dimecres, 15 de setembre del 2021

De Boí-Taüll a la Pica de Cerví

Avui hem anat al Pallars Jussà, a l'estació d'esquí de Boí-Taüll, per pujar la Pica de Cerví (2753m), una muntanya que no té cap accés fàcil. Nosaltres hem optat per fer l'ascens i el descens per una tartera vertiginosa. És una tartera molt descomposta, molt relliscosa i molt vertical, per salvar els últims 250m de desnivell, que s'han fet eterns. Finalment, amb penes i treballs, ho vam aconseguir i vam assolir el cim. La baixada va ser com si estiguéssim en una pista de patinatge... Perquè no faltés de res, a un kilòmetre del cotxe es va posar a pedregar i vam haver de córrer. Tot plegat, però, amb final feliç.


Una muntanya de la Vall de Boí


Anem per l'autovia de Lleida i, després, tirem cap amunt fins que, passat el Pont de Suert, trenquem per la carretera de la Vall de Boí fins que arribem a l'estació d'esquí de Boí-Taüll.


Hem arribat a l'estació de muntanya de Boí-Taüll, a 2042m

I no ens deixen entrar per aparcar. Haurem de deixar el cotxe aquí...

A l'hivern deu haver molta activitat

Ara només hi ha un parell d'operaris fent tasques de manteniment

I nosaltres, és clar, que hem vingut a fer un cim

Deixem l'estació i tirem amunt

On a l'hivern hi ha neu ara hi ha prats

I des d'aquí ja veiem el nostre objectiu: la Pica de Cerví

Mirant enrere veiem tot un espectacle muntanyenc

Un petit estany. Tot molt plàcid.

Les instal·lacions de l'estació, omnipresents. Fa fred?

Doncs sí...anem pujant...i ens anem abrigant.

La Pica de Cerví ens espera allà al darrera.

Comencem a veure que no serà gens fàcil pujar-hi...

Una vertical tartera ens separa del cim. Però no ens rendirem. Ataquem el cim!

Espectacular

Sobretot no perdem el somriure...

Totes aquestes pedretes estan soltes i pujar per aquí serà tot un repte.

Relliscosa i vertical tartera.

Això mateix! Amb humor!

Un pas endavant i mig enrere

Vinga! Que ja tenim un bon tros!

Sembla que ho aconseguirem...

Hem assolit la carena de la serra de Cerví! Ja només ens queda caminar una mica fins el cim.

Hem pujat tant que ens hem ficat dins d'un núvol.

Som-hi, que aquest tros és fàcil!

El món va desapareixent per moments...

Però no perdem de vista el cim...

La serra de Cerví, vista des de dalt. Vinga, un empenteta més!

Hem fet el cim! Som a la Pica de Cerví, a 2753m

Al fons, les gegantines muntanyes d'Aigüestortes. Algunes sobrepassen els 3000m

Som al punt culminant de la serra de Cerví, la que veiem en primer terme

Perquè més enllà, la boira no ens deixa veure gaire cosa...

Més aviat els núvols, que els hem sobrepassat.

Estem ben amunt!

Quan els núvols ens ho permeten, veiem una panoràmica formidable.

Haurem de baixar. Tartera avall!

És difícil frenar-se, però no podem baixar de cop.

A poc a poc anem arribant a baix i els núvols cada cop són més negres.

Atac d'eufòria després que s'hagi acabat la tartera

Vaques. No podien faltar...

Anem arribant. Aquests núvols finalment han descarregat i ens ha caigut una bona pedregada just abans d'arribar al cotxe. Però el final ha estat del tot feliç. Fins la propera!