dimecres, 14 de desembre del 2022

Del coll d'Orenga a Sant Mamet

Avui hem tornat a l'oest, cap a la comarca de la Noguera. Allà hi ha un massís anomenat Sant Mamet, molt a prop de la serra de Montsec. Nosaltres hi hem anat per pujar al punt més alt del massís, a 1391m d'altitud. Pel mig ens hem trobat les ruïnes del castell d'Orenga, de molt difícil accés, del que només en queden dues parets. Dalt del cim de Sant Mamet hi ha una ermita restaurada l'any 2000, que va estar 100 anys en ruïnes i ara fa molt de goig, al temps que fa funcions de refugi.


Una ruta per la Noguera

Anem cap a Ponts i Artesa de Segre i agafem una petita carretera que ens porta a Santa Maria de Meià, des d'on agafem una pista forestal en bon estat fins el coll d'Orenga.


Ja hi som! Deixarem el cotxe sota aquesta alzina i ens posarem a caminar.

Al darrere deixem l'espectacular serra de Montsec

Fa un dia ben assolellat

Una mica de fred, sense excesos

I un banc de boira que sembla que ens persegueix...

Però cap preocupació

La boira, finalment, no ens atraparà avui

El castell d'Orenga. És de difícil accés però no ens hi podem estar de visitar-lo...

Segur que ha viscut temps millors

Hem hagut de grimpar per pujar-hi

Doncs ja hi som. Queden un parell de parets

Trobat en documents de l'any 1087, segurament ja té més de mil anys

La donzella del castell

Serà millor que baixem

Certament és complicat de visitar, el castell d'Orenga

Bé...ja hem baixat del castell i ara pujarem a Sant Mamet

La serra de Montsec és fa avui omnipresent

El castell d'Orenga ha quedat avall

Des de la ciutat de Lleida, quan miren al nord i veuen muntanyes, contemplen aquesta serra

Cap a l'est veiem un impressionant mar de boira fins a l'infinit

Sembla un immens cotó fluix 

Vinga, seguim pujant que ens encantem

L'ermita de Sant Mamet a la vista. Ataquem el cim!

Una porta en mig del camp?

L'ermita de Sant Mamet, restaurada el 2000

Hem fet el cim! Som a Sant Mamet, a 1391m

La immensa boira d'allà baix és tot un espectacle

Nosaltres, aquí dalt, gaudim d'un bon sol

Fa força fred aquí dalt, així que ens ficarem a dins de l'ermita a fer l'entrepà

I  és que l'ermita de Sant Mamet també fa de refugi de muntanya 

I, després de l'entrepà, baixarem i marxarem cap a casa, contents d'haver assolit un bonic cim en una fantàstica terra. Arreveure!


dimecres, 30 de novembre del 2022

La Pala del Teller i l'Avedoga d'Adons

Avui hem fet dos cims. A cavall de les comarques del Pallars Jussà i de l'Alta Ribagorça es troba la serra de Sant Gervàs, on hem assolit dos dels seus cims més importants: la Pala del Teller (1889m) i l'Avedoga d'Adons (1839m). Tot i trobar-nos al Prepirineu, les quantioses nevades caigudes al Pirineu dos dies abans van esquitxar força aquesta serra, i ens vam passar gairebé tota la ruta trepitjant neu (2cm de gruix), que va fer que aquesta excursió tingués un color diferent al que acostumem, i més fred del que seria normal a aquestes altituds en aquestes dates.


Una ruta pels cims de la serra de Sant Gervàs

Anem cap a l'oest i pugem cap a Ponts, Tremp, la Pobla de Segur, i abans d'arribar al Pont de Suert ens desviem cap al petit poble d'Adons, inici de la ruta.


Som a Adons, a la comarca de l'Alta Ribagorça

I aquesta és la serra de Sant Gervàs

I aquells d'allà són els Pirineus, ben blancs

Sincerament, pensàvem que aquella seria l'única neu que veuríem avui

Però de seguida hem constatat que anàvem ben errats

Realment, poc ens pensàvem que trepitjaríem neu

Però de seguida quedava clar que la patiríem i tot 

Dos centímetres de gruix no és gaire, però a vegades rellisca...

I a mida que anem pujant n'hi ha cada vegada més, per suposat

Què divertit, eh?

Un dia diferent...

Anem deixant les nostres petjades a la muntanya

Realment ha quedat tot ben bonic

Neu aquí, neu allà

Mira! Aquella muntanya és l'Avedoga d'Adons. Ataquem el cim!

Quin escenari...

Mira que ens ho passem bé, eh?

I aquella d'allà és la Pala del Teller, que la pujarem més tard

Quina imatge més nadalenca...

Fa fred? Sort que fa sol...

Anem pujant i tot es queda blanc

Anem fent equilibris per no patinar...

Hem fet el cim! Som a l'Avedoga d'Adons, a 1839m

Els Pirineus ens contemplen de ben a prop

Per allà veiem la cresta dels Besiberris, amb tres dels 3000's de Catalunya

I aquella muntanya d'allà és la Pala del Teller, la més alta d'aquesta serra i el nostre proper objectiu

Au, doncs... Baixem d'aquest cim i anem a per l'altre

De camins no n'hi ha gaires, però la muntanya la veiem bé. Vinga, doncs... ataquem el cim!

Sembla que estiguis esquiant...

Vinga, amunt, que ja gairebé la tenim

Hem fet el cim! Som a la Pala del Teller, a 1889m

Fa força fred, com és imaginable amb aquest panorama

Però estem ben contents d'haver assolit dos cims

Amb una imatge de l'Aneto ens acomiadem que hem de baixar abans que ens quedem congelats aquí dalt. Fins aviat!