dijous, 18 d’abril del 2019

Del Bruc al Montgròs

Hem tornat a Montserrat. I ho hem fet per conquerir una muntanya que l'havíem vist sovint i teníem ganes de fer-la: el Montgròs, aquella roca montserratina tan grossa i rodona. És a prop de Sant Jeroni, només separada pel canal del Migdia, aquell que separa Montserrat en dos trossos. No ha estat fàcil. Hem pujat pel camí de la Palomera, que puja de valent i on hem hagut de fer alguna grimpada senzilla, però que afegia esforç a la ruta. Fins i tot ens ha plogut mitja hora, però tot ha anat sobre el previst. Hem assolit el rodonet Montgròs i després hem baixat relaxadament pel camí dels Francesos fins al restaurant Vinya Nova, al Bruc, on teníem el cotxe. 

Una ruta vertical per Montserrat


Agafem l'autovia de Lleida fins al Bruc i ens endinsem per camins de terra fins al restaurant Vinya Nova.

Restaurant Vinya Nova. Ja hi som! 

Agafem aquesta pista i comencem a veure la muntanya santa. 

Som a Can Jorba, una preciosa masia declarada bé públic  

Bé...deixem la pista i agafem aquest corriol. És el camí de la Palomera, que puja recte cap amunt. 

Ja t'ho deia, que pujava recte... 

El clima no és l'idoni, però què hi farem... 

Anem pujant i anem veient on som 

Al paradís... Allà a la dreta veiem l'Elefant 

Fixa't! Aquella roca grossa i rodoneta és el nostre objectiu: el Montgròs. A la dreta veiem l'Albarda Castellana, el cim del Baix Llobregat. 

Què veus? Meravelles, és clar... 

Hem pujat força 

El Montgròs a sobre dels nostres caps. Li haurem de donar la volta, perquè per aquí no pugem

Mentrestant hem de passar per cada lloc... 

Sembla un tobogà... Ànims, que no rellisca! 

I ara grimpar una mica... Hi ha de tot... 

Sobretot no deixem de somriure! 

El Montgròs. Hem de seguir donant-li la volta si el volem pujar.

I, mentrestant, admirem l'espectacle. Aquells d'allà baix són els frares encantats. 

Els Ecos 

És per quedar-se bocabadat... 

Com ho veus? Seguim? 

Amunt, amunt 

I ara, avall... Hem de baixar per aquesta esquerda per continuar... 

És cosa d'anar tranquil·let 

I motivat... 

Apa! Et toca a tu! 

Divertit, eh? 

Aquí està! Acrobàcies a la muntanya. 

Vinga, seguim! Aquesta és la Roca Plana dels Llamps. Passarem a tocar i enfilarem l'últim tram.

El Montgròs! Ja gairebé el tenim! Som-hi, ataquem el cim! 

Ben a prop... 

Quatre passes més i és nostre! 

Hem fet el cim! Som al Montgròs, a 1133 metres d'altitud. 

L'esplanada d'aquest cim és immensa. Allà al darrere veiem Sant Jeroni. 

Les Gorres, l'Elefant, la Prenyada... I un vent huracanat que sembla que haguem de sortir volant 

El Frares Encantats. Encantats estem nosaltres de ser aquí.

Les vistes des del cim del Montgròs són tan fantàstiques que seria per quedar-s'hi una bona estona. 

Tant si mires els Frares Encantats... 

Com si mires els Ecos... 

Com si mires a la llunyania, més enllà de Montserrat...

O mires Sant Jeroni, el cim de Montserrat, l'espectacle és tan formidable que resulta emotiu. La natura ha fet a Montserrat una de les seves obres mestres mundials. 

Però fa massa vent per quedar-s'hi! Vinga, cap avall! 

Abans, però, haurem de "caminar" per passos ben curiosos.

T'ho passes bé, eh? 

Baixem del dret 

I de tant en tant ens trobem algú... 

No t'allunyis de la paret! 

El Camell. El del darrere, eh? 

Baixant pel camí dels Francesos amb la feina feta. 

I una última imatge d'aquesta meravella que en diem Montserrat. Com n'és de bonica, aquesta muntanya! Fins una altra!