dissabte, 16 de maig del 2015

Montserrat: l'Elefant i la Miranda de Santa Magdalena

Avui hem tornat a Montserrat, la muntanya més carismàtica i entranyable dels catalans. I una de les més espectaculars de la Terra, visitada contínuament per persones vingudes de tots els indrets. Nosaltres teníem un objectiu concret. Bé...dos. Dos dels cims més simbòlics del massís: l'Elefant i la Miranda de Santa Magdalena. L'Elefant, també conegut per la Roca de Sant Salvador, és una agulla montserratina amb una gran similitud amb aquest animal, amb la seva trompa i tot. S'ha de grimpar una mica i passar per una estreta escletxa abans d'assolir el seu cim. Res excessivament complicat, en realitat és força divertit. Després hem continuat per pujar una gran roca anomenada la Miranda de Santa Magdalena, a la zona de les Gorres i les Magdalenes. Aquesta sí que era senzilla, només calia pujar les verticals Escales de Jacob. Tot plegat ha estat una fantàstica excursió, acompanyada d'un dia preciós i primaveral.

Des del monestir, agafem les escales dels Pobres i... cap amunt!


Marxem per l'autopista de Terrassa i anem fins a l'estació del cremallera de Montserrat, aparquem i pugem en tren fins al monestir.

Apa doncs! Agafem el cremallera i cap a Montserrat.

Ja hi som. Ara pujarem per les interminables escales dels Pobres i passarem pel pas dels Francesos fins a Santa Anna.

Bonic pont per sobre del torrent de Santa Maria. Vinga! Que ens esperen les escales!

Mentre pugem escales podem veure ja la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior.

El monestir comença a empetitir-se...

D'esquerra a dreta: Gorra Marinera, Magdalena Inferior, Ullal de la Magdalena, Magdalena Superior i Gorra Frígia. Tot un espectacle!

Ja podem veure la Prenyada i, a la seva dreta, el nostre primer objectiu: l'Elefant.

Realment caminar per aquí és anar tot el dia embadalit...

Un descans en un mirador per adonar-nos de la quantitat d'escales que ja hem pujat. Al fons, la Mola.

Ja ens hi acostem! A l'esquerra, la Prenyada. A la dreta, la Mòmia. Al mig, l'Elefant, que tenim una cita amb ell...

Sembla que s'han acabat les escales, autèntiques trenca-cames. La Prenyada ens observa des d'allà dalt.

Semblava...

Mira-te'l! L'Elefant, amb tota la seva trompa. El de darrere, eh? Au! Espera'ns que venim!

De debò! Aquestes escales no s'acaben mai?

Ara sí que ens desviat del camí oficial i hem deixat els esglaons per qui els vulgui. Arribem a l'ermita de Sant Benet.

A aquest gos sembla que li agraden les carícies. Aquí només es respira pau...

Au seguim! Anem cap a Sant Salvador.

Quin plaer poder caminar per un camí...

Sortim del bosc i...ens el trobem! És l'Elefant! Sembla ben bé que ens estigui mirant... Potser sap que venim a visitar-lo...

Al peu de l'Elefant, l'ermita de Sant Salvador. Per això l'altre nom de l'Elefant és la Roca de Sant Salvador.

Au, va! Comencem a enfilar-nos!

Les Gorres i les Magdalenes en tot el seu esplendor. Al darrere, amagada, la Miranda de Santa Magdalena, el nostre segon objectiu del dia.

La Prenyada. No cal que ho digui, oi? La del darrere!

Hem donat la volta a l'Elefant i ara el veiem pel darrere. Aquí no se li veu la trompa, però sí que veiem el cim. Doncs vinga... Ataquem el cim!

Una mirada cap a l'oest per veure el Montgròs, els Ecos, el Moro... Al darrere del Moro, Sant Jeroni. A la dreta, l'orgullós Cavall Bernat.

Apa! Deixem de mirar on no hem de mirar, que ens estem enfilant a l'Elefant...

Hem de pujar per aquí? Com les cabres!

Vinga! Que no és res! Aquesta superfície és tan rugosa que és difícil relliscar. Aixo si... amb pluja abstenir-se...

Va! Que el tenim a tocar!

Déu-n'hi-do!

I ara què? Hem de pujar per aquesta escletxa? Millor que ens traiem les motxilles...

Sort que estem primets...

Ha costat, però és divertit això...

Va noia! Que no cauràs no...

Això és que és per petar-se de riure!

Au! Que ja ho tens! Una empenteta més!

Sortim de l'escletxa i... aquí dalt el tenim! El cim! Vinga, amunt!

Hem fet el cim! Som a dalt de tot de l'Elefant

1156 metres. Aquesta és l'altitud que estem ara.

Es pot saber què fem aquí dalt?

Això sí... Les vistes són espectaculars.

Les Gorres i les Magdalenes ens esperen. El nostre pròxim objectiu es deixa veure pel darrere: la rodoneta Miranda de Santa Magdalena.

Des d'aquí es veu tota la serra de Collserola sencera.

I també albirem el Montseny...

La ciutat de Manresa. Al fons, els nevats Pirineus, amb el Puigmal presidint-los. El dia és claríssim.

El mirador del Moro. Al darrere, Sant Jeroni, el cim de Montserrat.

Apa! Baixem de l'Elefant i deixem-lo tranquil. La baixada, de cul. No sembla gaire professional, però és una manera fàcil i divertida de baixar...

Adéu, Elefant!

Au! Tornem al camí! Fins allà dalt hem pujat? Doncs sembla més del que és...

Seguim el nostre camí. Posem rumb a les Gorres i les Magdalenes.

Som al pla dels Ocells. Deixem de baixar i tornem a pujar...

Ja les tenim a prop! Som a la zona de les Gorres i les Magdalenes.

Continuem... El dia, preciós!

Un gran espectacle! El Montgròs, els Ecos, El Moro, el Cavall Bernat...

Ja ens hi acostem! Aquesta és la Gorra Frígia.

Hi ha gent per tot! Aquest pugen a dalt de tot de la Gorra Frígia per  una ferrata.

Aquesta és la Magdalena Superior. Al darrere, la Miranda de Santa Magdalena. Vinga, doncs! Ataquem el cim!

Les escales de Jacob. Vinga, Meritxell! Que ja arribem!

Si és que això de pujar escales, realment, és esgotador!

L'ermita de Santa Magdalena. O el que en queda d'ella...

Alça! On ha quedat l'Elefant! Si és que no parem eh?

Una pujadeta més i assolirem el cim.

Més gent escalant amb ferrates! Aquests pugen la Magdalena Superior.

Au! Nosaltres a caminar! Ja gairebé hi som.

Hem fet el cim! Som a la Miranda de Santa Magdalena (1132m).

Des d'aquí, més vistes. Tornem-hi amb Collserola.

I el Montseny...

Des d'aquí veiem bé la Mòmia. No fa bona cara no...

Una gran panoràmica de la zona dels Ecos des del cim de la Miranda de Santa Magdalena.

Au! Enfilem el camí de tornada. Allà baix hi ha Sant Joan.

L'ermita de Sant Joan.

Quantes ermites hem vist avui? Hem perdut el compte...

Seguim baixant. Una gran panoràmica de l'Elefant. Mira! Hi ha gent a dalt! Allà hem estat nosaltres? Bufa!

Per una escletxa veiem el monestir. Ja arribem!

L'última ermita del dia: Santa Anna. Ara només ens queden uns 30 milions d'esglaons fins el monestir... Ha estat un dia inoblidable a la fantàstica muntanya santa de Montserrat.