dissabte, 14 de març del 2015

De Montferri a la Tossa Grossa de Montferri

Avui hem marxat cap a la comarca de l'Alt Camp, concretament a Montferri, població que es troba ben a prop de la capital de la comarca: Valls. Montferri és un bonic poble amb una serra propera del mateix nom. Nosaltres hem fet una volta pels voltants i hem visitat la font del Lleó, per després enfilar-nos fins la muntanya més alta de la serra de Montferri: la Tossa Grossa de Montferri, de 387 metres d'altitud. Prop del cim hem visitat la Torre del Moro, construïda fa mil anys com a torre de guaita per vigilar els límits occidentals de la Marca. Una plàcida i tranquil·la caminada sense complicacions per relaxar-se i gaudir de la natura.

Una passejada per la serra de Montferri

Agafem l'autopista de Lleida i sortim per la sortida de Valls. Des d'allà prenem la carretera que ens portarà a Montferri.

Deixem el vehicle a la paret de la bonica església de Montferri, i a caminar.

De seguida veiem la serra de Montferri...i també el cim d'avui.

Caminarem una estoneta per aquesta pista cimentada. Així els bastons no hi ha on clavar-los...però en fi...

Des d'aquí veiem l'espectacular massís del Montsant.

La serra de Montferri. Ja podem apreciar la torre del Moro i, a la seva esquerra, la Tossa Grossa de Montferri.

La serra de Montferri té una carena estreta i rocosa, molt pintoresca i divertida, per on transitarem després.

Això és la barraca del Gori. Aquí ens expliquen l'art de la pedra seca utilitzada des de temps immemorials pels pagesos. Es tracta de posar pedra sobre pedra sense enganxar-les, fent un equilibri esbalaïdor.

I així és com queda. Aquesta és la barraca del Gori.

Realment sorprenent. Segles i segles...i aquí segueix.

Au! Marxem abans no vingui el pagès.

Entre conreus anem fent via...

La població de Vilabella amb el Montsant com a fons d'escenari.

Hem arribat a la font del Lleó. Però aquest d'aquí és un cocodril no? mmm

Bé. Sort que portàvem aigua de sobres, perquè no sabem pas com l'haguéssim tret d'aquí...

Au! Tornem al camí. Aquella masia respon al curiós nom de "La Polla Rossa".

Un pagès en plena feina. Hem vist moltes vinyes per aquí.

Vinga! Nosaltres a la nostra! A pujar muntanyes!

El massís de Bonastre. A l'altra banda, el Vendrell. Al fons, el Mediterrani.

Ja ens anem enfilant...

Ja veiem la torre del Moro. A la seva dreta, seguint la carena, la Tossa Grossa de Montferri.

Doncs ja hi som!

La torre del Moro. Construïda als voltants de l'any 1000 per vigilar que no vinguessin els moros...

Realment és un bon lloc per menjar-se un entrepà. Sobretot si ens posem a l'altra banda d'on bufa el vent...

Pugem fins dalt? Millor que no. Amb cordes seria diferent, clar...

Au! Sortim de la torre del Moro que ja l'hem vist bé...

I, seguint la cresta, arribarem a la propera Tossa Grossa de Montferri, el punt culminant d'aquesta serra. Doncs vinga! Ataquem el cim!

Hem fet el cim! Som a 387 metres d'altitud, al punt més alt de la serra de Montferri.

La Tossa Grossa de Montferri, una muntanyeta de l'Alt Camp amb grans panoràmiques. Ideal per l'hivern...

Mirant cap a l'oest podem albirar el magnífic Montsant, massís del Priorat.

Al nord-est, el Montmell, al Baix Penedès.

I si ens girem cap a l'est, a la llunyania, en un dia clar com avui, podem apreciar el massís del Garraf.

Cap al sud-est, el mar Mediterrani. Per un moment ens ha semblat veure Mallorca. No seria estrany, potser ha coincidit un instant en que tot estava net d'aquí a ses illes...

Cap al sud-oest, més enllà de la torre del Moro, la serra de Llaberia.... i la ciutat de Tarragona.

Apa! Seguim caminant per l'espectacular carena d'aquesta serra.

Realment és formidable seguir aquesta estreta cresta. Vessants a banda i banda, i nosaltres pel mig, com equilibristes de circ.

Aquell poble d'allà baix és Montferri, on hem començat, i on hem deixat el vehicle. A poc a poc anirem baixant i donarem per acabada aquesta estupenda i relaxant passejada per l'Alt Camp.