Aquesta vegada vam fer una ruta molt interessant, que consistia en resseguir les passes dels exiliats republicans, durant la guerra civil, en la seva fugida cap a França, per tal de no caure en les mans dels feixistes. La seva fugida passava per arribar al Coll d'Ares i, des d'allà, endinsar-se a França per l'anomenat camí de retirada.
Nosaltres, abans de dirigir-nos al Coll d'Ares, ens vam desviar per pujar fins el cim del Montfalgars, de 1610 metres d'altitud. De tornada vam baixar pel pla de les Caramelles fent una ruta circular de 12 kilòmetres.
 |
| La ruta cap al Montfalgars. |
Passem Camprodon i ens desviem per una estreta carretera que ens porta al petit poble de Rocabruna, inici de la ruta. Rocabruna està situat a 957 metres d'altitud, per tant el desnivell és de més de 650 metres. Una bona ascensió!
 |
| Comencem a pujar. El Roc del Tabal ens contempla. |
 |
| A la dreta, el Puig del Pubill. |
 |
| Com es pot comprovar, ja ens comprat uns bastons! Mica en mica... |
 |
| El color de la natura. |
 |
| Les vistes d'aquesta ruta són tot un espectacle. |
 |
| Ruïnes mentre pugem pugem pel serrat del Cortal. |
 |
| El camí, que no para de pujar, s'endinsa en la vegetació. |
 |
| I es torna pedregós. |
 |
| M'imagino als exiliats amb maletes i baguls. Quin horror! |
 |
| Efectivament, estem pujant... |
En aquest punt, els exiliats republicans finalment aconseguien el seu objectiu. Unes estaques clavades a terra i unides amb filferro a mode de tanca marquen la frontera amb França. Només havien de passar a l'altra banda per ser lliures, i tot seguit encaminar-se al Coll d'Ares. Nosaltres farem un rodeig i pujarem primer al cim del Montfalgars.
 |
| Amb una cama a cada banda de la frontera. |
 |
| Un que tenia enveja... |
 |
| El punt fronterer 520. Es veu que els numeren. |
 |
| Feia un fantàstic i calorós dia... fins que van començar a venir uns núvols negres molt lletjos. |
 |
| Seguim pujant sense perdre de vista la frontera. Anem pel costat francès. |
 |
| El Montfalgars a la vista! |
 |
| Aquell és el camí. Vinga! Ataquem el cim! |
 |
| Mentre pugem les vistes augmenten. Al fons, el Comanegra, una altra muntanya fronterera. |
 |
| La pujada comença a ser dura. |
 |
| Vinga, amunt! Que falta poc! |
 |
| El Roc del Comptador, el Montnegre, el Bassegoda i el Comanegra. Les haurem de pujar un dia d'aquests. |
 |
| Només per veure el grandiós espectacle que tenim al darrera ja ha valgut la pena pujar aquí. |
 |
| Hem fet el cim! 1610 metres, però amb tants avets les vistes ens les hem d'imaginar... |
 |
| El cim del Montfalgars és un bon lloc per menjar-se un bon entrepà. |
 |
| Baixant cap al Coll d'Ares amb el Canigó de fons. |
 |
| Abaix, la carretera de Camprodon al seu pas pel Coll d'Ares. |
 |
| Bé, no podien faltar les nostres i fotogèniques amigues. |
 |
| Al Coll d'Ares. A l'esquerra, la vall de Camprodon. A la dreta, el Costabona. |
 |
| Monument als republicans exiliats, en francès i en català. |
 |
| Un altre record al patiment. |
 |
| Indicador modern per recordar la ruta del passat. |
 |
| Catalunya Nord. Aquesta era la imatge de la llibertat que devien tenir. |
 |
| Nosaltres anirem en sentit contrari. Baixarem per aquesta pista amb la vall de Camprodon al fons. |
 |
| Una altra amiga. |
 |
| Hidratant-se amb el puig de les Forques al fons. |
 |
| Aquesta vedella ens va anar obrint el camí durant un quart d'hora. Creiem que s'espantava. |
 |
| Un cop passat el Coll Prugent arribem el Pla del Cortal. Al fons, Rocabruna i el final de l'aventura. |
 |
| Baixant alegrement pel pla de les Caramelles. |
