Hem tornat a la Catalunya Nord, concretament a la comarca de l'Alta Cerdanya, i ho hem fet per pujar la muntanya més alta de les comarques nord-catalanes: el Pic Carlit. El Carlit s'alça 2921 metres sobre el nivell del mar i, no només representa el sostre de la Catalunya del Nord, sinó també de les dues Cerdanyes. Per fer-ho hem hagut d'anar al llac de la Bullosa en un bus especial que surt prop de Montlluís, ja que la carretera d'accés als llacs es troba tancada els mesos d'estiu. El paratge que ens esperava era preciós, amb un sèrie de llacs grans i petits que ens deixà embadalits. La ruta cap al Carlit no era fàcil, amb un fort desnivell i una sèrie de grimpades fàcils però nombroses. Un gran dia d'alta muntanya.
 |
| La ruta per assolir el sostre de la Catalunya Nord. |
Anem cap a Berga, túnel del Cadí, Puigcerdà, passem la frontera i anem fins a Montlluís, des d'on ens dirigim a l'aparcament de l'autobús que ens portarà al llac de la Bullosa, que la carretera la tanquen a l'estiu.
 |
| Ja som al bus! Avui ens acompanyarà la Rosa, que també tenia moltes ganes de fer el Carlit. |
 |
| I ja som a la zona dels llacs, amb albergs, hotels, càmpings... Per passar les vacances... |
 |
| El llac de la Bullosa |
 |
| Fantàstic |
 |
| Passarem a l'altra banda |
 |
| I començarem a ficar-nos entre boscos. |
 |
| Endavant! |
 |
| Això és plàcid, eh? Encara no hem començat a pujar... |
 |
| Gaudirem de l'entorn |
 |
| Rocs... Ens esperen molts més... |
 |
| Aquest és l'estany del Viver |
 |
| Molt bonic |
 |
| Quin paradís! |
 |
| L'estany Sec |
 |
| A l'altra banda, el llac de la Comassa |
 |
| L'estany Sec. No sé perquè li diran així... |
 |
| Fixa't! La tercera muntanya des de l'esquerra és el Carlit! |
 |
| Som-hi doncs! |
 |
| El sol il·lumina el Carlit com si ens el volgués assenyalar. |
 |
| Nosaltres seguim lluny. Passant rierols... |
 |
| Saludant amiguets... |
 |
| I sense perdre el somriure. |
 |
| Enrere queda l'estany Sobirà, que l'acabem de passar. |
 |
| I fins i tot comença a quedar petit. |
 |
| Aquella muntanya del darrera és el Carlit, el nostre objectiu. Ataquem el cim! |
 |
| Ja anem pujant |
 |
| Au, vinga, muntanyenques! |
 |
| Anem pel pedregar |
 |
| Com més pugem, més llacs veiem. |
 |
| Amunt, amunt! |
 |
| Aquest és l'estany Sobirà Gelat. Bon lloc per menjar... |
 |
| Ens queda un bon tros |
 |
| Però cada cop que mirem enrere ens quedem fascinats |
 |
| Salvant obstacles... |
 |
| Cada cop hi ha més pedres |
 |
| Ara ja només hi ha pedres... |
 |
| Unes quantes grimpades fàcils per acabar d'assolir el cim |
 |
| Aquí només hi arriben les àligues |
 |
| I nosaltres, és clar... Som-hi, que ja ho tenim! |
 |
| Hem fet el cim! Som al Pic de Carlit, a 2921m |
 |
| Una creu marca el cim. Ser aquí dalt no té preu. |
 |
| Eufòria no continguda |
 |
| No estem pas sols. Hi ha gent a tot arreu... |
 |
| Estem veient el Cadí, el Puigmal...i un munt de grans muntanyes més |
 |
| Som a la muntanya més alta de la Catalunya del Nord. Tocant el cel. |
 |
| Des d'aquí es veuen els 9 llacs de la zona de la Bullosa. Impressionant. |
 |
| Haurem de baixar. Si abans trepàvem, ara haurem de "destrepar". |
 |
| És un ocell? No! És la Meritxell! |
 |
| Sí que semblem ocellots, aquí pujats... |
 |
| Anem baixant mica en mica cap als llacs. |
 |
| Hem baixat i ens mirem el Carlit, que es queda allà dalt. Ha estat un memorable dia de muntanya on hem transitat pel sostre dels Pirineus Nord-Catalans. |
