Avui hem tornat a anar cap al sud, concretament cap a Móra d'Ebre, la bonica capital de la comarca de la Ribera d'Ebre. En el terme municipal de Móra hi ha dues ermites, Santa Madrona i Sant Jeroni, on hem deixat el cotxe i ens disposat a emprendre una ruta plena de grimpades, cordes, pujades i baixades verticals per pujar a La Picossa, una muntanya local de 499m que, malgrat la seva baixa altitud, ha costa força de culminar. A més a més, feia un dia de febrer més aviat fred i plujós. Però ben abrigats i impermeabilitzats hem pogut gaudir bé d'aquestes esplèndides contrades.
|
Una ruta per les terres de l'Ebre |
Agafem l'autovia de Lleida i, des d'allà baixem fins a Móra d'Ebre, des d'on prenem una estreta carretera que ens porta a l'ermita de Sant Jeroni
|
Som al paratge de Sant Jeroni a Móra d'Ebre. I ja plou! |
|
Però res que ens impedeixi fer el més ens agrada |
|
És a dir, pujar muntanyes |
|
I contemplar panoràmiques. Allò del fons és el Montsant. |
|
Au, vinga, amunt! |
|
Ho veus clar? |
|
Les ermites queden avall. Al fons, la Mola de Colldejou i la serra de Llaberia. |
|
I nosaltres que ja estem grimpant... |
|
I tot sota una fina pluja persistent |
|
Una grimpaire en plena acció |
|
Un mà aquí, un peu allà...i amunt! |
|
Hem pujat fins a aquesta cresta. Ara a seguir... |
|
I aquí ja veiem el nostre objectiu: la Picossa. |
|
Seguim... |
|
Si fes sol seria millor, però és espectacular de totes maneres |
|
De tant en tant deixa de ploure i ens donem un respir |
|
Hem pujat fins a una muntanya anomenada Pena Roja (430m) |
|
I des d'aquesta muntanya veiem clarament La Picossa i el camí a seguir |
|
Una gran panoràmica dels Ports, amb la muntanya més alta de les comarques tarragonines: el Mont Caro (al mig i al fons) |
|
Vinga, continuem... |
|
La Picossa, cada cop més a prop |
|
Ja gairebé la tenim. Ataquem el cim! |
|
Abans, però...més roques! |
|
Puges? |
|
Quina terra més rocallosa... |
|
Tenim el cim a tocar |
|
Hem fet el cim! Som a la Picossa, a 499m d'altitud |
|
I precisament ara deixa de ploure. Molt agraïts! |
|
Aprofitant el febrer per pujar una fantàstica muntanya de les terres de l'Ebre |
|
Amb vistes cap a tot arreu. Allà veiem els Ports. |
|
I ara baixem. I ens trobem una corda per ajudar-nos. |
|
És que la muntanyeta és baixa però complicada, eh? |
|
Som-hi, agafa't bé de la corda i avall! |
|
Acabarem de desgrimpar... |
|
Ja ho tenim això. Ara hem trobat una cova. |
|
Ja sé que plou, però no et voldràs quedar aquí, oi? |
|
Ja som al cotxe. L'ermita de Sant Jeroni, en homenatge a l'homònima de Montserrat. |
|
I acabem amb una imatge del grandiós riu Ebre, al seu pas per Móra d'Ebre. Fins aviat! |