Gairebé enganxades al gran massís del Garraf, sense formar-hi part geològicament, s’aixequen les Muntanyes d’Ordal, repartides entre les comarques de l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Nosaltres hem anat a pujar la muntanya més alta de les Serres d’Ordal: el Puig d’Agulles, que s’eleva a 653 metres d’altitud. Una relaxada ascensió que hem començat al poble que dóna nom a aquestes boniques muntanyes de la Serralada Litoral Catalana, tan properes a Barcelona.
|
La ruta fins al cim de les Muntanyes d'Ordal |
Anem a buscar la N-340 cap a Vallirana, passem pel port d'Ordal i aparquem a la torre de Can Parellada, a Ordal.
|
Ja hi som! La torre de Cal Parellada, convertida en un bon restaurant. |
|
A Cal Parellada conserven una gran plantació de vinyes. Som al Penedès. |
|
Au, vinga! Que nosaltres hem vingut a caminar... |
|
Entre els arbres veiem el Montcau, una altra muntanya d'aquestes serres d'Ordal, El pujarem, també... |
|
El Montcau. Som-hi! |
|
Les muntanyes d'Ordal. Un plaer ser aquí. |
|
El dia no era dolent, però hi havia una boirina que limitava la visibilitat. |
|
Això sí... ens anem treient capes de roba. La pujadeta ens fa entrar en calor. |
|
Fixa't! El nostre objectiu: el Puig d'Agulles, amb la seva antena al cim. |
|
I aquí...Montserrat. Bé... amb aquesta boira... Bufem una mica? |
|
Som al Montcau! Amb els seus 644 m., només és nou metres més baix que el Puig d'agulles. |
|
Doncs apa! Els farem tots dos. |
|
Montserrat. Sí, sí... concentreu bé la vista i veureu la muntanya santa entre la boira. |
|
Nosaltres anem al Puig d'Agulles, que ja el veiem més a prop. |
|
Aquella bola que hi ha al cim és una antena |
|
Tornem a veure Montserrat, us asseguro que la tenim davant dels nassos. Aquí baix, la bonica població de Gelida. |
|
I aquell de la dreta és el Montcau, la muntanya que acabem de pujar. |
|
Som al Roc de Forellac, a 629 metres. Això és ideal per l'hivern. Ni fred ni calor. |
|
L'objectiu es va apropant mica en mica... |
|
Mira-te'l! El Puig d'Agulles. Què? Som-hi? Ataquem el cim! |
|
Ja tenim la bola a tocar... |
|
Hem fet el cim! Som al Puig d'Agulles, a 653 metres d'altitud |
|
El Puig d'Agulles és el punt culminant de les Muntanyes d'Ordal. |
|
Al fons, l'esplèndid massís del Garraf |
|
Al cim hi ha una cabaneta per l'observació dels ocells |
|
I, és clar... l'antena que portem tot el dia veient. |
|
Les Muntanyes d'Ordal. Quin relax ser aquí dalt. |
|
Se'ns ha quedat un bon dia per la contemplació... |
|
El massís del Garraf. Al fons, Collserola. |
|
I aquell de la dreta és un vell conegut que ja vam visitar: el Montau, la muntanya més alta del massís del Garraf, des d'on vam veure Mallorca per única vegada, en un dia molt clar. |
|
Ja hem baixat del cim i arribem a Ordal, un petit poble que dóna nom a totes aquestes muntanyes. |
|
I, a través de tots aquests llaços grocs, veiem Can Parellada...i veiem també el cotxe. Fi de ruta. Fins la propera! |