La serra de l'Albera, entre l'Alt Empordà, el Rosselló i el Vallespir, és on els Pirineus ja han perdut altitud i toquen el mar Mediterrani. Nosaltres hem anat al coll de l'Ullat, al Rosselló, per fer dos cims. El principal, el Puig Neulós, de 1257m, és el punt culminant de la serra de l'Albera, i es troba just a la línia fronterera i pertany per igual al Rosselló i a l'Alt Empordà. L'altre és el Puig de Sant Cristau (1015m), ja totalment a la Catalunya Nord, entre les comarques del Rosselló i el Vallespir. Un fred però agradable dia de desembre per gaudir dels Pirineus a l'hora que albirem la Mediterrània.
 |
| Una ruta per la serra de l'Albera |
Agafem l'autopista cap al nord i no sortim fins a la Jonquera, des d'on creuem la frontera per la nacional i, al Pertús, agafem una estreta carretera d'11 km que ens porta al coll de l'Ullat, a la Catalunya Nord.
 |
| Doncs ja hem arribat. Som al coll de l'Ullat, al Rosselló. |
 |
| I fa un fred que pela... |
 |
| Ens endinsarem pel bosc |
 |
| Això sí... ben abrigadets |
 |
| Això és el Roc Fuirós. Pugem? |
 |
| Apa, quin vici! Que veig una roca i no m'hi puc estar de pujar-hi... |
 |
| Des d'aquí es veu el Canigó |
 |
| No puges? |
 |
| Bé, doncs... seguim! |
 |
| Fixem-nos en aquella antena. És el Puig Neulós, el primer cim d'avui. |
 |
| Doncs som-hi, vinga! Ataquem el cim! |
 |
| Abans, però... la típica foto amb la bella i les bèsties |
 |
| En plena ascensió amb el golf de Roses i el cap de Creus de fons. Foto de postal. |
 |
| I, és clar, l'omnipresent Canigó. |
 |
| Vinga! Que ja arribem! |
 |
| La lletja antena cada cop més a prop |
 |
| Una empenteta més... |
 |
| Hem fet el cim! Som al Puig Neulós, a 1257m d'altitud. |
 |
| L'antena que ens espatlla la vista |
 |
| El blanquet Canigó |
 |
| La plana de l'Empordà |
 |
| Som al punt més alt de la pirinenca serra de l'Albera |
 |
| Puig "Neulús" en dialecte rossellonenc |
 |
| Mirant cap al nord, la plana rossellonenca i la costa Vermella. |
 |
| Mirant el Canigó. Certament és per quedar-se així d'encantat. |
 |
| Però no ens podem encantar que hem de fer un altre cim. Som-hi! |
 |
| Primer ens entaularem i menjarem com a casa. |
 |
| Bé...seguim... Ara pujarem un altra muntanyeta que ens trobem pel camí: el Puig d'Orella. |
 |
| Som al Puig d'Orella (1011m). No fem més que pujar i baixar muntanyes! Allà al darrere, més Canigó. |
 |
| I, mirant enrere, el Puig Neulós, la muntanya amb antena que hem conquerit abans. Que lluny queda ja! |
 |
| Baixem del Puig d'Orella i seguim? |
 |
| Doncs mira...allà tenim el segon objectiu d'avui: el Puig de Sant Cristau. Bonica muntanya! |
 |
| Baixem fins a la font de Sant Cristau. Ara haurem de pujar. |
 |
| Una petita balma. Vinga. amunt! |
 |
| Seguim pujant, per variar... Al darrere, la costa rossellonesa. |
 |
| Ja arribem. Vinga! Ataquem el cim! |
 |
| Hem fet el cim! Som al segon cim de la jornada, el Puig de Sant Cristau, a 1015m |
 |
| La Catalunya Nord, amb tota la plana del Rosselló, als nostres peus. |
 |
| Perpinyà, capital del Rosselló, i tota la costa Vermella. |
 |
| I, és clar, el fantàstic i espectacular Canigó com a fons d'escenari. |
 |
| Lluny queda el Puig Neulós, la muntanya que hem pujar aquest matí. |
 |
| La mar Mediterrània, a l'altra banda dels Pirineus. |
 |
| L'antiga església de Sant Cristau. Au! Tornem a casa! |
 |
| I així, tranquil·lament, hem anat tornant i arribem al coll de l'Ullat, on tenim el cotxe. Ha estat un plàcid dia de principis d'hivern en que hem conquerit dos cims. Fins la propera! |
