I ara hem anat a Andorra. El petit país dels Pirineus està construït damunt d'un mar de muntanyes colossals, i nosaltres hem anat a pujar una d'aquestes. Al bell mig del país hi ha una serra anomenada Casamanya amb un parell de cims que són clàssics: el Casamanya Sud, de 2740m, és el més simbòlic i l'objectiu de molts excursionistes andorrans, i el seu veí Casamanya Nord, menys conegut, amb els seus 2752m d'altitud, té el privilegi de ser el punt culminant d'aquesta serra. El nostre objectiu sempre és pujar més amunt, així que hem anat allà on va poca gent, al Casamanya Nord. De camí, però, hem pujat també el Casamanya Sud. Una plujosa jornada andorrana on hem tingut una tempesta d'aigua, pedra, trons... i hem acabat esborrats per una espessa boira.
 |
| Una ruta per Andorra |
Agafem l'autopista de Manresa, l'autovia de Berga, el túnel del Cadí, i ens dirigim cap a la Seu d'Urgell i cap a Andorra, on tirem cap a Ordino i pugem fins el coll d'Ordino.
 |
| Som al coll d'Ordino, a 1980m. I cauen gotetes... |
 |
| Comencem a enfilar-nos |
 |
| Anirem planejant una estona per aquests boscos |
 |
| Van caient gotes |
 |
| Aquí hi ha una flor altament verinosa: la tora blava. Millor ni tocar-la... |
 |
| Vinga puja puja... |
 |
| No riguis, no, que ja veuràs... |
 |
| Apa! Ara es posa a ploure més fort. Ja et deia que no riguessis... |
 |
| Sortim del bosc. Ens està caient un diluvi! |
 |
| Mira! Aquell arrodonit és el Casamanya Sud. Seguint la cresta de la dreta, el Casamanya Nord. Som-hi! |
 |
| Muntanyes franceses. Som a dalt dels Pirineus. |
 |
| Ha parat de ploure i ara podem veure millor els dos Casamanya. |
 |
| Torna a ploure amb ganes, i ara a més a més trona! Vinga, amunt! |
 |
| Tot un espectacle |
 |
| Allà dalt hi ha el Casamanya Sud. Vinga, que ara no plou! |
 |
| Seguim pujant. Amb molt de vent, però ja no plourà més. |
 |
| Una bona pujadeta... |
 |
| Vinga, que el tenim a tocar! |
 |
| Pujats als núvols |
 |
| I mai millor dit. Una colla de francesos se'ns uneixen. |
 |
| El Casamanya Sud a la vista! Bé...hauria d'estar a la vista... Puc assegurar-vos que és allà dalt. |
 |
| Entre una espessa boira el conquerim. Hem fet el primer! Som al Casamanya Sud, a 2740m. |
 |
| Els francesos ja en tenen prou, però nosaltres seguirem per aquesta cresta, que volem fer el Casamanya Nord. |
 |
| El camí per l'altre cim. Sembla tret d'una pel·lícula de fades, dragons i criatures fantàstiques diverses. |
 |
| Sembla que ho aconseguirem. Allò d'allà dalt és el Casamanya Nord. Ataquem el cim! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Casamanya Nord, a 2752m d'altitud. |
 |
| I la resta del món ha desaparegut... |
 |
| Això sí, no perdem mai el somriure. |
 |
| Aquí s'haurien de veure un munt de muntanyes, però ens les haurem d'imaginar... |
 |
| Millor baixem a la terra baixa |
 |
| La boira comença a escampar i veiem el panorama. |
 |
| Al mig de la imatge, el Comapedrosa (2942m), la muntanya més alta d'Andorra, que ja vam conquerir l'any passat. Impressionant |
 |
| Una mirada enrere per veure per darrera vegada els cims de la serra de Casamanya. |
 |
| I tornem al bosc, amb la perillosa floreta blava (no és lila?). I d'aquí, al cotxe, contents per un objectiu que hem aconseguit malgrat totes les inclemències meteorològiques. |
