Ho hem tornat a fer. Hem tornat a pujar un 3000, i ja en van set. Aquest cop hem fet l'únic 3000 que hi ha a la Vall d'Aran: el Tuc de Molières. El Molières, o Mulleres, és una muntanya de 3010m que es troba just a la frontera entre Catalunya i Aragó, en el mateix massís on s'eleva l'aragonès Pico de Aneto, el cim dels Pirineus. La conquesta del Tuc de Molières no era fàcil. Un desnivell de 1400m, una senyora grimpada, una ruta plena de roques... Però bé... només és qüestió d'estar motivats... Per salvar tan desnivell hem passat la nit al refugi lliure de Molières.
 |
| El camí cap als núvols |
Agafem l'autovia fins a Lleida i llavors anem cap a la Val d'Aran. Just abans d'entrar al túnel de Vielha hi ha l'hospital de Vielha, on aparquem.
DIA 1
 |
| Hem deixat el cotxe a l'espitau (hospital) de Vielha (1619m) |
 |
| Ens fiquem a dins d'aquests boscos |
 |
| Gaudim del bosc, que a dalt pocs arbres veurem. |
 |
| Bonica cascada al barranc de Molières. Fa molt de fred! |
 |
| El cel és força negre, però per sort no ens arribarà a ploure en cap moment |
 |
| Comencen les roques... |
 |
| Sí, sí...en vindran més... |
 |
| Seguim prosperant per la val de Molières |
 |
| Una altra cascada. Aquí tocarà grimpar una mica... |
 |
| Cascada amunt... |
 |
| Estem a menys de 10 graus, però anem suant... |
 |
| Què bonic! |
 |
| Pedres i més pedres... |
 |
| Traspassem la cota 2000 i seguim pujant |
 |
| Acabarem de rocs fins el capdamunt |
 |
| Haurem de passar per allà dalt a la dreta |
 |
| Abans, però, haurem de demanar permís per passar... |
 |
| Hi ha centenars d'ovelles belant. Quin xivarri! |
 |
| Bé...ens han obert un passadís entre bels... |
 |
| Nosaltres seguirem saltant entre roc i roc |
 |
| Vinga, amunt! |
 |
| Hem de pujar per aquí? |
 |
| Doncs sí... una altra petita grimpada i a seguir... |
 |
| Apa! Ja sóc dalt! |
 |
| Cada cop hi ha menys vegetació. Comencem a estar molt alts... |
 |
| Però no parem de pujar... |
 |
| Tot plegat és grandiós. |
 |
| La val de Molières, per on hem passat, als nostres peus. |
 |
| Fixa't! El refugi de Molières! Allà dormirem avui. |
 |
| Només hem d'acabar de pujar aquesta muntanyeta. Som-hi! |
 |
| Ja hi som! Un bon refugi lliure per passar la nit |
 |
| 9 llits dobles i una taula. Què volem més? |
 |
| Estèticament no seria cap meravella, però és molt funcional, que és el que interessa. |
 |
| Efectivament sembla una caixa metàl·lica enmig de la muntanya, però ara mateix ens sembla una preciositat. |
 |
| Un dels estanhòts de Molières al costat del refugi |
 |
| Allà dalt hi ha el Molières. demà el pujarem. Bona nit! |
DIA 2
 |
| Bon dia! Avui fa un sol esplèndid i ja veiem a la dreta el nostre objectiu: el Tuc de Molières. |
 |
| Els primers raigs de sol il·luminen els estanhòts |
 |
| El sol, però, encara no ha sortit |
 |
| Idíl·lic |
 |
| Sembla que el sol vol sortir de manera espectacular |
 |
| Somriem amb aquest panorama. Ens espera un gran dia. |
 |
| El sol il·lumina el Tuc de Molières, com si ens volgués indicar on és. |
 |
| Vinga, som-hi! Comencem grimpant per despertar-nos. |
 |
| Divertit, eh? |
 |
| Allà dalt el Molières ens espera |
 |
| Són quatre els estanhòts de Molières. Quin escenari! |
 |
| Sí, és per somriure, malgrat el cansament. |
 |
| Somiarem amb roques... |
 |
| El sol comença a pujar |
 |
| El Tuc de Molières. Haurem de fer una forta grimpada per pujar al coll i fer tota la cresta fins el cim. Vinga, doncs! Ataquem el cim! |
 |
| Això mateix, beu una mica d'aigua que ens espera una de bona. |
 |
| Vinga, doncs. Toca grimpar de valent. |
 |
| Només és qüestió de posar mans i peus on calguin i anar pujant amb tota la calma. |
 |
| A veure... per on pujo ara? L'adrenalina es dispara... |
 |
| Ja som al coll! I davant nostre apareix el grandiós Pico de Aneto. |
 |
| Ara haurem de fer tota la cresta fins el cim. Això ja és més fàcil. |
 |
| Anem "crestejant"... |
 |
| I anem pujant... |
 |
| Realment la cresta és espectacular |
 |
| Ho veus clar? En cas de dubte, cap amunt! |
 |
| Ja arribem! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Tuc de Molières, a 3010 metres d'altitud. |
 |
| I, al darrere, l'Aneto, el cim dels Pirineus. |
 |
| Tocant els núvols i fregant el cel. Ser aquí dalt no té preu. |
 |
| Sempre que ultrapassem la cota 3000 se'ns posa la pell de gallina |
 |
| L'Aneto (3404m) ens contempla. |
 |
| Unes noies que hi havien al cim ens han fet una foto plegats. Estem molt contents. |
 |
| A la llunyania podem albirar la Pica d'Estats (3143m), el sostre de Catalunya. Tot plegat és colossal. |
 |
| Haurem de baixar! Tornem a fer la cresta, aquest cop de baixada. |
 |
| I desgrimpem sense pensar-nos-ho gaire... |
 |
| I poc a poc anem baixant. Hem de salvar 1400m de desnivell negatius. Les cames acabaran adolorides amb tanta roca. |
 |
| Una última mirada al grandiós Tuc de Molières que acabem de conquerir. |
 |
| I saltant de roc en roc anirem baixant tot el que hem pujat |
 |
| Fins arribar altre cop a l'espitau de Vielha, on tenim el cotxe. Cansats, però molt contents d'haver assolit un altre 3000. Arreveure! |
