Avui hem anat cap a l'oest. Entre Balaguer i Tremp, entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, s'aixeca la serra del Montsec, ben visible des de la ciutat de Lleida. Nosaltres hem anat al petit poble de Vilanova de Meià i hem deixat el cotxe en l'abandonat Hostal Roig per pujar el tercer cim en altitud d'aquesta serra: el Tossal de Mirapallars i Urgell, o simplement Mirapallars, de 1672m. Ha estat un dia esplèndid on hem gaudit de la muntanya, ara que arriba la calor i ja comencem a enfilar-nos més amunt.
 |
| Una excursió per la serra del Montsec |
Anem fins a Calaf i tirem amunt, cap a Ponts, Artesa de Segre, passem per Vilanova de Meià i arribem fins l'antic Hostal Roig.
 |
| Doncs ja hi som! Com es pot veure, de l'Hostal Roig queden poc més que les parets. |
 |
| Un dia calorós de maig... quan no bufava el vent. |
 |
| Grans paisatges |
 |
| Caminem pel bosc del tot relaxats |
 |
| Anem pujant i es van obrint les vistes |
 |
| L'imponent serra del Montsec. Haurem de pujar allà dalt... |
 |
| Una serra ben rocosa, molt estimada pels escaladors. |
 |
| La plana de Lleida es va obrint davant nostre |
 |
| Hem de pujar allà dalt? Doncs som-hi! |
 |
| Estem ben sols... |
 |
| Anem pujant la serra |
 |
| Encara som massa avall |
 |
| Però des d'aquí ja podem veure la immensa plana de Lleida |
 |
| Per estrets i bonics corriols seguim enfilant-nos |
 |
| Aquí es poden apreciar cordes i cadenes per pujar aquesta roca |
 |
| Nosaltres pujarem caminant tranquil·lament... |
 |
| Bé...tranquil·lament i cansadament, que fa pujada |
 |
| Els cims de la majestuosa serra del Montsec, cada cop més a prop |
 |
| Més amunt! |
 |
| Haurem d'arribar al final d'aquella cresta i seguir |
 |
| Som a la carena de la serra del Montsec. Tot un espectacle! |
 |
| I aquell és el Tossal de Mirapallars! Ataquem el cim! |
 |
| El tenim a tocar! |
 |
| Vinga, vinga, amunt, amunt! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Tossal de Mirapallars i Urgell, a 1672m |
 |
| Des d'aquí podem veure els Pirineus del Pallars, la plana de Lleida, el pla d'Urgell... |
 |
| Aquesta serra és un esplèndid mirador, ja que no hi ha muntanyes tan altes a prop. |
Ens sentim com ocells
 |
| Aquí ens quedarem a menjar i baixarem per l'altra banda |
 |
| Ja som de baixada, entre avets i una llarga pista farem un descens suau. |
 |
| I a punt d'arribar al cotxe entre aquests bonics boscos ens acomiadem per avui. Arreveure! |
