dilluns, 23 de desembre del 2019

El Puig Neulós i el Puig de Sant Cristau

La serra de l'Albera, entre l'Alt Empordà, el Rosselló i el Vallespir, és on els Pirineus ja han perdut altitud i toquen el mar Mediterrani. Nosaltres hem anat al coll de l'Ullat, al Rosselló, per fer dos cims. El principal, el Puig Neulós, de 1257m, és el punt culminant de la serra de l'Albera, i es troba just a la línia fronterera i pertany per igual al Rosselló i a l'Alt Empordà. L'altre és el Puig de Sant Cristau (1015m), ja totalment a la Catalunya Nord, entre les comarques del Rosselló i el Vallespir. Un fred però agradable dia de desembre per gaudir dels Pirineus a l'hora que albirem la Mediterrània.

Una ruta per la serra de l'Albera

Agafem l'autopista cap al nord i no sortim fins a la Jonquera, des d'on creuem la frontera per la nacional i, al Pertús, agafem una estreta carretera d'11 km que ens porta al coll de l'Ullat, a la Catalunya Nord.

Doncs ja hem arribat. Som al coll de l'Ullat, al Rosselló. 

I fa un fred que pela... 

Ens endinsarem pel bosc 

Això sí... ben abrigadets 

Això és el Roc Fuirós. Pugem? 

Apa, quin vici! Que veig una roca i no m'hi puc estar de pujar-hi... 

Des d'aquí es veu el Canigó 

No puges? 

Bé, doncs... seguim! 

Fixem-nos en aquella antena. És el Puig Neulós, el primer cim d'avui. 

Doncs som-hi, vinga! Ataquem el cim! 

Abans, però... la típica foto amb la bella i les bèsties  

En plena ascensió amb el golf de Roses i el cap de Creus de fons. Foto de postal.

I, és clar, l'omnipresent Canigó. 

Vinga! Que ja arribem! 

La lletja antena cada cop més a prop 

Una empenteta més... 

Hem fet el cim! Som al Puig Neulós, a 1257m d'altitud. 

L'antena que ens espatlla la vista 

El blanquet Canigó 

La plana de l'Empordà 

Som al punt més alt de la pirinenca serra de l'Albera

Puig "Neulús" en dialecte rossellonenc 

Mirant cap al nord, la plana rossellonenca i la costa Vermella. 

Mirant el Canigó. Certament és per quedar-se així d'encantat. 

Però no ens podem encantar que hem de fer un altre cim. Som-hi! 

Primer ens entaularem i menjarem com a casa.

Bé...seguim... Ara pujarem un altra muntanyeta que ens trobem pel camí: el Puig d'Orella. 

Som al Puig d'Orella (1011m). No fem més que pujar i baixar muntanyes! Allà al darrere, més Canigó.

I, mirant enrere, el Puig Neulós, la muntanya amb antena que hem conquerit abans. Que lluny queda ja! 

Baixem del Puig d'Orella i seguim? 

Doncs mira...allà tenim el segon objectiu d'avui: el Puig de Sant Cristau. Bonica muntanya!

Baixem fins a la font de Sant Cristau. Ara haurem de pujar. 

Una petita balma. Vinga. amunt!

Seguim pujant, per variar... Al darrere, la costa rossellonesa. 

Ja arribem. Vinga! Ataquem el cim! 

Hem fet el cim! Som al segon cim de la jornada, el Puig de Sant Cristau, a 1015m 

La Catalunya Nord, amb tota la plana del Rosselló, als nostres peus. 

Perpinyà, capital del Rosselló, i tota la costa Vermella.

I, és clar, el fantàstic i espectacular Canigó com a fons d'escenari. 

Lluny queda el Puig Neulós, la muntanya que hem pujar aquest matí. 

La mar Mediterrània, a l'altra banda dels Pirineus. 

L'antiga església de Sant Cristau. Au! Tornem a casa!

I així, tranquil·lament, hem anat tornant i arribem al coll de l'Ullat, on tenim el cotxe. Ha estat un plàcid dia de principis d'hivern en que hem conquerit dos cims. Fins la propera!

dilluns, 4 de novembre del 2019

De Vallfogona de Ripollès al Castell de Milany

Just al límit de les comarques del Ripollès i Osona, fa més de 1000 anys es va bastí el castell català a major alçada: el castell de Milany. Situat al cim de la serra de Milany, a 1529 metres d'altitud, la fortalesa està molt malmesa, només en resten alguns paraments de pedra, la majoria baixos. Es conserven les restes de la torre de l'homenatge i d'una sala rectangular contigua, que podria ser la capella del castell. També es conserva una cisterna. La ruta per arribar-hi, de 15 km, és espectacular, amb una gran quantitat de salts d'aigua de gran bellesa. Un esplèndid dia, en uns paratges meravellosos, i amb una històrica edificació esperant-nos al cim. Una bonica excursió.   



Una ruta per la serra de Milany


Agafem l'autovia de Ripoll i, des de la capital del Ripollès, prenem la estreta carretera que ens porta a Vallfogona de Ripollès, on deixem el cotxe.

Doncs ja hem arribat. Deixarem el cotxe aquí mateix. 

Vallfogona de Ripollès. Bonic i tranquil  poble.

Per aquí crien cavalls. De terreny no en falta.. 

Au, vinga! Anem a caminar! 

Sobre la riera de Vallfogona es conserva aquest pont medieval. Tants segles i encara d'una peça i fent servei. 

Entre boscos. Encantats... 

És realment relaxant 

La remor de l'aigua ens perseguirà bona part de la ruta 

Equilibrista enmig del bosc? 

Sortim del bosc i agafem aquesta pista 

L'espectacular font de la Tosca. Pugem? 

Vinga! A dins! 

Què divertit, eh? 

Apa! Baixem que hem de seguir. Realment és preciosa, aquesta font.  

Tornem a endinsar-nos al bosc... 

Barrejats amb la natura 

Un pont sobre el torrent de la Masica 

Aquest és el gorg de Baix. Si no fos pel fred que fa, ens hi llançàvem... 

Bé...tampoc és que hi ha hagi prou aigua per llaçar-s'hi, però per una bona remullada sí!  

I ara ens hem desviat per anar a veure la balma de Boer.  

Que es tracta d'un altre espectacle natural...

Au, seguim! 

El gorg de Dalt. Som a 1114m 

Més salts d'aigua. Tot plegat és un regal de la natura pels nostres ulls.

Què fas allà dalt? Vinga, que ens queda un tros! 

Finalment sortim del bosc. Som als plans de Ginebret, a 1372m, i se'ns obre la panoràmica muntanyenca de torn. 

Fa fred, eh? 

Quina placidesa 

Anem ben abrigats, però ens està fent un bon sol 

Entre els arbres podem veure ja el nostre objectiu.

Avancem i el veiem millor. Ja arribem! 

El castell de Milany! Ataquem el cim! 

Aquesta imatge sembla de conte de fades. Seguim el caminet que ens porta al castell... 

Ja l'estem pujant 

Ara unes quantes escales... 

Ja hi som! 

Hem fet el cim! Som al turó de Milany, a 1529m 

Fa més d'un mil·lenni hom va construir aquest castell, avui en ruïnes.  

Espectacle miris on miris

Tens ganes de pujar a aquell balconet? Ara hi anem... 

Dia de vent, fred i molt de sol. Bon dia de novembre. 

El que queda del castell de Milany 

Vinga, més amunt! 

El Puigmal, el Taga, el Costabona... 

Això és impressionant 

El Canigó

Les restes del castell vistes des de dalt 

Bellmunt, Puigsacalm... Quin mirador! 

Aquesta fortalesa ha conegut temps millors 

Més amunt ja no podem anar 

Un bon balconet. No caurà, oi? 

Hem conquistat el castell!

Vinga, baixem que ja ho tenim 

I de mica en mica hem anat baixant i ja albirem Vallfogona de Ripollès, on tenim el cotxe. Fins una altra!