El Turó de Tagamanent

Avui hem tornat al Montseny, però no per enfilar-nos als seus grans cims que ja tenim, sinó per pujar una muntanya d'aquest massís més modesta, però no menys coneguda. El turó de Tagamanent (1058m), amb el seu castell mil·lenari al capdamunt, és tot un símbol d'aquestes muntanyes del Vallès Oriental i no podia faltar en la nostra llista de muntanyes conquerides. És una ruta plàcida des del poble de Tagamanent, que l'hem fet passar pel proper Pla de la Calma i el seu restaurant. Un tranquil dia de tardor pel Montseny.

Una ruta pel Montseny

Agafem l'autovia C-17 i sortim al poble de Tagamanent, on agafem un petita carretera que porta al Mas Vilardebó, on aparquem a prop.

Doncs ja hi som, deixarem el cotxe aquí mateix

I ens posarem a caminar pel bosc

El dia és fred, però assolellat

Sempre és un plaer caminar pel Montseny

Veiem les planes del Vallès i, més enllà, Collserola, Montserrat i la Mola

Un dia ben tranquil

Això no vol dir que no haguem de pujar, que hem de fer un cim!

Un camí amb un terra sense terra

Curiós com la natura sembla "asfaltar" els camins

Però bé... només era un petit tram. Seguim gaudint.

Hem arribat al Pla de la Calma, on hi ha un restaurant, plaques solars...i un ruc

Més enllà de les taules, veiem ja el turó de Tagamanent i el seu castell

I encara més enllà, la Mola i Montserrat

I aquí hi ha un amic prenent el sol. Per això es diu el Pla de la Calma!

Vinga, anem cap al nostre objectiu. Ataquem el cim!

Hem fet el cim! Som al turó de Tagamanent, a 1058m

I una església del segle XII entre les restes d'un castell ja esmentat l'any 945

Més enllà de les restes, albirem el llunyà Canigó, ja ben blanquet

És un lloc ben bonic per fer-hi construccions

Collserola, Montserrat, La Mola

Un detall del castell - església

Del castell queda ben poca cosa, i l'església del segle XII ha tingut moltes modificacions

Doncs aquí ho deixarem, des de dalt de tot del turó de Tagamanent us desitgem unes molt bones festes

De Ransol al Pic de la Serrera

Volíem acabar l'estiu pujant una gran muntanya i hem marxat cap a Andorra per assolir el quart cim més alt del petit país dels Pirineus: el Pic de la Serrera, de 2912m. Una ascensió de gairebé 1000m de desnivell endolcida per una ruta preciosa, amb rius, cascades, llacs...i unes impressionants vistes del Comapedrosa, la muntanya més alta d'Andorra, i la Pica d'Estats, la muntanya més alta de Catalunya. Un fantàstic dia de muntanya. 

Una ruta per Andorra

Anem cap a Puigcerdà, travessem la frontera amb França i, al Pas de la Casa, entrem a Andorra, i abans d'arribar a Canillo agafem una petita carretera que ens porta a la Coma de Ransol

Som a la zona de pícnic de la Coma de Ransol, en terres andorranes

Però no farem pas cap pícnic...

...i és que hem vingut  a pujar una gran muntanya

Precisament aquella d'allà dalt

El so persistent de l'aigua de rius i torrents ens acompanya

És una deliciosa música, com la que surt d'aquest petit salt d'aigua

De tant en tant el camí es complica, però en general és de bon fer

Hem de passar al costat d'aquell salt d'aigua

És idíl·lic

Riuets, rocs, i molta pau

Fem uns quants saltets per les roques i seguim

Hem arribat a l'estanyó de Ransol

És una alegria ser aquí

Som a més de 2400m i la vegetació comença a minvar

Menys verd, però igual de bonic

Trobem un altre estany, més petit

I des d'aquí es veuen tots dos, i un altre més llunyà

Hem anat pujant i tenim el Pic de la Serrera ben a prop. Ataquem el cim!

Anirem transitant per aquesta carena

El tenim a tocar!

A gairebé 3000m tot és grandiós

Un darrer esforç i arribem

Hem fet el cim! Som al Pic de la Serrera, a 2913m

Des d'aquí es veu el Comapedrosa (2942m), la muntanya més alta d'Andorra

Aquesta muntanya veïna és el Pic de l'Estanyó (2915m), que ja vam conquerir 

Som a l'estiu però aquí dalt fa força fresca, però ben contents

Albirem, al fons, la Pica d'Estats (3143m), el sostre de Catalunya, que l'hem fet dues vegades

I tornem cap a casa amb una última mirada al cim que acabem de conquerir. Fins aviat!