dimecres, 6 de maig del 2026

De Collbató a l'Albarda Castellana

Avui hem tornat a Montserrat, que ja en teníem ganes. I ho hem fet per pujar l'Albarda Castellana, un cim proper a Sant Jeroni que, amb els seus 1178m, constitueix el sostre comarcal de la comarca del Baix Llobregat. Per assolir-lo hem pujat pel camí dels Francesos, que salva 700m de desnivell en 3km en una pujada ben vertical i, mentre el camí segueix cap a Sant Jeroni, nosaltres ens hem desviat cap al nostre objectiu. Després d'un parell de grimpades, una d'elles ajudats amb una corda instal·lada de manera permanent, hem assolit l'Albarda Castellana, des d'on les vistes del l'espectacular massís de Montserrat eren fantàstiques, ajudades per un esplèndid dia de primavera. 


Una ruta per gaudir de Montserrat

Agafem l'autovia de Lleida, sortim a Collbató i agafem una pista que ens porta al restaurant Vinya Nova


Ja hem arribat, som a l'aparcament del restaurant Vinya Nova

I aviat comencem a veure agulles de Montserrat

Montserrat sempre ve de gust

Agafarem el camí dels Francesos, dit així des de la Guerra del Francès

Endinsar-se a Montserrat és gaudir

Amb les seves agulles de formes ben curioses

Això sí... molt bonic però a vegades amb passos delicats

Gran vista del Canal del Migdia, amb el Montgròs a l'esquerra, les Talaies al centre i l'Albarda a la dreta

Els Plecs del Llibre i el Montgròs, un cim que ja tenim

Aquest camí porta a Sant Jeroni, però ens desviarem abans d'arribar

A l'esquerra, el Camell, i a la dreta, efectivament, l'Albarda Castellana. Ataquem el cim!

Aquí deixem el camí dels Francesos i ens disposem a pujar dalt de tot de l'Albarda

El Camell i els Plecs del Llibre han quedat a baix

Haurem d'anar en compte, que no és fàcil de pujar

Una corda ens ajuda a grimpar

No és més que una paret de 4 metres, però sense la corda seria insalvable 

Au vinga, amunt, que ja la tenim!

Hem fet el cim! Som a l'Albarda Castellana, a 1178m

Des d'aquí podem albirar l'Elefant i les Gorres, roques que es veuen des del monestir

I Collserola, i el Vallès, i el Penedès... i el mar Mediterrani!

Es veu gent al cim del Montgròs. Al fons, el Montseny.

A la dreta, el Moro amb la seva antena, i a l'esquerra, Sant Jeroni, el cim de Montserrat ben ple de gent

El Montgròs, la Salamandra i la Miranda dels Ecos, aquesta última és la que ens falta

Ens haguéssim quedat tot el dia, però haurem d'agafar la corda i tornar a baixar

Amb una vista del cap del Camell ens acomiadem.
Ha estat un jornada montserratina de les que costa oblidar. Arreveure!


dimecres, 11 de febrer del 2026

El Pic del Vent i el Puig de la Creu

Avui hem fet dos cims. Per fer les últimes muntanyes de l'hivern hem anat al Vallès, i hem pujat el Pic del Vent (Vallès Oriental), de 816m i el Puig de la Creu (Vallès Occidental), de 668m, dues muntanyes molt properes al massís de Sant Llorenç del Munt, amb la seva famosa Mola. Diu la llegenda que Guifré el Pilós en persona va anar-hi a matar el Drac de Sant Llorenç al mateix Puig de la Creu, on ara hi ha una església romànica i un castell. Sigui com sigui, ha estat un esplèndid dia d'hivern, molt ventós però molt assolellat, per gaudir d'aquestes boniques muntanyes vallesanes.


Una excursió pel Vallès



Anem a Caldes de Montbui i agafem una petita carretera i després una pista de terra per aparcar en una clariana del bosc



Aquí començarem

Pujarem per aquest corriol i anirem a fer el proper Pic del Vent

Estem ben sols i ben tranquils

Aquell és el Pic del Vent, ataquem el cim!

Els cingles de Gallifa es veuen preciosos des d'aquí

Abans del cim ens endinsem al bosc

La Mola de Sant Llorenç del Munt serà avui omnipresent

Hem fet el cim! Som al Pic del Vent, a 816m

El Montseny es veu molt bé 

I fins i tot el Puigmal i altres Pirineus ben nevats

I, perquè no falti de res, el Mediterrani

Vinga, anem a fer l'altre cim

La Mola no ens perd de vista

Un dia plàcid malgrat el vent

Una altra foto amb la Mola

Arribem, ataquem el cim!

L'església situada dalt de tot d'aquesta muntanya treu el nas entre el bosc

Hem fet el cim! Som al Puig de la Creu, a 668m

La Mola...i Montserrat

El segon cim del dia

L'església de Sta. Maria del Puig de la Creu està tancada i no podrem passar d'aquí

Però amb les vistes en tenim prou. Aquí veiem el Tibidabo, la serra de Collserola, un trosset de Barcelona...i el mar Mediterrani. Arreveure!

 

dimecres, 28 de gener del 2026

D'Olesa de Montserrat al Puig Cendrós

Som a l'hivern i nosaltres ho aprofitem per fer cims baixets, tot i que no pas fàcils. Aquesta vegada hem anat a Olesa de Montserrat, a la comarca del Baix Llobregat, a pujar el Puig Cendrós, una muntanya de 499m que ha resultat ser un mirador fantàstic del proper massís de Montserrat, la Mola, Collserola...i fins i tot els nevats Pirineus. La idea era fer en la mateixa ruta un altre cim, Sant Salvador de les Espases, però l'ermita situada en el seu cim va patir un esfondrament i no està permès el pas, per tant ens vam haver de conformar amb un. Va ser un bon dia de muntanya amb una visibilitat més gran de l'habitual.


Una excursió pel Baix Llobregat

Anem fins a Olesa de Montserrat per la C-55 i aparquem al costat del camí que anava a l'antic balneari de la Puda


Aparquem i ja veiem Montserrat i el Llobregat

Efectivament, està ennuvolat però el dia és molt clar

Només de començar una sorpresa, ja que passem just per sobre d'un túnel en el que n'estic tip de passar-hi conduint trens, ja que soc maquinista d'aquesta línia

Porto gairebé 40 anys passant per dintre d'aquests túnels...i avui passo per sobre

Au, deixem els trens i seguim

Allà dalt, Sant Salvador de les Espases, el cim frustrat d'avui

L'avui omnipresent Montserrat

Allò d'allà dalt és el Puig Cendrós, ataquem el cim!

Corriols plens de vegetació dificulten sovint la marxa

Però no ens atura res!

Ara hem trobat una pista més ample. Estem ben tranquils.

Anem guanyant altitud i comença a fer molt fred i cal abrigar-se

Hem fet el cim! Som al Puig Cendrós, a 499m, i Montserrat està espectacular des d'aquí

Els llunyans Pirineus avui es veuen bé, i ben nevats

La Mola també està propera

En primer pla hi ha Sant Salvador de les Espases, el cim que havíem de fer i que no farem

Fem un zoom al Puigmal i els seus companys pirinencs, ben blanquets

Mentre baixem del cim no deixem de veure la muntanya santa

Aquest camí porta a Sant Salvador de les Espases, el "no cim" d'avui

Al final d'aquestes escales hi ha un rètol de prohibit passar per esfondrament, haurem de tornar quan arreglin l'ermita si volem fer aquest cim. Fins la propera!