De St. Hilari Sacalm a St. Miquel de Solterra

Avui hem anat a la vila de les 100 fonts, Sant Hilari Sacalm. Des d'aquest bonic indret de la comarca de la Selva ens hem dirigit a les afores del poble per aparcar i iniciar una ruta que ens portaria a una muntanya propera amb dos noms: Sant Miquel de les Formigues o Sant Miquel de Solterra. Situat a una altitud de 1203m, aquest cim és el més alt del fantàstic massís de les Guilleries, i des de dalt les vistes són magnífiques. Bé...ho serien si no ens hagués acompanyat la boira gairebé tota la jornada, però no es pot tenir tot...

La ruta fins el sostre de les Guilleries

Des de Sant Hilari Sacalm agafem una petita pista forestal que ens porta a l'inici de la ruta.

Ja hi som. És hivern i els arbres perden les fulles.

Un pont ens permet travessar el torrent de la Font del Gavatx

Fins aquí hem baixat. Ara tocarà pujar...

Caminem per una plàcida catifa de fulles 

Les Fontiques de Can Pla. Fonts i més fonts...

Quin relax

Una cruïlla. Saps el camí?

El camí és...cap amunt

No veiem el cel gens ni mica

Seguim pujant

Veus aquella creu? Sant Miquel de les Formigues! Ataquem el cim!

L'últim tram, pel pedregar

I, a la vora del cim, un pessebre, que és Nadal

Hem fet el cim! Som a Sant Miquel de Solterra, a 1203m

I la resta del món ha desaparegut

Hi ha moments que sembla que escampi la boira, però de seguida torna

Tres formigues al peu de la creu de Sant Miquel de les Formigues. Molt adient...

Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, es digui com es digui estem ben emboirats

Un tros de cel per recordar-nos que és blau

Vinga, baixem que feia massa fred. Una última mirada al cim.

De baixada passem per El Borrell, una antiga masia abandonada

Efectivament ha tingut millors moments, i ben gran que devia ser 

Ara ha marxat la boira i tornem a veure Sant Miquel de les Formigues, que ja és lluny

I ens desviem momentàniament del camí per anar a veure un preciós salt d'aigua

El seu nom, Salt de Sant Martí. Fantàstic indret.

Què fas en aquella illa? Sembles la ninfa del bosc

I amb una altra font, la del Gavatx, ens acomiadem per avui. Ha estat un relaxant dia per les Guilleries. Fins aviat!

Del Coll d'Ares a la Penya Sant Alís

Aquest cop hem anat a la serra del Montsec, la serralada més meridional del Prepirineu català, i ho hem fet per pujar el seu cim més alt: la Penya Sant Alís, que s'eleva a 1675m en el límit de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. Des de dalt, grans vistes de tot el pla d'Urgell i de Lleida i de tots els Pirineus, catalans i aragonesos. No ens ha fet gaire bon dia, fins i tot ens ha plogut una mica, però hem pogut gaudir d'un indret que és un autèntic paradís dels afeccionats al parapent.

Una ruta per la serra del Montsec

Agafem l'autovia de Lleida i, a Tàrrega, ens desviem cap a Balaguer, des d'on ens dirigim a la serra del Montsec i els seu coll d'Ares.

Som al coll d'Ares, a la serra del Montsec

Des d'aquí podem albirar un munt de muntanyes nevades. Són Pirineus, la majoria aragonesos.

Si fem zoom veiem clarament el cim més alt dels Pirineus: el Pico de Aneto.

I grans Pirineus catalans al parc d'Aigüestortes. Els Besiberris, la Punta alta, i altres 3000's.

Antenes al pla del coll

Aquestes muntanyes són força seques, però tenen el seu encant

Fa fred i plou, però no perdrem pas el somriure

Per allà baix hi ha el poble d'Àger

Som a dalt de la cinglera de la serra del Montsec

El pantà de Canelles, mig a Catalunya i mig a Aragó, per on passa el riu Noguera Ribagorçana, la frontera catalana-aragonesa

Tot el que hi ha més enllà del pantà és l'Aragó

Aquell d'allà és el nostre objectiu. Ataquem el cim!

La serra de Montclús i, més enllà, el pla d'Urgell

Hem fet el cim! Som a la Penya Sant Alís, a 1675m

L'Aneto i altres Pirineus aragonesos ens contemplen

Aquell és el Tossal de les Torretes, l'altra cim de la serra del Montsec que també té 1675m

El pla d'Urgell, el pla de Lleida

Grans Pirineus catalans s'albiren des d'aquí

I cada vegada plou més

No diríem que sigui un dia esplèndid, però estem contents de ser aquí dalt

Allà baix, la terra ferma

I millor que marxem, que ja hem fet el cim i va plovent. Amb una imatge de la Roca Foradada ens acomiadem per avui. Arreveure!