Avui hem anat al massís de les Gavarres, a tocar de la ciutat de Girona, que es reparteix entre les comarques del Gironès i el Baix Empordà, amb elevacions màximes de poc més de 500 metres d’altitud. Nosaltres hem fet tota la ruta pel Gironès, començant a la població de Madremanya, a 179m, baixant fins el riu Rissec, a 117m, i assolint el cim del Montigalar, a 464 metres d’altitud. Pel camí hem anat a la font picant de Madremanya, proveïts d’un got per beure d’aquesta aigua bicarbonatada i ferruginosa. És un aigua amb gas que diuen que va bé pels ronyons. Un cop assolit el cim del Montigalar ens hem arribat al proper Balcó de les Bruixes per admirar les magnífiques vistes. De baixada, ja a la riba del Rissec, hem anat a veure les boniques gorgues. Una estupenda jornada, amb un temps gairebé primaveral, per gaudir d'aquestes precioses muntanyes gironines.
 |
| Una excursió per les Gavarres |
Agafem l'autopista de Girona, sortim passada la ciutat de Girona, i agafem la carretera de la Bisbal d'Empordà. A Bordils ens desviem cap a Madremanya, inici de la ruta.
 |
| Només començar a caminar trobem una masia en ruïnes i, és clar, ja ens posem a tafanejar... Hola? Que hi ha algú? |
 |
| Bé. Seguim caminant, que ens despistem amb qualsevol cosa. Allà al fons hi ha el puig del Suro Robat. |
 |
| I allà al darrera les muntanyes de Begur. |
 |
| I des d'aquí ja veiem per primera vegada el nostre objectiu. Al fons, a la dreta, i encara llunyà, el cim del Montigalar. Ens queda un tros... |
 |
| Hem arribat a la riba del Rissec. Sec, no ho està, però d'aigua no en porta gaire. |
 |
| Seguim pel corriol que ens portarà a la font picant de Madremanya. |
 |
| Ja hi som. |
 |
| Aigua ataronjada-marronosa... Queda clar que és ferruginosa. |
 |
| Però ens en beurem un got. Vinga! El que no mata engreixa! L'aigua, efectivament, pica, ja que és aigua amb gas. Abans la comercialitzaven. |
 |
| La fàbrica es troba abandonada, però té un aire misteriós, ficada entre aquests boscos. Com si es tractés d'un antic temple... |
 |
| Bé. Seguim. Hem de pujar per aquest corriol tan costerut anant en compte de no relliscar, que ahir va ploure. |
 |
| El Montigalar. Ara ja el tenim més a prop. Doncs vinga! Ataquem el cim! |
 |
| El camí transcorre entre pi blanc. Preciós. |
 |
| I entre alzines. Quina pau. |
 |
| Fins que trobem un indicador que ens diu cap on hem d'anar. |
 |
| Hem fet el cim! Finalment, assolim el cim del Montigalar (464m). |
 |
| Bé. Ara ja són 465... Encara podria pujar més amunt, però deixem-ho així... |
 |
| Des del cim, el panorama és grandiós. Mirant cap al sud, tot l'esplendor del massís de les Gavarres, amb la seva muntanya més alta: el Puig d'Arques (533m). |
 |
| Cap al nord-est, la línia marítima: a l'esquerra, la serra de Rodes i el cap de Creus, al centre, l'Escala, el Montgrí i les illes Medes, i a la dreta les muntanyes de Begur. |
 |
| I mirant cap al nord-oest els blancs Pirineus nevats, amb el Canigó i el Puigmal presidint-los. |
 |
| Zoom al Canigó. Espectacular. |
 |
| Zoom al colossal Puigmal. Què petits ens sentim aquí dalt... |
 |
| Cap a l'oest, i més enllà de les Gavarres, l'esplèndida ciutat de Girona. |
 |
| I, és clar, hem de mirar cap al sud-oest i contemplar el Montseny. A l'esquerra del tot es pot veure perfectament Les Agudes, i una mica més a la dreta el Matagalls. |
 |
| Baixem i anem cap al Balcó de les Bruixes. Pel camí no ens cansem de veure muntanyes. |
 |
| Ja hi som. El Balcó de les Bruixes és un mirador natural on també podem menjar-nos un entrepà mentre contemplem les illes Medes... |
 |
| Les illes Medes, i el Cap de Creus, i el castell de Montgrí, i les muntanyes de Begur... Així es menja molt millor i aprofita més... No hi ha cap restaurant millor! |
 |
| El Balcó de les Bruixes. Hem hagut de fer una petita grimpada per les roques per arribar-hi, però ha valgut la pena. Al fons, el Montigalar acabat de conquerir. |
 |
| La pau i la tranquil·litat que hi ha aquí dalt donaria per fer-hi una cabana i quedar-s'hi a viure... |
 |
| Però és millor que baixem... |
 |
| Baixem fins el Rissec i ens desviem a veure les gorgues. Quina meravella! |
 |
| La sireneta. |
 |
| Bé. Aquí acabem. Des de les idíl·liques gorgues del Rissec tornem fins a Madremanya cansats però contents d'haver passat un dia fantàstic entre aquests boscos gironins. |