Ha arribat l'agost i ens hem decidit a posar fil i agulla a un vell projecte: la pica del Canigó. Situat a la Catalunya Nord, el Canigó ha esdevingut un símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques a banda i banda de la frontera. Verdaguer li va escriure un poema i també hi ha alguna cançó popular que parla de "Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades...". Amb els seus 2784 metres, esdevé tot un brusc desnivell en una zona d'altitud molt menor, cosa que fa que el seu espectacular perfil destaqui i es vegi des de tot arreu. Una llarga pista forestal, en molt mal estat, ens ha portat al refugi de Cortalets, on hem iniciat l'ascensió. De tornada hem punxat a dalt de la muntanya i l'hem hagut de baixar sencera a peu, però això forma part d'una altra història...
 |
| Una pujada de 650 metres... i per una incidència amb el cotxe una baixada de 2300 metres. Tota la muntanya del Canigó sencera... |
Agafem l'autopista fins a Perpinyà, i d'allà ens dirigim cap a Prada, capital de la comarca de Conflent, des d'on agafem una carretera que ens portarà a Villerach, un poblet on comença una llarguíssima pista forestal de 20 kilòmetres, plena de rocs i sots, que ens deixa al refugi de Cortalets, a mitja muntanya del Canigó.
 |
| Hem aconseguit arribar a l'aparcament del refugi de Cortalets. El cotxe... més brut no pot haver quedat després de 20 kilòmetres de forats i pedrotes |
 |
| Però bé... ja hi som i farem el Canigó. I tant que el farem! |
 |
| Ja el veiem! Aquell pic d'allà dalt, al mig i a l'esquerra, és la pica del Canigó. Som-hi! |
 |
| La Catalunya del Nord, ennuvolada |
 |
| El refugi de Cortalets, situat a 2150 metres d'altitud |
 |
| La Pica del Canigó. Com de prop la tenim! |
 |
| Haurem de fer un rodeig perquè per aquí només podríem escalar... |
 |
| La Catalunya Nord. Més enllà, Occitània. |
 |
| Aquelles muntanyes són les de l'anomenada Olla de Núria: el Gra de Fajol, el Bastiments, el Puigmal... Totes les que rodegen la vall de Núria |
 |
| Les vistes no s'acaben mai |
 |
| Aquesta muntanya sobresurt tant del seu voltant que constitueix un mirador espectacular |
 |
| Un descans? Vinga! Que menjarem alguna cosa |
 |
| La tenim a tocar! Au, va! Ataquem el cim! |
 |
| Hem fet el cim! Un cim ben ple de gent. No hem estat sols en tot el dia |
 |
| La pujada era semblant a passejar per les Rambles. I, és clar, ara ens trobem tots aquí dalt. |
 |
| Li hem dit a un anglès que ens fes la foto. Aquí estem! Som a la Pica del Canigó, tot un símbol català a 2784 metres sobre la Catalunya del Nord |
 |
| Grandiós espectacle |
 |
| Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades... |
 |
| El massís del Canigó és immens. Allà al mig, el Tretzevents, una muntanya del mateix massís que pensem pujar algun dia. |
 |
| L'Olla de Núria. S'albira el gegantí Puigmal |
 |
| Ja ho deia en Mossèn Cinto Verdaguer: "lo Canigó és una magnòlia immensa..." |
 |
| Bé... Ja hem baixat. Som als Estanyols. Objectiu complert! Hem fet el Canigó! |
