Aquest cop hem marxat cap a la comarca pirinenca de l'Alt Urgell on, a tocar del Pallars Sobirà, hi ha una muntanya anomenada Les Piques, de 1969 metres d'altitud. Ha estat un dia relaxant, on no hem vist ni un sol ésser humà, amb uns inacabables prats verds que convidaven a jeure's una estona. Un bonic i agradable dia de muntanya als Pirineus, amb una suau temperatura de maig. El desnivell des de Taús, un petit poble de muntanya on hem deixat el cotxe, fins al cim era de 500 metres. Una ascensió sense cap dificultat per gaudir de la natura.
 |
| Una ruta pirinenca a l'Alt Urgell |
Agafem l'autovia de Lleida i a Cervera tirem cap al nord. Passat Organyà ens desviem per una estreta i llarga carretera de muntanya que ens portarà a Taús.
 |
| Som a Taús! Aquí deixem el cotxe |
 |
| Taús és un bonic poble de muntanya amb un gran aïllament |
 |
| Bé...deixem el poblet i anem cap a la muntanya... |
 |
| Turons verds per gaudir |
 |
| Allà al fons hi ha la serra de Gervàs, a tocar d'Aragó. |
 |
| A aquest corrent d'aigua li diuen Llau del Canarill |
 |
| Quina placidesa, eh? |
 |
| Una passera muntada pels veïns de Taús i dels Castells, el poble on anem ara. |
 |
| Relaxant... |
 |
| Això és el Molí. Bé... era... Perquè no hi ha més ruïnes |
 |
| Un bonic salt d'aigua del riu dels Castells |
 |
| Bucòlic... |
 |
| Aquest és el poble anomenat Els Castells, encara més aïllat que Taús. |
 |
| Segur que ha viscut temps millors. Ara és un poble mig fantasma, amb la majoria de cases en ruïnes. |
 |
| Deixem els Castells i tirem amunt! |
 |
| Vinga, vinga! Que hem de pujar! |
 |
| Una bona pujadeta i ja albirem el nostre objectiu: les Piques. |
 |
| Ho veus clar? Sí, sí... aquella punteta blanca d'allà dalt és el cim |
 |
| Aquí veiem una ermita. Anem-hi i dinem, que encara ens queda una bona pujada. |
 |
| L'ermita de la Mare de Déu de la Guia. Hem tret un banc a fora per menjar. Quin luxe! |
 |
| Després de l'àpat ens tombaríem aquí... |
 |
| Tot per nosaltres sols! |
 |
| Però hem de seguir... A la llunyania albirem una colla de Pirineus de la Vall d'Aran, encara nevats. |
 |
| Què faig aquí pujat? La cabra, és clar... |
 |
| Ens hi estem acostant al cim. |
 |
| Verd, tot verd... Quina manera de gaudir! |
 |
| Ep! Allò d'allà és el cim! Vinga, doncs! Ataquem el cim! |
 |
| Més a prop... |
 |
| I més. Aquest cim té una imatge espectacular. |
 |
| Un darrer esforç... |
 |
| Hem fet el cim! Som a les Piques, a 1969 metres d'altitud. |
 |
| És un plaer ser aquí |
 |
| I una alegria |
 |
| A partir del mes que ve pujarem per sobre els 2000m. Ara gaudim d'aquestes meravelles. |
 |
| Totes aquestes ovelles saben molt bé el que fan. Viure ben relaxades. |
 |
| Des del cim de les Piques veiem el parc d'Aigüestortes, encara amb força neu als cims. |
 |
| Cap a l'est albirem el Pedraforca. Quin panorama! |
 |
| Eiiii! Que no penses baixar del cim? Vinga, que hem de marxar! |
 |
| Fem un zoom al Pedraforca, l'espectacular i mítica muntanya doble. |
 |
| I ara baixarem per aquests prats verds per acabar de gaudir de tot |
 |
| Mirant enrere. Les Piques comença a quedar lluny, més enllà de tota la verdor per on hem baixat. |
 |
| I acabem amb aquests amics, l'única companyia mamífera que hem tingut avui. Fins la propera! |
