Avui hem anat al Pallars Jussà, a l'estació d'esquí de Boí-Taüll, per pujar la Pica de Cerví (2753m), una muntanya que no té cap accés fàcil. Nosaltres hem optat per fer l'ascens i el descens per una tartera vertiginosa. És una tartera molt descomposta, molt relliscosa i molt vertical, per salvar els últims 250m de desnivell, que s'han fet eterns. Finalment, amb penes i treballs, ho vam aconseguir i vam assolir el cim. La baixada va ser com si estiguéssim en una pista de patinatge... Perquè no faltés de res, a un kilòmetre del cotxe es va posar a pedregar i vam haver de córrer. Tot plegat, però, amb final feliç.
|
Una muntanya de la Vall de Boí |
Anem per l'autovia de Lleida i, després, tirem cap amunt fins que, passat el Pont de Suert, trenquem per la carretera de la Vall de Boí fins que arribem a l'estació d'esquí de Boí-Taüll.
|
Hem arribat a l'estació de muntanya de Boí-Taüll, a 2042m |
|
I no ens deixen entrar per aparcar. Haurem de deixar el cotxe aquí... |
|
A l'hivern deu haver molta activitat |
|
Ara només hi ha un parell d'operaris fent tasques de manteniment |
|
I nosaltres, és clar, que hem vingut a fer un cim
|
|
Deixem l'estació i tirem amunt |
|
On a l'hivern hi ha neu ara hi ha prats |
|
I des d'aquí ja veiem el nostre objectiu: la Pica de Cerví |
|
Mirant enrere veiem tot un espectacle muntanyenc |
|
Un petit estany. Tot molt plàcid. |
|
Les instal·lacions de l'estació, omnipresents. Fa fred? |
|
Doncs sí...anem pujant...i ens anem abrigant. |
|
La Pica de Cerví ens espera allà al darrera. |
|
Comencem a veure que no serà gens fàcil pujar-hi... |
|
Una vertical tartera ens separa del cim. Però no ens rendirem. Ataquem el cim! |
|
Espectacular |
|
Sobretot no perdem el somriure... |
|
Totes aquestes pedretes estan soltes i pujar per aquí serà tot un repte. |
|
Relliscosa i vertical tartera. |
|
Això mateix! Amb humor! |
|
Un pas endavant i mig enrere |
|
Vinga! Que ja tenim un bon tros! |
|
Sembla que ho aconseguirem... |
|
Hem assolit la carena de la serra de Cerví! Ja només ens queda caminar una mica fins el cim. |
|
Hem pujat tant que ens hem ficat dins d'un núvol. |
|
Som-hi, que aquest tros és fàcil! |
|
El món va desapareixent per moments... |
|
Però no perdem de vista el cim... |
|
La serra de Cerví, vista des de dalt. Vinga, un empenteta més! |
|
Hem fet el cim! Som a la Pica de Cerví, a 2753m |
|
Al fons, les gegantines muntanyes d'Aigüestortes. Algunes sobrepassen els 3000m |
|
Som al punt culminant de la serra de Cerví, la que veiem en primer terme |
|
Perquè més enllà, la boira no ens deixa veure gaire cosa... |
|
Més aviat els núvols, que els hem sobrepassat. |
|
Estem ben amunt! |
|
Quan els núvols ens ho permeten, veiem una panoràmica formidable. |
|
Haurem de baixar. Tartera avall! |
|
És difícil frenar-se, però no podem baixar de cop. |
|
A poc a poc anem arribant a baix i els núvols cada cop són més negres. |
|
Atac d'eufòria després que s'hagi acabat la tartera |
|
Vaques. No podien faltar... |
|
Anem arribant. Aquests núvols finalment han descarregat i ens ha caigut una bona pedregada just abans d'arribar al cotxe. Però el final ha estat del tot feliç. Fins la propera! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada