta. Som-hi! |
 |
| Ens espera una vertical pujada... |
 |
| Una mirada enrere cap a la vall que estem deixant i el refugi que comença a quedar lluny |
 |
| Nosaltres, cap amunt... |
 |
| Seguim pujant.. Quins dos dies més esplèndids! |
 |
| Allà al darrere treu el nas el nostre objectiu |
 |
| Aquella muntanya del darrere és el Comapedrosa, el sostre d'Andorra! |
 |
| Mirem enrere i veiem tot el que hem pujat. Després l'haurem de baixar... |
 |
| Les Basses de l'Estany Negre |
 |
| Quantes meravelles! |
 |
| Plaques de gel! A aquesta altitud n'hi ha que no es desfan mai |
 |
| Sí, sí...hem de pujar |
 |
| L'estany Negre |
 |
| Em veus? |
 |
| El Comapedrosa, allà dalt. Anirem per la carena |
 |
| Una fita immensa per no perdre's... |
 |
| Per aquí hem de pujar? |
 |
| A les altures |
 |
| Haurem de resseguir aquesta espectacular cresta |
 |
| Ja tenia pinta de que acabaríem grimpant... |
 |
| Una bona grimpada. Això sí, sense cap dificultat |
 |
| Veus per on hem d'anar? Cap amunt segur! |
 |
| L'estany Negre ha quedat petit... |
 |
| Ep! El Comapedrosa! Vinga, doncs... Ataquem el cim! |
 |
| Vinga! Que ja hi som! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Comapedrosa, a 2942m |
 |
| La bandera andorrana oneja als quatre vents. |
 |
| Ja no podem anar més a munt sense sortir d'Andorra. Som a la muntanya més alta de tot el país! |
 |
| Sempre és emocionant trobar-se al punt més elevat d'un país. |
 |
| Allà al darrere, al centre de la imatge, en podem veure un altre: la Pica d'Estats, la muntanya més alta de Catalunya. És ben a prop! |
 |
| Cap a l'est, més muntanyes andorranes. A la llunyania, la Catalunya Nord, amb el Carlit presidint-la. |
 |
| Si mirem cap al sud podem albirar la serralada del Cadí |
 |
| I, cap a l'oest, una mica emboirat, a la llunyania podem albirar el cim dels Pirineus, el Pico de Aneto. |
 |
| Tot plegat és fantàstic, però hem de marxar que ens queda una llarguíssima baixada |
 |
| L'estany Negre. Anirem cap allà i menjarem |
 |
| Ja hi som. Cansat eh? |
 |
| Sense paraules. Llàstima de banyador... |
 |
| Au, vinga! A dinar! |
 |
| Ens quedaríem aquí... |
 |
| Però hem de seguir... Vigila no rellisquis! |
 |
| Esquiant? Noooo |
 |
| Portàvem grampons a la motxilla, però no han calgut. Eren unes plaques curtes i en pla. |
 |
| I passet a passet, entre grimpades, plaques de gel, i prolongades baixades arribem al refugi, que aquest cop el passarem de llarg, i acabarem arribant al cotxe. Esgotats però molt satisfets d'haver assolit el cim més alt dels nostres germans andorrans. Fins la propera! |
