De Badalona al Puig Castellar

Després d'un temps, finalment hem tornat a la muntanya. Per fer una cosa suau, hem programat una ruta per la propera serralada de Marina, separada de la serra de Collserola per la vall del riu Besòs, on es va aprofitar per construir l'autopista de Terrassa. Nosaltres ens hem dirigit cap a Badalona, on hem pujat el Montigalà, un turó de 152 metres on hi ha instal·lada una creu centenària. Després hem continuat la ruta per entrar dins el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, on ens hem enfilat al Puig Castellar, muntanya de 303 metres d'altitud on, fa 2600 anys, els ibers van construir un poblat, del que encara es poden veure moltes restes. Una plàcida passejada en un assolellat matí de novembre.

Un passeig matinal per la serralada de Marina

Agafem la ronda de Dalt i sortim a Badalona. Deixarem el cotxe al peu del turó de Montigalà.

Des d'on hem deixat el cotxe podem veure ja la creu del Montigalà. Doncs vinga...ataquem el cim!

Pujant al Montigalà ja comencem a entendre que la vista de Barcelona ens acompanyarà tot el matí. Al fons, Montjuïc.

Hem fet el cim! Bé...no ha costat gaire oi? Anirem a fer un altre...

La creu del Montigalà es va col·locar el 1913

Des del Montigalà veiem la serra veïna: Collserola. I el seu cim: el Tibidabo.

Al fons, en forma de con, el nostre següent objectiu: el Puig Castellar. A la dreta l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

I, a l'esquerra, la serra de Collserola.

Au! Continuem caminant per la serralada de Marina. Ara som a ca n'Alemany, les restes d'una antiga masia construïda al segle XV. 

Ja només queden ruïnes, però s'aprecia com de gran devia ser.

Ens passegem per la masia. Bé...tot és quëstió d'imaginació...

Una porta? Carai si en devia ser-ho, de gran!

Una galeria d'arcs de mig punt. Aquesta masia devia ser impressionant!

Un passat esplendorós...

Vinga! Seguim la ruta. Al fons l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a la vall de Betlem, avui convertit en un àmbit de repòs religiós i cultural. Fa sol, eh?

Un hort amb espantaocells... Va, vinga! Que ens entretenim amb qualsevol cosa!

La porta d'entrada de l'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell, que permet visites guiades.

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra va ser fundat el 1416.

Nosaltres seguirem pujant... Curiosa imatge: Montjuïc i el Tibidabo en la mateixa foto.

Les xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, tot un símbol.

Dalt d'aquest turó hi ha l'ermita de Sant Climent.

Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs ens segueixen acompanyant...

Allà al darrera el tenim! El Puig Castellar, objectiu del dia.

Les restes del poblat ibèric del Puig Castellar es poden albirar ja des d'aquí. Aquests ibers eren uns fanàtics de la muntanya!

A l'entrada del poblat ibèric, una placa-homenatge als senderistes. Preciós! Gràcies!

Cartell de benvinguda.

Comencem a pujar el turó del Puig Castellar, i ja comencem a veure els murs ibers.

La porta d'entrada del poblat.

Caminant per un carrer del poblat ibèric... com ho feien ells fa 2300 anys. Bufa! Al fons, fantàstica vista de Montserrat.

Una habitació ibèrica.

Més vistes des del poblat. A la dreta, el Montseny.

Això són (eren) cases. Ens estem submergint en la nit dels temps... Aquest poblat va ser fundat al segle VI a.c., i perdurà fins al segle III a.c., quan van venir els romans.

Hem fet el cim! Som a la zona més alta del poblat i, evidentment, al cim del Puig Castellar.

Des del Puig Castellar, de 303 metres d'altitud, veiem bé el Tibidabo i els tres turons.

Montjuïc, els tres turons (turó de la Rovira, turó del Carmel i la Creueta del Coll) i la serra de Collserola, amb el seu cim, el Tibidabo.

Aquí sota, Santa Coloma de Gramenet. Cap al mar, Sant Adrià de Besòs. Del riu Besòs cap allà, la capital de Catalunya: Barcelona.

Des del Puig Castellar hi ha una magnífica vista de Montserrat. Contemplat el panorama, i havent fet l'entrepà, baixarem d'aquesta muntanya colonitzada pels ibers fa 2600 anys, i farem el camí de tornada.

Després de caminar una estona, tornem a veure la creu del Montigalà. El tornarem a pujar, ja que hem deixat el cotxe a l'altra banda. Aquesta ha estat una entretinguda passejada per la serralada de Marina en un fred, però assolellat matí de novembre. Fins aviat!

De Gósol al Pedraforca

El Pedraforca. La mítica muntanya doble, plena de llegendes, s'alça entre Gósol i Saldes, al Berguedà, a tocar de la serra del Cadí. Dues carenes paral·leles (els pollegons), unides per un coll (l'Enforcadura), li donen una peculiar forma. Això, i els seus 2506 metres d'altitud, la fan clarament visible des de molts cims de Catalunya. Inconfusible. Pugis on pugis sempre busques el Pedraforca. Però pujar-lo no és gens fàcil, bàsicament per l'exigent desnivell: més de 1000 metres d'ascensió posen a prova les cames. Nosaltres hem deixat el cotxe a Gósol, ens hem enfilat 400 metres per un bosc proper molt vertical, i hem pujat 400 metres més per la relliscosa i costeruda tartera fins a l'Enforcadura. Des d'allí, 150 metres més d'ascensió per les roques, una bona grimpada que ens ha portat fins al cim: el Pollegó Superior del Pedraforca. La baixada, curts d'aigua, i per una tartera que més aviat semblava una pista de patinatge, ens van acabar de deixar les cames ben adolorides. Però pagava la pena. Un dia senzillament espectacular.

El Pedraforca vist des de Gósol. La ruta fins al cim, moooolt vertical.

Agafem l'autopista de Manresa, seguim per l'autovia de Berga, i ens desviem cap a Gósol.

Abans d'arribar ens aturem a fer-li la primera foto. La que ens espera!

Vista des de Saldes. Espectacular. El rodegem per pujar-lo des de Gósol, que és una ruta més suau.

Deixem el cotxe a Gósol i a caminar. Al fons, el nostre objectiu. Déu n'hi do!

Deixem enrere el bonic poble de Gósol.

I comencem a pujar per la Baga de la Tossa, un bosc situat al vessant de la muntanya que s'enfila ben vertical.

Pugem i pugem sense parar...

Vinga, vinga! Amunt!

Ja estem a prop del final d'aquest bosc trenca-cames...

Finalment hem sortit del bosc. Ja hem salvat 535 metres. Ara toca pujar per la tartera, ja visible des d'aquí. Cames! Ajudeu-me!

Entre aquests pins anem planejant una mica. Per un forat veiem la tartera.

Planejant... i grimpant de tant en tant...

La tartera de Gósol ens espera...

Força pins han crescut en plena tartera. És tot un espectacle.

Va! Som-hi! Tartera amunt!

Sorra, pedres bellugadisses... Un pas endavant i mig enrere.

Passem entre els pins, però no deixa de ser tartera...

Allà dalt hi ha l'enforcadura: final de la tartera i inici de la grimpada. Arribarem?

Relliscosa... i ben vertical. Salut i cames!

No paris no! Segueix, segueix!

La serra del Verd com a formidable escenari. Amuuuuunt!

Una aturadeta per beure aigua...

Queda ben poc per l'Enforcadura. Una empenteta més i ja la tenim!

Tot un repte físic.

Sabem que queda poc, però sembla que no arribarem mai...

Sí, sí... Tot això has pujat. Sembla mentida oi?

Va, vinga! Seguim!

L'Enforcadura, a tocar. Sembla que ho aconseguirem...

Ànims! Que ja hi som!

Ja ho tenim! Hem fet tota la tartera i som a l'Enforcadura, el coll on s'uneixen la tartera de Saldes i la tartera de Gósol. Ara només ens queda grimpar per aquelles roques d'allà al darrera.

Per aquí es baixa per la tartera de Saldes, més vertical encara que la que acabem de pujar.

El camí del Pollegó Superior del Pedraforca. Toca grimpar!

Una altra vista de la tartera de Saldes.

Aquest és el Pollegó Inferior, el germà petit d'aquesta emblemàtica muntanya doble.

Nosaltres anem cap al Pollegó Superior. Vinga! Que no queda res!

Un peu aquí, una mà allà... I amunt!

Certament hi ha molts llocs on agafar-se. Una grimpada força divertida.

Com les cabres...

Ja gairebé hi som. Vinga! Ataquem el cim!

Des d'aquí hi ha una bona vista de l'Enforcadura. Amunt! Que ja arribem!

Hem fet el cim! Som al Pollegó Superior del Pedraforca (2506m).

Oi que sembla que no pugui ser? Doncs ho és! Som al cim del Pedraforca!

És fantàstic ser dalt d'aquesta llegendària muntanya.

Al fons, la serra del Cadí.

El Pollegó Inferior del Pedraforca vist des del Superior.

La Torreta del Cadí i altres grans muntanyes de la serra.

Més Cadí. Al fons, esborronat per la boira, el pirinenc Puigmal.

Au! Que ens queda tota la baixada! Ara toca desgrimpar.

Mica en mica anem baixant...

L'Enforcadura.

Ja ho tenim això. Ara toca baixar per la tartera. Potser podríem haver portat uns esquís...

Doncs aquí deixarem de fer fotos. Ara repetirem el procés a l'inversa. Baixarem patinant per la tartera, tornarem al bosc i arribarem a Gósol. Ha estat un espectacular i impressionant dia on hem fet realitat un objectiu desitjat de fa temps: conquerir l'emblemàtic i fantàstic Pedraforca.