Aquesta vegada hem tornat al sud del país. Entre les comarques del Priorat i la Ribera d'Ebre s'aixeca la serra del Montalt, contrafort de la gran serra de Llaberia. El punt culminant de la serra del Montalt és l'Escambellet, denominació que li dóna l'Institut Cartogràfic de Catalunya, tot i que la gent d'aquella terra l'anomena, simplement, Montalt-Punta Nord, per diferenciar-la del segon cim en altitud de la serra: el Montalt-Punta Sud. Per pujar a l'Escambellet o Montalt-Punta Nord hem anat cap al poble de Capçanes, al Priorat, i ens hem dirigit cap al Canal Mano, un canal vertical on ens hem hagut d'ajudar força amb les mans. Un cop a dalt, hem carenat la serra fins al peu de l'Escambellet, on hem hagut de fer una suau grimpada per culminar-lo. Una jornada on hi ha hagut de tot, fins i tot el fort vent de mestral, només comparable a la tramuntana empordanesa.
 |
| Aquí es pot veure el canal per on hem pujat. Una intensa excursió de 12 km ben ventilada... |
|
Prenem l'autopista de Tarragona i ens desviem cap a Reus i Falset, des d'on agafem la carretera cap a Capçanes.
 |
| Au! Som-hi! Des d'on hem deixat el vehicle ja albirem el nostre objectiu: a l'esquerra, entre els arbres, l'Escambellet. |
 |
| Prenen el camí Canyera a baixes temperatures. I això que encara no havia començat a bufar el mestral... |
 |
| I és que el sol no l'hem vist gaire avui... |
 |
| Cara de fred? Noooo! |
 |
| Una catifa de branques de pi per la princesa... |
 |
| Deixem la pista i agafem un corriol que ens portarà cap a la Portella del Montalt. Aquí no hi ha catifes, aquí hi ha obstacles... |
 |
| Aquell turó del fons el rodejarem per l'esquerra. |
 |
| Au, amunt! |
 |
| Parem de pujar un moment i baixem a la cova dels Dos Ulls. A la dreta, entre els arbres, podem veure l'Escambellet, la muntanya que hem vingut a pujar. |
 |
| Aquí la tenim: la cova dels Dos Ulls. Sembla ben bé una calavera. |
 |
| Doncs ja que hi som... fiquem-nos! |
 |
| mmmm... si es posa a ploure ja sabem on anar... |
 |
| La noia de la cova. |
 |
| Au! No ens entretinguem que ens queden prou aventures avui. |
 |
| Aquesta muntanya és el final de la serra del Montalt. A la seva dreta hi ha el Montalt-Punta Nord, el nostre objectiu. |
 |
| Hem arribat a la Portella del Montalt. Des d'aquí podem veure les muntanyes de Tivissa-Vandellòs. |
 |
| I, cap a l'altra banda, la serra de Llaberia. |
 |
| I aquí la tenim! La Punta Nord del Montalt, oficialment l'Escambellet. Doncs vinga! Hem de pujar fins allà dalt! |
 |
| Un indicador ens assenyala el camí del canal Mano, un canal força vertical entre muntanyes que, ajudant-nos de les mans, ens portarà fins la cresta de la serra del Montalt. |
 |
| Apa doncs! Amunt! |
 |
| Vinga! Que això és divertit! |
 |
| Un peu aquí, una ma allà... i anem fent camí... |
 |
| Hi ha trams on es pot caminar normalment. |
 |
| Bé...és una manera de parlar... |
 |
| Hi ha trams, com aquest que ve ara, que massa no caminarem... |
 |
| Mica en mica anem pujant pel canal. És força entretingut... |
 |
| Les vistes són espectaculars. Al fons, la serra de Cardó, coneguda per nosaltres, ja que just fa un any vam pujar al seu cim: la Creu de Santos. |
 |
| Ja gairebé hi som. Una mirada enrere ens mostra el camí recorregut. Bé... parlar de camí és agosarat, però en fi... |
 |
| Ja tenim a la vista la carena de la serra del Montalt. Vinga! una empenteta més i ja hi som! |
 |
| Au! Amunt! |
 |
| Ja hi som! Hem salvat el canal Mano i ara només quedarà carenar la serra i grimpar fins el cim. |
 |
| Des d'aquí veiem l'immens i majestuós riu Ebre. |
 |
| L'Escambellet! Apa! Que el tenim a tocar. Només caldrà grimpar una mica... Ataquem el cim! |
 |
| Per aquesta banda és més complicat. Li donarem la volta... |
 |
| Per aquí va millor... Vinga! Que ja la tenim! |
 |
| Hem fet el cim! Som a 766 metres d'altitud sobre la muntanya anomenada per la gent d'aquesta terra Montalt-Punta Nord, el punt culminant de la serra del Montalt. |
 |
| Entre el canal vertical, la grimpada final... i el vent... Buf! Ja ha costat de pujar aquesta muntanya ja... |
 |
| El mestral bufa amb violència, però nosaltres hem vingut a fer el cim i aquí estem! |
 |
| Aquest és el "camí" per on hem pujat... i per on baixarem de l'Escambellet. |
 |
| Abans de baixar, una panoràmica de l'esplèndid Montsant. |
 |
| També, des del cim, veiem el mar i la població de l'Hospitalet de l'Infant. |
 |
| I, és clar, no podia faltar Els Ports. Al centre-esquerra s'aprecia el Mont Caro, la muntanya més alta de les comarques tarragonines, ja conquerida per nosaltres. |
 |
| Bé. Millor que baixem d'aquest cim rocós i ventós... |
 |
| Tornem a caminar... quina alegria! Aquell d'allà dalt és el Montalt-Punta Sud, més baix que el veí. Ara hi anirem. |
 |
| Però, abans, menjarem una mica aprofitant que el pesat mestral bufa sempre des del nord-oest, que és precisament a l'altra banda d'on som ara. |
 |
| Apa! A caminar! Anem a pujar al Montalt-Punta Sud. |
 |
| Doncs hem fet un altre cim! La Punta Sud del Montalt té una altitud de 749 metres, 17 menys que el seu veí del nord. |
 |
| Almenys aquí hi hem arribat caminant. Des del cim del Montalt-Punta Sud s'albira molt bé el Mont Caro (a l'esquerra), punt culminant dels Ports i de la província de Tarragona. |
 |
| Hem baixat gairebé corrent per un corriol que feia força pendent. Mirant amunt... |
 |
| L'esplèndida serra de Llaberia. Algun dia hi anirem... |
 |
| Obstacles pel camí? Després del que hem fet avui, uns quants troncs no ens aturaran... |
 |
| Una última mirada a la muntanya d'avui: l'Escambellet o Montalt-Punta Nord. D'allà dalt venim? Bufa! |
 |
| Caminant per la selva anem arribant al final... |
 |
| Un camp de xiprers en indica el final de la "selva". A partir d'aquí, una passejadeta... |
 |
| Bé...no s'ha caigut no...només descansa. Vinga! Que ja hi som! |
 |
| Apa! Ja hem arribat! Ha estat una esgotadora, però fantàstica jornada, per la magnífica serra del Montalt. |