Tenint en compte la manca de dies, aquesta vegada hem hagut de fer una muntanya de tarda. I, com que havia de ser a prop, hem pujat a la muntanya més estimada pels santboians: Sant Ramon. El Montbaig, també coneguda per la Muntanya de Sant Ramon, s'alça a 295 metres d'altitud sobre la vila de Sant Boi de Llobregat, i al cim es va construir, a finals del segle XIX, l'ermita de Sant Ramon. És una muntanya que sembla que tothom a pujat almenys un cop a la seva vida, i nosaltres no volíem ser menys. Per fer-la més interessant l'hem allargat una mica i hem començat la ruta a la sorprenent Colònia Güell, on Antoni Gaudí i els seus deixebles van deixar la seva impremta. Una relaxant ruta d'onze kilòmetres entre la curiosa civilització gaudiniana i la muntanya.
Agafem l'autovia de Lleida i de seguida trenquem per Sant Vicenç dels Horts i ens dirigim cap a Santa Coloma de Cervelló i la Colònia Güell, on deixem el cotxe.
 |
| Ja som a la Colònia Güell i ja veiem el nostre objectiu |
 |
| La Cripta de la Colònia Güell, d'Antoni Gaudí |
 |
| Aquell edifici és la vicaria. Esperant el dia que puguem anar sense mascareta... |
 |
| En fi... tot plegat és espantós, però què hi farem... |
 |
| Gaudí va construir la Cripta entre 1908 i 1915 |
 |
| Esplendor gaudinià |
 |
| Ca l'Ordal, de Joan Rubió, deixeble de Gaudí. Una altra meravella. |
 |
| Estàtua d'Eusebi Güell, fundador de la Colònia |
 |
| La Casa del Mestre, de Francesc Berenguer, amic de Gaudí |
 |
| Imponent |
 |
| Sembla que hagin d'haver fantasmes... |
 |
| Ca l'Espinal, també de Joan Rubió. Viure aquí ha de ser impressionant. |
 |
| Però bé...nosaltres hem vingut a pujar una muntanya. Som-hi! |
 |
| Allà dalt la tenim: l'ermita de Sant Ramon. Inconfusible. |
 |
| Som a la muntanya i ja respirem millor |
 |
| Fa un dia molt calurós per ser octubre... |
 |
| Montjuïc |
 |
| Una muntanya enmig de la civilització |
 |
| Au, vinga! Amunt! |
 |
| A aquesta pista li diuen Camí Estret de les Roques |
 |
| Vés! Després d'unes bones rampes ja la tenim a tocar. Ataquem el cim! |
 |
| L'ermita de Sant Ramon. Al final la farem... |
 |
| A uns quants esglaons del cim... |
 |
| Hem fet el cim! Som a la muntanya de Sant Ramon, a 295m d'altitud |
 |
| Bones vistes. La Mola, cims de Collserola, Sant Boi al davant i Sant Feliu al darrere. |
 |
| L'ermita de Sant Ramon, edificada entre 1885 i 1887 |
 |
| Al fons, Viladecans |
 |
| Aquest poble és Sant Climent de Llobregat |
 |
| A una banda Gavà, a l'altra Sant Climent, i a dalt La Morella, un cim del massís del Garraf |
 |
| Sant Climent sembla acaronat per les muntanyes |
 |
| Viladecans i, a l'esquerra, l'aeroport del Prat |
 |
| Més enllà de Gavà i Viladecans s'albira Castelldefels i el Mar Mediterrani |
 |
| Realment és bonic ser aquí dalt, on el temps sembla aturar-se mentre la civilització d'allà baix segueix el seu ritme frenètic. |
 |
| St. Boi, St. Joan, Esplugues, Cornellà, l'Hospitalet... i Barcelona, amb les muntanyes de Montjuic i el Tibidabo. Una bona part de la metròpoli barcelonina als nostres peus. |
 |
| Amb una darrera imatge del bonic poble de St. Climent ens acomiadem per avui. Ha estat un dia diferent, però també molt agradable. |
