Tornem al Montseny! Aquesta vegada vam pujar al tercer cim d'aquest espectacular massís: el Matagalls. Per fer-ho vam anar fins a Collformic, situat a 1.142m, vam passar pel pla de la Barraca i, finalment, vam fer el cim. El cim del Matagalls es troba a 1.697 metres d'altitud, al nord-oest del Montseny, i hi ha una creu de gran dimensions dedicada al gran poeta Mossèn Cinto Verdaguer. Un cop assolit el cim, vam baixar per Sant Segimon. La boira ens va acompanyar des de Collformic fins al cim, per esvair-se completament durant la baixada, cosa que ens va fer perdre les vistes des del Matagalls. Potser un dia aconseguirem pujar al Montseny sense haver d'anar envoltats d'una boira penetrant, tot i que també té la seva gràcia... Sigui com sigui, aquesta és la crònica.
 |
| L'ascensió al Matagalls. |
Arribem fins a Tona i prenem la carretera de Seva. Passem pel Brull i continuem fins que arribem a Collformic, on deixem el cotxe.
 |
| Creu erigida pels veïns de Vic en memòria de la matança que feren els carlins en aquest lloc de Collformic. |
 |
| Anem pujant i deixant Collformic abaix. La boira, omnipresent. La bruixa del Montseny comença a divertir-se amb nosaltres... |
 |
| El camí, al principi, pedregós. Allà dalt hi ha el turó d'en Bessa. On? Ficat entre la boira. |
 |
| A la dreta, el Turó Gros, que l'haurem de pujar per continuar, encara que la bruixa no ens el deixi veure. A l'esquerra el Coll de la Font, que el farem servir després per baixar del Matagalls. |
 |
| Mirant enrere des del pla de la Barraca. La boira s'ha obert momentàniament i podem contemplar altres muntanyes del Montseny, com el Puig Ventós, el Puig Drau i el Turó del Samon. |
 |
| Sembla que la bruixa dorm. Des d'aquí podem veure el corriol per on hem de pujar al Turó Gros. |
 |
| Vaques! Doncs no trenquem la tradició de fer la foto de la bella i les bèsties. |
 |
| La pujadeta al Turó Gros és considerable. |
 |
| Ja som a dalt del Turó Gros. Podem veure el Turó d'en Bessa... bé... podríem veure'l. Sembla que la bruixa s'ha despertat... |
 |
| El turó de la Morera. Al centre de la imatge ja podríem veure el Matagalls si no hi hagués algú que s'està divertint... |
 |
| El Matagalls! Allà dalt hauria de ser-hi... Caminarem per aquest corriol que transita pels vessants del Turó Gros i el turó de la Morera, pel coll de l'Estanyol, i intentarem veure'l. |
 |
| Ens desviem cap a la Font Freda per agafar aigua. Doncs ni està freda, ni està calenta... Simplement no surt aigua... |
 |
| Pugem des de la Font? Freda directes al Matagalls. |
 |
| Allà dalt, a la dreta, hi ha el Matagalls. S'ha de tenir fe... |
 |
| Per fi! Ja veiem la creu del Matagalls! Ataquem el cim! |
 |
| Vinga, que ja hi som. En aquest cim hi ha més gent que a les Rambles. |
 |
| Hem fet el cim! Foto per la posteritat. La creu, la boira... on és la bruixa? |
 |
| La creu dedicada a Mossèn Cinto. Vistes? Més enllà de la punta del nas es veu ben poca cosa... |
 |
| Baixant uns metres per retratar el testimoni de la pujada. |
 |
| Poesia a les altures. |
 |
| Doncs comencem a baixar. Mirem enrere per veure un cop més el cim del Matagalls. Allà es queda, entre aquesta misteriosa boira. |
 |
| Som al pla del Ginebre. Hem de seguir per aquella divertida carena que es veu allà baix. A baix, a l'esquerra, la vila de Tona. |
 |
| Anem carenant per la cresta. Per aquesta zona ens vam trobar un caçador amb dos senglars abatuts. Li vam demanar si corríem perill i ens va dir que caçaven al vessant, no aquí dalt. Quina angúnia! |
 |
| La boira ha marxat i ja podem veure el panorama. Llàstima que ja anem de baixada. Des d'aquí podem veure la Mola i, a la llunyania, Montserrat. |
 |
| Aquí hem fet una fotografia amb el zoom posat per veure millor el Cadí i, és clar, el famós Pedraforca. |
 |
| Aquí ens vam aturar a menjar-nos l'entrepà. Pensàvem que estaríem rasurats, però va venir una ventada freda que ens va deixar gelats. Però bé... vam menjar igual, eh?! I és que quan hi ha gana... |
 |
| Tornem a veure la Mola i Montserrat, però aquesta vegada li fem zoom a la càmera per veure-ho millor. |
 |
| La serra de Collserola des del turó de Sant Segimon.. Es pot apreciar força bé el Tibidabo i la torre de comunicacions. |
 |
| Mirant enrere al turó de Sant Segimon que acabem de pujar i baixar |
 |
| A l'esquerra, el turó de Sant Miquel. També l'haurem de pujar i baixar. Potser la part més complicada de la ruta, doncs és molt pedregós i costerut. |
 |
| A sobre de la roca, Sant Miquel dels Barretons. Abaix, l'ermita de Sant Segimon. |
 |
| El camí de tornada, per una fageda que, amb la caiguda de les fulles a la tardor, té un aspecte encisador. |
 |
| Acabem. Per aquesta relaxant pista encatifada de fulles de faig arribem a Collformic. |
