Hem tornat al Pallars. Al límit sud del gran parc d'Aigüestortes hi ha una muntanya que destaca de les seves veïnes: el Montsent de Pallars. Tot un clàssic entre els muntanyencs, el Montsent de Pallars s'eleva a 2883m d'altitud i representa una paret que, mirant des del sud-est, tapa la vista de la resta de l'immens parc d'alta muntanya que representa Aigüestortes. Nosaltres l'hem pujat des del pantà de Sallente, a 1773m, una dura ascensió de més de 1100m en 4,5km per conquerir una muntanya que l'havíem vist molt i que ja li teníem ganes.
 |
| Una ruta de més de 1000m i ben vertical des del pantà de Sallente |
Agafem l'autovia fins a Cervera i tirem amunt per Artesa, Tremp i la Pobla de Segur fins el pantà de Sallente, ja a Aigüestortes, on aparquem.
 |
| Després d'un llarg viatge ja hem arribat. Som al pantà de Sallente. |
 |
| I ja podem començar a pujar... |
 |
| I anar deixant el pantà a baix |
 |
| Nosaltres amunt, el pantà avall |
 |
| Seguirem aquest corriol. Després ja no hi hauran camins i ens haurem de guiar pel GPS, la brúixola i l'instint |
 |
| Anem pujant |
 |
| Aquell és el Montorroio (2862m). |
 |
| Tot això és immens |
 |
| I nosaltres, ben petitets... |
 |
| Un cel ben blau |
 |
| Una font, un túnel, una via... Aquí hi devia haver una mina. |
 |
| El camí? S'ha acabat. L'hauràs d'endevinar. |
 |
| Pel mig del prat |
 |
| De postal |
 |
| No hi ha camins, però no perdem el somriure. |
 |
| Com l'hem de perdre amb aquestes panoràmiques? Aquell d'allà és el Pic de l'Espada (2549m) |
 |
| Seguim pujant... |
 |
| Mirant enrere. Déu-n'hi-do el que hem pujat, oi? |
 |
| Mira, per aquí hi ha gent. Són unes vaques que pasturen felices... |
 |
| Vinga, va! Seguim cap amunt. |
 |
| Certament, què petits que som entre tanta immensitat |
 |
| Però és un plaer ser aquí dalt |
 |
| Vés! Som tant amunt que ni el gel s'acaba de desfer del tot. |
 |
| Sembla que vulguis esquiar! |
 |
| Vinga, deixem les geleres i seguim pujant. A la dreta, el Pic de Peguera (2982m). Algun dia la pujarem... |
 |
| El Montsent de Pallars! Ja veiem el nostre objectiu. Ataquem el cim! |
 |
| Abans, però, haurem de pujar una bona i relliscosa tartera |
 |
| Pedres i més pedres, petites i bellugadisses |
 |
| Au vinga, amunt, amunt! |
 |
| Les forces comencen a afluixar, però no ens rendirem pas |
 |
| Hem de pujar. Més i més... |
 |
| Mirem enrere i veiem...l'Aneto! Això és un espectacle! |
 |
| Som-hi! Cap amunt! |
 |
| No, encara no hem arribat. ens queda pujar una mica més... |
 |
| Això ha de ser per allà dalt |
 |
| Allò és el cim! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Montsent de Pallars (2883m). L'eufòria és incontenible! |
 |
| El Peguera, el Subenuix, i un munt d'immenses muntanyes d'Aigüestortes. Un regal per la vista i els sentits. |
 |
| Allà a l'esquerra, l'aragonès Pico de Aneto (3404m), el cim dels Pirineus. |
 |
| L'esforç d'haver pujat aquí dalt paga la pena. L'escenari és grandiós. |
 |
| També albirem el cim de Catalunya, la Pica d'Estats (3143m). Quin mirador! |
 |
| Ens hi estaríem hores, però hem de baixar. |
 |
| Baixem del dret |
 |
| Les nostres amigues porten tot el dia aquí. Ni pugen ni baixen, només hi són. I ben relaxades... |
 |
| I després d'una llarga baixada arribem altre cop al pantà de Sallente, on tenim el cotxe. La propera, a Andorra! |
